Catalunya necessita 53.800 milions d’euros per a infraestructures fins al 2043
Diari de Girona. Les cambres de comerç catalanes adverteixen que es manté el dèficit estructural, amb un estoc inferior al que li correspon per pes econòmicn L’estudi alerta que molts projectes «no estan planificats»
Si dies enrere es van fixar en Rodalies, ahir la Cambra de Comerç de Barcelona va obrir el focus i va analitzar la situació de les inversions en totes les infraestructures de mobilitat a Catalunya. L’entitat va alertar d’un dèficit «persistent» en aquest àmbit i va xifrar en 53.800 milions d’euros el desemborsament necessari fins a 2043 per convergir amb el seu pes econòmic, equivalent al 19% del PIB estatal.
L’informe, el primer elaborat per l’Observatori d’Infraestructures de les cambres de comerç catalanes i presentat en un fòrum amb un centenar de persones a la seu de la Diagonal, constata una vegada més que l’execució real de la inversió estatal se situa molt per sota del que s’ha pressupostat. «Catalunya necessita un esforç sostingut en aquest àmbit, que necessiten les administracions però també un gran pacte de país», va subratllar el president de la Cambra, Josep Santacreu.
Millora recent
En concret, entre 2021 i 2023 l’Estat va executar de mitjana només el 41% de les inversions previstes al país, amb xifres que oscil·len entre el 36% el 2021 i el 45% el 2023. «Es pressuposta a l’alça, però s’executa a la baixa», resumeix el document, que atribueix aquest desfasament a problemes estructurals de planificació i gestió.
La Cambra encaixa que, encara que els pressupostos recents s’han apropat més al criteri del 19% fixat en la disposició addicional tercera de l’Estatut —que vinculava la inversió estatal al pes del PIB català—, aquest llindar no es compleix en termes d’execució real. De fet, recorda que només s’ha reconegut el dèficit corresponent als anys 2007 (ja liquidat) i 2008 (en procés).
El resultat és un dèficit acumulat en l’estoc de capital en infraestructures. Catalunya se situa actualment per sota del 16% del total estatal —al voltant del 15,5%—, que equival a un desfasament
Entre 2021 i 2023, l’Estat va executar de mitjana només el 41% de les inversions previstes al país
d’uns 16.200 milions d’euros respecte al nivell que li correspondria pel seu pes econòmic respecte a la resta de l’Estat, una reclamació que es repeteix des de fa lustres des del teixit econòmic, polític i social.
Inversió de 2.773 milions
Per corregir aquesta bretxa, l’informe estima que seria necessària una inversió mitjana anual de 2.773 milions d’euros entre 2026 i 2043, sumant el conjunt d’administracions i el sector privat. Aquesta xifra s’elevaria a 2.987 milions anuals si s’inclou l’IVA i determinats àmbits addicionals.
Un dels principals problemes identificats és la manca de maduresa dels projectes. La Cambra assenyala que disposa d’un llistat d’actuacions que sumarien fins a 53.800 milions d’euros, però adverteix que «un bon nombre d’elles no estan planificades o no disposen d’estudis ni projectes».
L’informe insisteix que és «fonamental impulsar i tramitar els projectes estratègics de país» per convertir-los en inversions executables i revertir els baixos nivells d’execució actuals, quelcom que dies enrere ja va reclamar el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, en una conferència al Cercle d’Infraestructures.
L’exemple de Rodalies
La diagnosi s’il·lustra amb el cas de Rodalies. En el moment de redactar-se el pla 2020-2030, el programa de manteniment i reposició d’actius preveia uns 1.000 milions. Tanmateix, després dels episodis d’incidències registrats el gener de 2026, que van evidenciar el deteriorament de la xarxa gestionada per Adif a Catalunya, aquesta partida s’ha elevat a més de 2.200 milions per al conjunt del període.
Més enllà del ferrocarril, la Cambra planteja un paquet d’actuacions prioritàries fins a 2030 que requeririen inversions superiors a 14.500 milions d’euros — un 72% a càrrec de l’Estat—, xifra que equival a uns 2.900 milions anuals. Entre elles figuren l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, el desenvolupament del corredor mediterrani, millores a la xarxa viària com la B-40 o els accessos als ports, així com noves infraestructures hídriques basades en la dessalinització i la regeneració.
A les comarques gironines, reclama el desenvolupament de l’estació de l’AVE a l’aeroport amb l’objectiu de guanyar capacitat i millorar la connectivitat intercontinental.
Les millores a l’AP-7 i l’AP-2 o el desplegament del programa 2+1 formen part d’un paquet d’actuacions que també inclou desdoblaments a la N-340 o en trams de la N-II a Girona, així com la implantació d’un model de pagament per ús a les vies d’alta capacitat.
Projectes identificats
A més llarg termini, el conjunt de projectes identificats fins a 2043 ascendeix a més de 53.800 milions d’euros, tal i com va detallar la directora d’estudis d’infraestructures de l’entitat, Alícia Casart. Segons la Cambra, això implicaria que la inversió anual de l’Estat a Catalunya seria 2,3 vegades superior a l’execució real recent del Ministeri de Transports —que el 2023 va ser de 960 milions— i lleugerament per sobre dels nivells actualment pressupostats.
«El problema no és només de recursos, sinó de governança, planificació i capacitat d’execució», conclou l’informe, que reclama accelerar els tràmits, millorar la coordinació institucional i garantir una cartera de projectes madura per revertir el dèficit històric d’infraestructures a Catalunya.