Blog

Segons el conjunt de propostes remeses per la Conselleria d’Acció Climàtica de Teresa Jordà a la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, per a l’elaboració del pla de contingència que exigeix ​​la Unió Europea, es considera fonamental «l’aprofitament de la totalitat de la superfície de coberta dels edificis i equipaments públics», amb l’objectiu que els excedents d’energia es facin arribar a comunitats energètiques.

Per això, les administracions públiques han de definir en un termini màxim de quatre mesos el potencial fotovoltaic tècnicament possible a instal·lar als seus edificis i equipaments i realitzar un informe del potencial realitzable i d’identificació de superfícies disponibles a aquest efecte.

S’identifica un objectiu de potència en teulades solars de 20 MW que hauran d’estar instal·lades o en licitació abans de finalitzar el primer semestre de 2023, per això es proposa utilitzar el mecanisme de contractació d’urgència previst a la llei de contractació del sector públic.

«Els edificis públics hauran de disposar en un termini màxim de sis mesos d’una auditoria energètica i del certificat d’eficiència energètica. Les dades i les propostes de les auditories i els certificats guiaran la prioritat de les actuacions d’estalvi i eficiència energètica a realitzar», va proposar el Govern.

Les administracions públiques també definiran en un termini màxim de 12 mesos un informe de potencial d’aprofitament fotovoltaic en infraestructures pròpies singulars, com ara instal·lacions de tractament d’aigua, ferroviàries, autopistes, embassaments i ports.

Segons el marc concret de les propostes, el servei de gestió energètica serà incorporat als nous contractes de manteniment, dotant una partida específica per a la prestació d’aquest servei.

En el marc de mesures per avançar en «una administració pública responsable i exemplaritzant per fer front a la crisi energètica», la Generalitat també proposa el suport del teletreball al sector públic i posa com a exemple la seva pròpia actuació, en haver establert dos dies de teletreball, amb el consegüent estalvi energètic que se’n deriva.

Aparcaments segurs

També es proposa la implantació a tots els edificis públics d’aparcaments segurs per a la bicicleta dels seus treballadors i visites i «promoure la implantació del programa bici-treball de bicicleta compartida d’ús privat per a desplaçaments a domicili-treball».

La Conselleria d’Acció Climàtica també fa propostes de contingut més polític i d’implementació a llarg termini, entre les quals destaca la creació d’una empresa energètica pública basada en energies renovables i que competeixi directament amb les grans companyies del sector.

En el conjunt de propostes remeses a Teresa Ribera, s’hi inclou la reforma del marc regulador actual en què es faci «totalment incompatible la propietat de les xarxes de la generació i comercialització, obligant a la venda d’actius».

Com una proposta més integrada al document ‘Mesures de contingència per a la ràpida reducció del consum de gas natural fòssil’, el Govern proposa la creació «d’una empresa energètica pública basada en les fonts d’energia renovable i que pugui participar en les diferents activitats del sistema elèctric, amb una atenció especial a la reversió de les concessions hidroelèctriques i a la xarxa de distribució que, juntament amb l’emmagatzematge d’energia, suposa la columna vertebral de la transició a un model distribuït i democràtic».

Per a l’Executiu català, s’hauria d’aprofitar l’actual situació per a una reforma profunda del sector energètic l’alta concentració empresarial del qual «té una afectació clara en els drets energètics de la ciutadania». «No ens ha de sorprendre el rebuig de partits polítics i la societat en general, a la injecció de 1.300 milions d’euros en empreses elèctriques per cobrir els costos no coberts del sistema elèctric en reduir-se els ingressos de l’impost a la generació quan, en realitat, aquests costos no coberts van a parar a les mateixes empreses que han ingressat de manera escandalosa per la comercialització d’energia generada a preus molt més baixos, nuclear i gran hidroelèctrica», planteja l’informe remès.

Per a la Conselleria d’Acció Climàtica, actualment «és impossible introduir competència en aquestes tecnologies, ja que no és possible la construcció de noves centrals nuclears i grans centrals hidroelèctriques en les mateixes condicions que les actuals», que ja van ser beneficiàries dels costos de transició a la competència, de manera que «la propietat d’aquestes centrals recau a les mateixes empreses propietàries de les xarxes i com a tal, perceptores d’aquests 1.300 milions d’euros», va concloure la conselleria.