Com pot el sector del vi ha d’enfocar millor el futur?
Diari de Girona. Opinió Pau Canaleta. Des de la pandèmia que el sector del vi i en general de totes les begudes alcohòliques viuen amb l’ai al cor per les noves tendències de consum que es tradueixen en una reducció de les vendes, un excés de producció i un futur incert per a molts productors i elaboradors d’un sector que és clau per entendre la gastronomia catalana.
Des del meu humil punt de vista, si bé el diagnòstic pot ser més o menys compartit, crec que la major part del sector no acaba de trobar la tecla per revertir la situació, i això en bona part és pel seguit de circumstàncies que afecten el sector, però també perquè les respostes que una part del sector dona, no estan ben enfocades. Cinc són, al meu entendre, els elements que s’han de tenir en compte per afrontar un futur amb més esperança.
En primer lloc, entendre que la salut i els hàbits alimentaris saludables han vingut per a quedar-se i que la majoria de les noves generacions ho tenen incorporat com a quelcom important en el seu model de vida. En aquest nou entorn, les begudes alcohòliques, amb més o menys graduació, ho tenen molt més complicat que fa vint anys. Això vol dir, no només continuar intensificant l’aposta ecològica, natural i biodinàmica de la producció vitivinícola, sinó anar una mica més enllà i entendre que una part important de la producció ha de tenir una baixa o molt baixa graduació alcohòlica. Molts productors estan apostant per aquest tipus de producte però a uns preus poc competitius en l’oferta actual. Normalitzar vins amb poca graduació hauria de ser una realitat més enllà dels vins dolços, si no es vol deixar de banda a una part de la societat. L’etapa en què la majoria dels vins havien de rondar els 15 graus fa temps que ha passat.
En segon lloc, el sector del vi ha de fer un esforç per apropar-se a la gent normal. Ha de deixar enrere «l’esnobisme» que caracteritza als entesos de vins i deixar enrere l’etapa en què per parlar de vins s’ha de conèixer les varietats, denominacions d’origen, cupatges o cellers de l’altra banda del món. Sectors com el de la cervesa n’ha sabut més i és capaç d’integrar a tothom sense preguntar si en saps o no. El sector del vi ha construït part del seu prestigi a través d’un elitisme que ha donat estatus al producte però que alhora ha provocat un distanciament d’una part important de la població i això, que ha construït en part, la seva llegenda se li gira en contra en el pitjor moment. Tampoc les noves tendències com els vins naturals han escapat d’aquest «pecat» que fa que si no hi entens, et sentis exclòs d’aquest plaer tan antic. El vi ha de tornar a ser quelcom popular, de qualitat, ben fet, però per a tothom.
En tercer lloc, el sector s’ha d’acostar als joves. A diferència d’altres països productors com França o Itàlia, aquí els joves no consumeixen vi fins que no ronden la trentena. La cervesa és la beguda més popular entre el jovent i el vi ha quedat com a quelcom de gent entrada d’edat. Per diversos motius. Aquest distanciament que he comentat abans, els preus i també l’estil saludable de molts joves. Bona part de la crisi actual del sector s’explica per la poca penetració en aquest grup social. Això no havia passat abans i a més, si aquestes generacions creixen sense tenir el vi en els seus models de cultura gastronòmica, la situació pot anar empitjorant any a any. El sector no ha fet esforços seriosos per adreçar-se a aquest sector, a diferència d’altres zones productores. Aquí encara continuem adreçant-nos exclusivament a les parelles o grups d’amics de trenta a quaranta anys.
Un altre factor decisiu ha estat la resposta actual a aquesta actual baixada de consumidors. S’ha optat per incrementar l’aposta per la qualitat, quan això es tradueix en una lluita terrible de bona part del sector per un públic molt petit. El problema és que la qualitat ja és transversal. És evident que la resposta està en la baixada de preus per adreçar-se al conjunt de les classes mitjanes i treballadores que han vist com el seu poder adquisitiu es reduïa en els darrers anys. Si el cost de la vida creix i el preu del vi també, el consum baixa inevitablement.
Queda clar que els costos han crescut i que això es repercuteix en el preu, però, o es fa un esforç per contenir els preus d’una gamma mitjana de la producció o la baixada continuarà accelerant-se, per què costarà arribar a nous públics.
I finalment, apostar bé per l’enoturisme. Fer una aposta decidida. L’enoturisme és una part de la solució als problemes del sector. Cal una aposta professionalitzadora que entengui que el volum és important, vinculada a la gastronomia i a l’entorn natural. El turisme del vi té un potencial de creixement enorme que ben enfocat pot suposar un gran volum d’ingressos pels cellers. Però això vol dir, renunciar a la típica visita al celler i apostar per experiències turístiques a la vinya i a l’entorn de la gastronomia, però no d’una manera puntual sinó sistemàtica. Amb estructura i personal.
El sector vitivinícola, clau pel nostre país ha d’entendre que estem en un moment de canvi i ha de fer un salt per garantir-se un futur d’èxit. Només ha d’entendre que li cal un enfocament més encertat. Hi són a temps. Esperem que se’n surtin. Catalunya necessita un sector vitivinícola fort. Per què en part, explica una mica com som