Catalunya impulsarà la investigació de proteïnes alternatives a l’animal
Diari de Girona. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) rebrà set milions d’euros de la Generalitat per poder crear un «hub» específic.
Catalunya pren la davantera en la investigació al voltant de l’alimentació a base de proteïna alternativa. És a dir, aquella que prové de plantes o fins i tot insectes i que permet desenvolupar, per exemple, productes anàlegs a la carn o al peix que realment no ho són. La Generalitat de Catalunya destinarà set milions d’euros perquè l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) engegui un centre d’innovació en proteïnes alternatives. L’han anomenat així, Centre d’Innovació en Proteïnes Alternatives (CiPA) i funcionarà, realment, com un hub de recerca.
La idea és que aquesta institució de recerca dependent del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat reorganitzi diversos dels equips que treballen als quatre centres de treball que l’IRTA té repartits pel territori català perquè comencin a investigar exclusivament en aquesta àrea. Per tant, no es construirà un centre nou, sinó que s’establiran dinàmiques perquè això sigui una mena de centre virtual amb quatre nodes. En principi, tindrà una mica més de pes el de Monells, a Girona, que és el que s’espera que concentri més activitat.
D’aquesta manera se simplifica l’inici del projecte, que malgrat que es calcula que trigarà uns quatre anys a estar operatiu, realment ja s’ha posat en marxa. De moment, ho farà amb entre 25 i 30 treballadors de l’IRTA que passaran a dedicar el seu temps exclusivament a aquesta iniciativa, encara que l’objectiu és contractar el personal suficient perquè el hub acabi tenint fins a 50 persones d’aquí al 2027. «Això és una gran oportunitat per desenvolupar nous ingredients i productes que augmentaran la competitivitat del nostre sector agroalimentari», va explicar el director de l’IRTA, Josep Usall, a sobre de l’escenari de la fira Alimentaria FoodTech, on ahir es va presentar formalment el CiPA. El mateix especialista va explicar que tot això neix d’una anàlisi de context que els va fer detectar que no hi havia res semblant a tot el sud d’Europa i també un informe d’Acció (empresa pública dedicada al foment de la competitivitat de l’empresa catalana) que concloïa que aquesta aposta per la proteïna alternativa podia ser un dels motors de transformació de la indústria alimentària a Catalunya.
«Catalunya té en l’alimentació un dels pilars bàsics del seu desenvolupament econòmic, desenvolupament social i de la seva cohesió social», va contextualitzar, per part seva, el secretari d’Alimentació del Govern català, Carmel
Mòdol. «El fet que disposem d’un instrument tan bo no implica, però, que no mirem el futur i que no observem les tendències que es van desenvolupant i de quina manera poden influir en la nostra ingesta alimentària, la població en general i les economies d’escala que es desenvoluparan a partir d’aquestes tecnologies», va afegir.
Cinc pilars
En cap cas, va matisar Usall, suposa anar deixant de banda la proteïna d’origen animal, sinó intentar estar preparats i en primera línia per respondre a l’auge d’una indústria alternativa que serà clau per respondre a l’increment de la demanda de proteïna associat a l’augment de la població mundial. Per això, el mateix IRTA estaria intensificant de forma natural les seves línies de recerca en proteïnes de base vegetal, d’insectes o procedents de la fermentació de fongs i altres microorganismes, i que la Generalitat
hagi vist clara l’oportunitat de fer d’això «una aposta de país». En concret, tal com va avançar ahir Usall, el CiPA treballarà en cinc grans aspectes: la producció de biomassa (fermentació sòlida, creixement de fongs, granges d’insectes…), a obtenir i fer funcionals diferents ingredients proteics amb la incorporació nous equips d’alta tecnologia, el foment de la circularitat (aprofitar productes, residus, excedents…), l’elaboració d’aliments innovadors i l’estudi psicosocial i neurocientífic.
El hub tindrà un laboratori de neurociència i sensorial per entendre com funciona el cervell o intentar predir el comportament del consumidor davant aquests productes, entre altres coses. Un cop estigui desplegat tot això, l’objectiu final és arribar a tenir una planta pilot (i fins i tot una petita planta preindustrial funcional) que les empreses puguin fer servir per testar els seus nous productes.
El centre que tindrà una mica més de pes serà el de Monells, que concentrarà més activitat
L’objectiu final és tenir una planta pilot perquè les empreses puguin testar els nous productes alimentaris