Com fer compatibles els hàbits alimentaris saludables i mantenir la vida social a l’estiu
Diari de Girona. Durant aquesta època es tendeix a fer més sortides, vermuts o menjar en restaurants i aquests «extres» fan que molta gent endarrereixi el fet de cuidar-se fins al setembre. Diverses nutricionistes apunten que cal combinar i no restringir aliments: «Sempre es pot menjar i gaudir d’unes postres».
L’estiu és aquell moment de l’any en què sembla que la vida social augmenti amb dinars, sopars, sortides, vermuts, anar a prendre alguna cosa, entre altres activitats que caracteritzen aquesta època. Això pot portar a pensar que, aquest, és el pitjor moment per cuidar la salut, però segons nutricionistes gironines això no és cert.
Durant les vacances el nostre ritme diari es veu alterat. «Si tenim l’hàbit d’aixecar-nos aviat, ara intentem fer-ho una mica més tard, i això suposa que els horaris també es moguin. De manera que l’esmorzar, en comptes de ser a les set del matí, serà a les vuit, nou o fins i tot a les deu», explica Anna Costa, nutricionista de NutriClínica de Girona. Apunta que això fa que els àpats s’enganxin entre ells i acaba fent que només es facin els tres principals. També afegeix que quan es va a un restaurant se sol menjar en majors quantitats i solen ser plats més carregats, amb greixos i salses, a més dels gelats o pastissos, «per haver excedit en un dinar, a l’haver menjat amb la gana emocional, o per voler acabar-lo perquè l’hem pagat, o per les postres, al final ens descompensa la resta dels àpats calòricament i de tot», sosté. Per un altre costat, la nutricionista Anna Pujol també afegeix que, en realitat això es compensa, ja que«amb les altes temperatures et ve més de gust aliments frescos com amanides, gaspatxos o fruita fresca, i es fan plats no tan copiosos». De tota manera, Costa recorda que el cos necessita hidrats de carboni i proteïnes, a part de les vitamines «si fem una amanida, però no la fem completa, al cap d’una hora o dos tornarem a tenir gana i estarem tota l’estona picant». Per això adverteix que, si les vacances no són molt actives, «pot ser que les calories no es gastin. De fet, la mitjana durant l’estiu és pujar entre 3 i 5 quilos».
Malgrat tot, encara que molta gent ho endarrereix per al setembre, durant l’estiu es pot ser saludable. «Hi ha gent que pensa que l’estiu no és un bon moment per fer canvi d’hàbits, ho veuen com interferències perquè hi ha una mentalitat de dieta, d’aquelles que s’han de seguir rigorosament amb menús tancats», relata Costa. La nutricionista aclareix que s’ha de trencar amb aquesta idea de règim «hi ha aliments més freqüents i altres més puntuals, però sense prohibicions, sempre es pot menjar i gaudir unes postres». Pujol coincideix en eliminar el terme antic de dieta, «és un mot molt negatiu, jo prefereixo parlar de canvi d’hàbits». «L’època de l’any és igual, sempre hi ha coses: ponts, fires o festes. Sempre hi ha extres i això ha d’estar inclòs en l’estil de vida, perquè si no, és irreal. Si vols cuidar-te, la vida social va dintre del canvi» declara Pujol. Es tracta d’una afirmació compartida per Costa: «mai és un mal moment per aprendre a menjar bé. També hi ha Nadal i Setmana Santa, llavors hem de fer l’’operació biquini’? Doncs no. Quan abans comencem a aprendre a menjar correctament, i l’estiu inclòs, millor». De fet, Costa considera que aquesta és la millor època per fer el canvi. Segons la nutricionista ara hi ha més varietat de fruites i verdures, i els plats freds poden ser una bona opció. A més, afegeix que ara es pot intentar canviar la manera de cuinar i jugar amb les preparacions per fer que els més petits mengin allò que no els hi agrada. Pel que fa als restaurants Costa recorda que, per exemple, «no cal acabar-se tota la pizza, sempre te la pots emportar a casa. Cal buscar un mix, aquesta escala de grisos per fer les coses bé».
I és que aquesta és la clau per una alimentació saludable i conscient: aprendre a combinar i no restringir aliments. «Abans s’associava dieta a un règim miracle com el de la pinya o l’escarxofa, i passar gana. Les conseqüències són molt clares, com l’efecte rebot, i això maltracta el cos», explica Pujol. Les dues nutricionistes asseguren que aquesta gent amb mentalitat d’’Operació Biquini’ no solen ser el seu públic objectiu. «Anys enrere sí que es veia més això, però en els últims anys, i després de la pandèmia, es porta més el tema de cuidar-se durant tot l’any, no només per perdre pes. La nutrició ha crescut moltíssim, se’n parla més, hi ha hagut un canvi de visió i paradigma.», apunta Pujol. Per un altre costat, Costa també observa que «les persones que tenen al cap l’operació biquini no paren de seguir dietes i ensopeguen sempre amb la mateixa pedra: prohibir-se aliments. Els que venen a consulta, però, solen ser persones que ja han provat aquestes dietes i que estan convençuts que no ho han fet bé».
Les dues nutricionistes tenen una visió semblant pel que fa a les xarxes socials, malgrat que la de Pujol és una mica més optimista. «A escala de professionals de la salut han fet molt per renovar el terme de nutrició, i les xarxes socials també. Es pot aconseguir bona informació, tot i que és veritat que en excés pot portar molts dubtes i crear confusió, a part de generar moltes modes». Per un altre costat, Costa pensa que les xarxes socials són «contraproduents» i que «no tots els perfils són correctes». Denuncia que hi ha nutricionistes que expliquen què han menjat durant el dia i la gent intenta imitar-los «i això no és així, el que funciona per una persona no funciona per un altre, per això no hem d’ensenyar el que mengem». A més que «hi ha molta gent que comença a estudiar nutrició per autocurar-se, gent que pot tenir problemes de TCA. Aquesta gent no està capacitada i a les xarxes veig molts perfils d’aquests». També afegeix que s’ha d’anar amb compte amb els influencers que fan de «coaches nutricionals» sense haver estudiat, així com amb els punts de vista extremistes. «Tot això arriba a ser més intoxicació que altres coses, i pot perjudicar més», finalitza la nutricionista.