Catalunya busca reactivar el seu pla pilot per prevenir accidents laborals
Diari de Girona. Empresa fa un any que intenta consensuar la creació de parelles de delegats territorials, designats per patronals i sindicats per visitar 1.000 empreses cada any i revisar-ne els protocols de seguretat laboral.
La Generalitat de Catalunya busca com reactivar el seu pla pilot per reduir el nombre d’accidents laborals i millorar els mecanismes de prevenció de les empreses. Un pla que la conselleria d’Empresa té encallat des de fa un any a causa del rebuig frontal de Foment del Treball i que ara, un cop la patronal celebri les seves eleccions, pretén reimpulsar. La mesura estrella d’aquest pla és la creació de parelles de delegats territorials, designats a parts iguals per les patronals i els sindicats, per visitar empreses i revisar-ne els protocols de seguretat laboral.
El passat 5 de maig, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va anunciar la posada en marxa immediata d’un programa innovador a Catalunya per intentar reduir el nombre d’accidents laborals. El nombre de treballadors que perden la vida durant la seva jornada laboral ha anat augmentant durant els darrers anys, tot i que el conjunt de sinistres s’ha contingut recentment. El 2025, un total de 125 persones van perdre la vida en accidents laborals, la xifra més alta de l’última dècada.
Per intentar contenir aquesta sagnia, el Departament de Treball volia impulsar una figura innovadora com és la del delegat territorial. En alguns sectors, com la construcció, ja existeix i les seves funcions consisteixen a fer visites a diferents empreses, especialment pimes, per supervisar-ne els protocols de seguretat i recomanar millores. Des de Treball buscaven estendre aquesta figura al conjunt de l’economia i corresponsabilitzar els representants socials, tant dels treballadors com de les empreses. La idea era constituir un programa finançat per la Generalitat, però que fossin els agents socials qui designessin els tècnics. Un total de 12 tècnics de prevenció: tres de Foment del Treball, tres de Pimec, tres de CCOO i tres de la UGT, amb l’objectiu de fer 1.000 visites al llarg de l’any.
La mesura va topar amb el rebuig frontal de Foment, mentre que la resta d’agents socials més representatius s’hi van mostrar favorables. La històrica patronal es va manifestar immediatament contrària a la mesura un cop anunciada i des de llavors s’ha mantingut coherent públicament amb aquest rebuig. Argumenta que la iniciativa podia generar duplicitats amb la Inspecció de Treball i que criminalitzava les empreses. Algunes fonts assenyalen possibles tensions internes en algunes sectorials, especialment la química. No a totes, però, ja que els associats de Foment en la construcció ja operen amb aquesta figura del delegat territorial, pactada amb els sindicats.
El rebuig de Foment va complicar les coses, ja que la idea de la conselleria era vehicular el pla pilot a través d’un acord concertat i, per això, calia la participació de tots els agents socials més representatius. La por a possibles impugnacions per part de Foment va generar dubtes tant dins de la conselleria com entre part de la resta d’implicats, segons diverses fonts presents en el diàleg social català. La capacitat de patronals i sindi
El 2025, 125 catalans van perdre la vida en accidents laborals, la xifra més elevada de l’última dècada
cats per arribar a acords transversals passa per hores baixes, com evidencia la manca de renovació de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), pendent de renovar des de fa almenys tres anys. Foment va ser el gran assenyalat per Pimec i els sindicats com el principal responsable de la manca d’acord.
Un any de negociacions
El 5 de maig de 2025 es va anunciar la mesura, el 8 de maig Foment s’hi va manifestar públicament en contra i des de llavors ha quedat encallada. Hi va haver un moment, a finals de l’estiu del 2025, en què la Generalitat va estar a punt de tancar la qüestió i tirar-la endavant només amb Pimec i els sindicats. Tanmateix, des dels quarters generals de Sepúlveda es va frenar i, després de les vacances, es van reprendre els contactes amb Foment. La patronal presidida per Josep Sánchez Llibre va posar damunt la taula una proposta que, en paraules de la resta de participants, buidava de contingut la figura del delegat territorial, ja que limitava el perímetre d’empreses visitables només a les que volguessin ser visitades i restringia les competències dels delegats. Després d’aquest contacte, que no va satisfer ningú, especialment el Departament de Treball, les negociacions van tornar a quedar encallades, fins ara.
La Generalitat es proposa, un any després, reactivar aquesta qüestió, empesa també per l’acord assolit entre el PSC i els Comuns per als pressupostos fallits. I és que els morats van acordar incloure aquesta qüestió a la llei de mesures d’acompanyament i ara el Govern està obligat a tirar-la endavant, amb Foment o sense. Els comicis de la patronal es presenten ara mateix com un inconvenient i des de la Generalitat, que ja fa un any que té aquest tema encallat, esperaran una mica més que conclogui el procés intern dels empresaris. Josep Sánchez Llibre es postula per a un tercer mandat, sense cap candidatura alternativa a la vista. El 18 de maig, llevat d’una sorpresa d’última hora, l’actual president serà formalment reelegit.
La fi del procés electoral no serà, ni de bon tros, garantia d’un acord unànime i des de la conselleria estan acabant de valorar com articular la mesura pel seu compte. Que els delegats territorials siguin tècnics de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) és una opció. Al marge de com acabi la que està cridada a ser la mesura estrella del pla de xoc del Govern contra la sinistralitat, hi ha una altra sèrie de mesures que ja estan en marxa. Per exemple, Treball ja ha començat a visitar unes 250 grans obres per aturar els accidents mortals, precisament mitjançant un reforç de l’ICSSL. Una altra mesura que ja s’ha signat és el nou protocol contra els cops de calor, en què Foment sí que va participar, així com la resta d’agents socials, les diputacions provincials i les federacions de municipis.
Informe sobre l’«absentisme»
El pla de xoc contra la sinistralitat també inclou programes d’assessorament a empreses o sectors amb alta sinistralitat, una sèrie d’investigacions sobre les causes més habituals d’accident (per exemple, les caigudes en altura) i propostes definides per evitar-les, programes de formació per a empreses i treballadors, així com guies, documents divulgatius i campanyes de sensibilització.
Una altra de les mesures en què treballa la conselleria és un «pla d’actuació per abordar l’absentisme», una matèria polèmica entre patronals i sindicats. S’està elaborant un informe per diagnosticar les causes de l’augment progressiu de les incapacitats temporals, una qüestió que fins ara l’Administració havia evitat diagnosticar i havia deixat en mans d’informes de part o d’organismes independents. Sobre aquesta matèria, també està prevista la creació d’un òrgan interdepartamental amb Salut per coordinar accions.