Cadaqués reviurà en format íntim bandes sonores mítiques del cinema
Les bandes sonores tenen alguna cosa que les fa especials. Pel·lícules com ET, Indiana Jones, Titanic, Harry Potter, James Bond, El Senyor dels Anells o Psicosi no s’entendrien sense les veus, instruments i ritmes que les acompanyen en escenes que acaben gravades en la memòria col·lectiva. Què tenen en comú? El compositor i director d’orquestra castelloní Marc Timón ho té clar: «totes són memorables, més enllà de la seva qualitat musical», subratlla. «Hi ha diferents estils de música, però totes tenen en comú que pertanyen a pel·lícules memorables».
I aquestes són algunes de les bandes sonores memorables que es podran sentir el dissabte a l’Església de Santa Maria de Cadaqués dins el 52è Festival Internacional de Música, en el recital Clàssics del Cinema que oferirà la Gio Symphonia sota la direcció de Timón. A diferència del que sol ser un concert de bandes sonores, dalt l’escenari del festival hi haurà una orquestra de cambra formada per deu músics, en un format de petit comitè. Timón va ser el responsable d’idear aquesta producció, partint d’una idea molt concreta: «les bandes sonores sempre es pensen per a orquestres simfòniques, i jo volia oferir un concert de gran format de manera íntima, fent arranjaments perquè ho pogués tocar una orquestra de cambra», explica Timón.
D’aquesta manera, cançons que l’espectador té associats a un volum sonor molt potent de cordes, vent i percussió es tornen més nítides i íntimes. Aquest canvi de perspectiva ha atret el públic allà on han portat la producció, que ja fa deu anys que toquen. L’han portat a tot Catalunya, i a les comarques gironines ha sonat recentment al Festival Portalblau de l’Escala l’any 2022 i també al F’Estiu de Calonge l’any 2023.
El concert es dividirà en sis blocs, que inclouran clàssics de compositors com John Williams, Howard Shore (El Senyor dels Anells), Hans Zimmer (Gladiator, Pirates del Carib amb Klaus Badelt), Nino Rota (El Padrí), Ennio Morricone (El bo, el lleig i el dolent), James Horner (Titanic), Bernard Herrmann (Psicosi) o John Barry (Memòries d’Àfrica), entre altres. Serà un petit gran tast de clàssics que al final de cada bloc seran acompanyats de comentaris i anècdotes de Hollywood explicades pel director orquestral.
La col·laboració entre la Gio Symphonia i Timón va molt més enllà d’aquest projecte, i ja des dels inicis de la formació orquestral, l’any 2012, han fet diverses produccions plegats. Un exemple és el Maestro Live Show, un espectacle que fa un repàs de la història de la música electrònica dels últims 30 anys i que han portat al Festival de Peralada, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i també al Teatro Real de Madrid.
La necessitat de ser versàtil
La faceta de compositor de Timón no es redueix al gènere cinematogràfic, sinó que ha creat música des d’un ventall molt ric de gèneres guiant-se per la seva necessitat de variar. Sense anar més lluny, l’any passat va estrenar la sardana Calonge, Poble de Llibres dins el festival
«Es pot explicar una història tant amb una sardana com amb una sèrie de Netflix»
de música de Calonge i Sant Antoni.
Entre les seves facetes, també hi ha la de cantant, amb el disc Amalia publicat el 2022 amb el segell Microscopi. Periodista de formació i avesat a l’escriptura en el seu dia a dia, recentment ha publicat la seva primera novel·la: Camins sense retorn (Círculo Rojo).
Durant els últims mesos ha estat treballant en la banda sonora de la sèrie de Netflix Dos Tumbas que s’estrenarà a finals d’agost. «La variació ens manté vius i frescos, amb ganes de fer coses», assegura. «No he cregut mai en gèneres o estils que limitin, jo vull explicar històries, i això es pot fer tant amb una sardana com amb una sèrie de Netflix», conclou.