Cal resoldre les contradiccions del nostre model turístic
Diari de Girona. Opinió Miquel Gotanegra
Cada any, quan arriba setembre, tornen les mateixes anàlisis simplistes sobre com ha anat la temporada turística. Es parla de l’ocupació al juliol i a l’agost, es comparen percentatges i es dibuixen conclusions ràpides. Però això ja no ens serveix. Si realment volem un turisme de qualitat i sostenible, hem de canviar la manera com valorem les temporades i com afrontem els reptes que tenim al davant.
Un any turístic va de l’1 de gener al 31 de desembre, i no es pot reduir només als mesos d’estiu. Hi ha molts matisos que cal posar damunt la taula: l’estada mitjana dels visitants, la despesa global que han fet al territori, l’impacte ambiental en termes de consum d’aigua o generació de residus, la capacitat d’atreure visitants en temporada baixa… Aquests són els indicadors que realment ens permeten saber si estem avançant cap a un model més equilibrat.
Des del sector del càmping, podem dir amb satisfacció que hem crescut especialment fora de la temporada alta, contribuint a desestacionalitzar i a mantenir l’activitat econòmica al llarg de l’any. Però és un contrasentit veure com, a finals d’agost o al setembre, quan encara hi ha bon temps i ocupació, alguns restaurants tanquen portes i, a més, es deixen de prestar serveis essencials. Això demostra que encara no ens acabem de creure que la desestacionalització ja és una realitat. No podem reclamar visitants i, alhora, no oferir-los serveis.
Un altre gran problema és la incoherència que hi ha en la gestió dels allotjaments i de la taxa turística. Repetidament se’ns demana apostar per un turisme de qualitat, però seguim permetent que proliferin els allotjaments il·legals que utilitzen serveis públics però no contribueixen en res. És injust que només els establiments reglats i els seus clients paguin la taxa turística. El turista que ocupa un allotjament sense llicència també gaudeix de la destinació, genera residus i consumeix recursos. Per què aquest no ha de contribuir?
Aquesta contradicció és insostenible: no podem reclamar qualitat i, alhora, mirar cap a una altra banda davant d’aquest problema. Si realment volem un model turístic just i competitiu, cal un full de ruta clar i valent que garanteixi que tothom contribueixi en la mateixa mesura.
Finalment, crec que necessitem més coneixement i dades reals. Amb les eines que ens ofereix avui la tecnologia —i especialment la intel·ligència artificial— podríem entendre molt millor com es mou el turista per la Costa Brava, sobretot en temporada baixa. Què fan? On mengen? Quin impacte tenen a l’interior i al litoral? Aquest tipus d’informació ens permetria prestigiar encara més el nostre sector i prendre decisions fonamentades per repartir millor els beneficis del turisme al llarg de tot l’any.
En definitiva, si volem un futur de turisme de qualitat a la Costa Brava i a Girona, cal deixar enrere els discursos buits i començar a aplicar mesures coherents i justes. Només així podrem avançar cap a un model que sigui real.n
r«Proliferen els allotjaments il·legals que utilitzen serveis públics però no contribueixen en res»