Brussel·les millora les previsions per a Espanya, tot i que la UE perd força
La Vanguardia. Al capdavant del bloc, l’economia espanyola creixerà un 2,2% aquest any.
L’ímpetu de l’economia espanyola ha tornat a sorprendre la Comissió Europea, que per segona vegada aquest any ha revisat a l’alça la seva previsió de creixement per al 2023 i el 2024, mentre que rebaixa la dada de la Unió Europea i, en particular, la d’ Alemanya.
Espanya “ha superat les nostres expectatives respecte a aquesta primavera”, va admetre ahir el comissari europeu d’ Economia, Paolo Gentiloni, quan va presentar l’actualització de les previsions econòmiques de l’estiu. Les últimes anàlisis de Brussel·les indiquen que l’economia espanyola creixerà aquest any un 2,2%, davant l’1,9% que vaticinava al maig. La dada encara reflecteix l’efecte d’arrossegament d’un 2022 més bo del que s’esperava, i el bon comportament de l’activitat durant la primera meitat de l’any, tot i que s’espera un debilitament de l’activitat al final de l’exercici actual.
Així doncs, Espanya se situa en aquests moments al capdavant del creixement de la zona euro i del conjunt de la Unió Europea, que nota cada vegada més l’aturada de l’economia alemanya, l’impacte del xoc energètic i les conseqüències de l’alça de preus sobre el consum. “Les últimes
dades confirmen que la UE va evitar la recessió l’hivern passat malgrat els persistents i excepcionals vents que bufaven en contra seu”, va destacar, tanmateix, Gentiloni.
L’economia europea va esquivar la recessió a l’hivern, però l’entorn global no l’ajuda a remuntar
En efecte, les últimes dades d’activitat de les cinc principals economies de la Unió Europea, les úniques per a les quals s’han revisat els pronòstics, apunten a un panorama més fosc del que s’esperava abans de l’estiu. La previsió de creixement per a la UE aquest any és d’un 0,8%, dues dècimes menys del que s’esperava al maig, una xifra que arribaria a un 1,4% el 2024, tres dècimes menys del previst llavors. La clau és a Alemanya: el PIB de la primera economia de la UE es contraurà aquest any un 0,4%; la previsió és que avanci un 1,1% l’any que ve.
“Les últimes dades confirmen que l’activitat econòmica a la UE es va alentir durant la primera meitat del 2023 com a conseqüència dels formidables cops que ha afrontat”, afirma la Comissió. I tot i que el mercat laboral resisteix i la inflació continua caient, el creixement perd força. La nova previsió de la inflació a la UE per al 2023, després de tancar el 2022 en un històric 9,2%, millora i se situa en un 6,5% (dues dècimes menys del vaticinat al maig) i s’espera que se situï en un 3,2% el 2024, una dècima més del previst aleshores.
Pel que fa a Espanya, la força demostrada el 2022 i el 2023 per l’economia, tot i això, afluixarà en la recta final d’aquest any com a conseqüència del final de la temporada turística, les dificultats que travessen els seus socis comercials i l’enduriment de la política monetària. El càlcul ara és que el 2024 el PIB espanyol avanci un 1,9%, en comparació amb el 2% previst al maig, de manera que continuarà sent el país que més creix de l’eurozona, només superat per Polònia a la UE (2,7%). La pressió inflacionària a Espanya es mantindrà aquest any molt per sota de la mitjana comunitària (3,6%) i la previsió és que es quedi en un 2,9% el 2024, quan se situarà en línia amb la Unió Europea.
El xoc dels preus de l’energia castiga Alemanya, que arrossega a la baixa tota la UE
Gentiloni va descartar que la situació política espanyola comporti un risc per a l’economia o pugui provocar retards en l’execució del pla de recuperació i resiliència. “No, no estem amoïnats”, va assegurar, en resposta a preguntes de la premsa. “Si es fixen en les previsions que hem presentat, Espanya té una situació força bona, més bona que altres països en termes de creixement o perspectives d’inflació”, va destacar Gentiloni, que creu que el Govern de Pedro Sánchez “està plenament compromès a evitar qualsevol retard” en el desplegament i execució del pla de resiliència i recuperació europeu. “Sempre tractem amb els governs que hi ha, en funcions o amb poders plens. El país on vivim [ Bèlgica] va tenir un govern en funcions durant un any i mig”.
A escala global, la previsió de creixement no ha millorat, “cosa que implica que l’economia europea no pot tenir un suport fort de la demanda externa”. I a mitjà termini, el panorama és incert no només per les tensions geopolítiques, sinó pels dubtes sobre l’impacte de la política monetària sobre l’economia real, que podrien pesar sobre l’activitat més de l’esperat, o provocar una reducció de la inflació més ràpida de l’esperat i accelerar la recuperació, admet l’executiu comunitari, que situa també els fenòmens climàtics extrems entre els factors de risc.