Blog

Hem de tenir present que el col·lectiu de persones autònomes és un col·lectiu molt divers. Afecta des d’una persona física pròpiament dita, passant per personal col·laborador de familiars d’empreses com per socis de societats que poden tenir molts treballadors però que pel domini que tenen de la societat han de cotitzar pel col·lectiu d’autònoms. Per tant, malgrat tenir un nom en comú, el d’autònoms, hi pot haver realitats molt diferents. És important això perquè vol dir que aquestes realitats fan que l’impacte de la pandèmia hagi estat molt divers, molt dispar. Hi ha col·lectius als quals els ha afectat molt i de forma molt negativa i col·lectius als quals els ha afectat molt i de forma molt positiva. I penso, en aquest darrer cas, en botigues d’alimentació o de comerç de proximitat. En poblacions amb unes dimensions determinades, amb una massa crítica suficient, per exemple, el confinament municipal ha afectat positivament en aquests negocis de proximitat, despatxos, comerços, tallers… Ara, en poblacions molt petites, el confinament municipal ha afectat tots els negocis de forma molt negativa. Per exemple, en municipis que viuen de les segones residències, sigui a la Cerdanya, al Montseny… A partir d’aquí, sí que és cert que hi ha hagut unes mesures per part del govern que han permès pal·liar aquesta baixada d’activitat. Des del que són els mateixos ERTO per disminuir la càrrega de cost d’una empresa quan no té ingressos i també els ajuts d’exoneració de pagar la quota de la Seguretat Social o rebre un ajut complementari sense haver-se de donar de baixa de l’activitat. Això, evidentment, ha ajudat a fer que aquestes activitats tinguin menys despesa, puguin anar subsistint i, a més a més, s’ha complementat amb els crèdit ICO i amb les ajudes directes que van venir tant al mes de desembre com al mes de març.

La reacció del govern al principi, al mes de març i abril, va ser ràpida i hauria estat suficient si la pandèmia hagués durat només un parell de mesos. Però la resta d’ajuts han anat arribant tard i fora de temps. Crec que els ajuts de la Generalitat han estat interessants; en l’àmbit autonòmic s’ha fet un esforç. Però sí que també penso que han arribat relativament tard, tenint en compte que fa un any que resistim i que arriba un moment que els estalvis estan exhaurits, la capacitat d’endeutament està exhaurida i que hi continua havent unes despeses constants. En empreses molt petites o persones físiques, la situació és que si no facturen no entren diners; però no entren diners per pagar tercers ni per a la mateixa persona per viure. I això deriva en una problemàtica de tipus social. Hi ha hagut una precarització del sector. S’ha fet un esforç i les administracions han estat receptives, però hi ha hagut una certa tardança.

Sí, és clar. Com més petita és l’empresa, com més parlem de persona física, crec que sí, que hi ha més vulnerabilitat. Perquè en una empresa hi ha la possibilitat de capitalitzar. En estar separat el compte bancari de l’empresa del de la persona, l’empresa pot decidir a finals d’any si estalvia o distribueix el benefici. Moltes empreses petites, si les coses van bé, decideixen generar estalvi i tenen certa capacitat d’aguantar uns mesos més. No dic un any, que un any és molt; però sí aguantar una mica el cop durant uns mesos. Quan parlem de persona física, la barreja entre la part personal i la part empresarial és molt gran i des d’aquest punt de vista les persones físiques són molt més vulnerables. En un recent registre d’autònoms, per concedir uns ajuts de l’administració, més del 50% dels que s’hi van inscriure deien que els seus ingressos nets el 2020 havien estat inferiors als 5.000 euros. Si diem que un mileurista viu una situació precària i són 12.000 euros l’any, doncs imagina’t només 5.000. La percepció que tenim és que hi ha una precarització brutal del sector i una bossa important d’autònoms amb gran risc. Entenem que una part d’aquestes activitats es recuperarà, però hi ha una altra part que caldrà mirar com es poden reconduir. Jo estic preocupada i estic alerta.

No, si hi és, aquesta estimació, en l’àmbit governamental, nosaltres no la tenim. I a Pimec, nosaltres no l’hem feta.

Jo et diria que celeritat i complicitat, a l’hora de pensar els ajuts. De vegades no es tracta tant de donar uns diners com fer que no hagis de pagar, i potser la complicitat a l’hora d’exonerar alguns pagaments hauria estat més profitosa i molt més immediata. A més, una vegada es va veure que la situació s’allargava, les administracions haurien hagut de comptar més amb els sectors afectats per tal que les mesures, dintre la prevenció de la salut i del contagi, fossin més compatibles amb el manteniment de cert nivell d’activitat.

Sí, també estem pendents de com s’articularà la devolució dels préstecs ICO. Ara s’ha anat prorrogant la possibilitat de tornar-los en més temps; és a dir, de cinc anys a vuit, i amb el reial decret es parla de la possibilitat de prorrogar-los a deu sempre que les entitats financeres s’inscriguin en un codi de bones pràctiques aprovat al maig, però també la gran pregunta que ens fem és com s’articularà una partida de 3.000 milions d’euros que es podrien injectar en transferències directes en el cas d’empreses que no puguin pagar aquest deute. En funció d’això haurem de veure com es tradueix tot plegat, si en insolvències o en continuïtat de les empreses. La persona autònoma respon amb el seu patrimoni i, en la mesura que aquest crèdit no es pugui tornar i s’executi contra el patrimoni de la persona, pot derivar en una problemàtica social important. Caldrà veure com, a través de la llei de la segona oportunitat, fins i tot es poden pensar procediments més àgils, que escurcin els terminis de tota aquella gent que es va endeutar però no ha pogut resistir el cop de la pandèmia, perquè l’impacte econòmic sigui molt curt i aquestes persones puguin reconduir-se i generar activitat i poder tirar endavant. No ens interessa que estiguin aturats en processos llargs. Ara hem de treballar per donar més espai per tornar els deutes, o si finalment no es pot tornar, com ho fem perquè el procés sigui àgil i la responsabilitat de la persona quedi molt delimitada i permeti la recuperació. Perquè aquest deute no l’ha generat una mala gestió, una gestió fraudulenta o una crisi com les conegudes fins al moment, sinó que realment és fruit d’unes circumstàncies que han estat molt sobrevingudes. Entenem que és un tema complex, però als autònoms ens preocupa per la problemàtica social que se’n deriva.

La interlocució hi és i també hi ha receptivitat. Amb el govern català la interlocució és directa amb la constitució de la taula del diàleg social i la taula del treball autònom, que no s’ha interromput en pandèmia. I amb el govern estatal, la interlocució és a través d’entitats amb qui col·laborem, entre les quals hi ha Conpymes, que és l’entitat que agrupa, a través de Pimec i altres entitats nacionals, la representativitat de la petita i mitjana empresa, que també inclou les persones autònomes, amb l’objectiu de ser presents a les taules de negociació. És important que no només hi hagi bona entesa sinó que puguem estar asseguts al voltant de la mateixa taula, defensant els interessos i formant part de la solució, però d’una manera directa i no només a través de col·laboracions. És important que formem part de la solució totes les parts.

Sí, hi ha hagut una mica de tot. Sobretot les primeres entitats que s’hi van adherir, quan el primer cop van ser molt receptives i, de fet, els tipus d’interès eren raonables; donaven a entendre que eren part de la solució, també. Però hi va haver incidències, és veritat. Els interessos van anar pujant i es van produir vendes creuades d’altres productes. De fet, Pimec vam ser una de les agents que vam denunciar-ho; el govern hi va posar mesures i les entitats ho van corregir. No em facis dir qui va ser abans, si l’ou o la gallina, però entre uns i altres el tema es va anar reconduint. Sí que és cert que pel que fa a garanties hi posaven massa zel per uns préstecs que eren derivats d’una regulació sobrevinguda, d’haver d’aturar l’activitat. Això sí que s’hauria d’haver fet diferent.

El treball autònom, al final, és un treball d’autoocupació i pot donar feina a altres persones. Som unes 550.000 persones arreu de Catalunya, on el col·lectiu majoritari, que són unes 332.000, són persones físiques, que treballen pel seu compte i representen el 9,9% de l’ocupació a Catalunya; i unes 85.000 són persones societàries, i aquí, derivades, hi ha familiars de persones autònomes, treballadors, persones administradores, etc. Segons les últimes dades registrades per l’Observatori del Treball i Model Productiu, on hi ha Pimec, el 64% dels autònoms (persones físiques) són homes; el 83% són d’origen nacional o estatal, el 45% tenen entre 40 i 54 anys, i el 55% acrediten una antiguitat de cinc anys o més. A més, però, s’ha estudiat que, en el 82% dels casos, aquests treballadors autònoms no tenen treballadors; el 78% treballen en el sector dels serveis i el 86% cotitzen per la base mínima. Les persones autònomes estem repartides per tot el territori català; una botiga, un taller, una perruqueria al costat de casa, el despatx d’un advocat, corredor d’assegurances, lampista o una economista… Tant és que sigui una gran ciutat com un poble petit. I estem en tots els sectors. El 70% del sector agrícola són persones autònomes.

El RETA s’ha de reformar, tant sí com no. Ens preocupa que només es parli de quant pagarem i el focus s’ha de posar en la protecció i a prioritzar la cobertura. Cal tenir en compte que és un col·lectiu que assumeix el risc d’una activitat i, a més a més, en fa la producció, d’aquesta activitat, i el millor dels casos, quan les coses van malament, és quedar sense deutes, perquè del deute respon la persona. Això vol dir que el sistema és deficient. És allò que l’autònom no es pot posar malalt… Recentment han retirat algun dels punts sobre els quals havíem discrepat, com la taula que proposava pagaments segons els ingressos. És cert que es planteja una reforma que tingui en compte els ingressos reals i això és totalment positiu, i amb un temps de transició perquè la gent pugui adaptar-se. Però el més important és que es treballi bé els temes de cobertura, que no estan solucionats. Els autònoms cotitzem per tenir cobertura, no per tenir una fiscalitat exagerada.

Treball i refugi