Brussel·les veu Bizum com una arma per guanyar sobirania estratègica
Diari de Girona. En deu anys, l’operadora de pagaments instantanis ha evolucionat des de les transferències, al comerç en línia i les botigues físiques. Des del 2016, s’ha passat de 3 milions d’operacions a 1.237.
«Et faig un Bizum?». Aquesta frase, utilitzada per pares lleugerament preocupats pel benestar econòmic dels seus fills, per amics després d’un sopar o d’una nit de copes i per compradors de plataformes de segona mà, entre desenes d’altres situacions, no existia fa deu anys. La plataforma espanyola, propietat d’un consorci d’entitats financeres, compleix aquesta setmana una dècada d’existència i, tot i que conserva les mateixes bases, Bizum ha canviat molt.
D’entrada, la seva importància ja no es limita només a Espanya. La Unió Europea (UE) fa anys que treballa en solucions pròpies que contribueixin a reduir la dependència dels Estats Units en els pagaments, tant en línia com en el comerç físic. Com que Bizum és una companyia desenvolupada íntegrament per la banca espanyola, Brussel·les n’ha impulsat el desenvolupament per convertirla en una eina que contribueixi a l’objectiu de la sobirania estratègica del Vell Continent.
Però, per explicar aquesta història, cal començar pel principi. Bizum va néixer el 2016 com una iniciativa conjunta de 29 entitats de crèdit espanyoles. CaixaBank és el soci majoritari de la joint venture, amb un 24%, mentre que Santander i BBVA en posseeixen entre un 18% i un 20%. Un altre grup d’entitats manté participacions minoritàries, d’acord amb la dimensió de cada banc.
El mateix any de la seva fundació ja van començar a veure’s els resultats. A principis de desembre de 2016, Bizum ja comptava amb més de 230.000 clients, que havien fet més de 185.000 operacions, per un total de 7,5 milions d’euros mobilitzats. Tot i que les xifres posteriors demostrarien un creixement exponencial, els inicis de Bizum van mostrar una bona adopció entre la població.
El 2019, l’operador de pagaments va experimentar la seva primera gran transformació: la possibilitat de pagar en línia a tra
La pandèmia va ser el gran accelerador de l’eina, que el 2020 va duplicar els usuaris fins als 13,6 milions
vés de Bizum. Fins aleshores, la lògica de la plataforma era molt simple: dues persones, únicament amb els seus números de telèfon i dispositius, podien enviar-se i rebre diners de manera instantània. Amb la incorporació del comerç electrònic, Bizum va entrar a competir en el mercat dels mitjans de pagament, dominat fins aleshores per les targetes i PayPal.
A finals de 2019, Bizum ja permetia pagar en més de 250 comerços electrònics i havia activat l’anomenada clau Bizum, un codi associat al número de telèfon per pagar en línia, amb l’objectiu de facilitar aquestes operacions. Entre els primers a incorporar-lo hi havia empreses com Iberdrola, mulades des del seu llançament i va fer els primers passos fora d’Espanya amb la incorporació de la banca andorrana al ventall de productes de Bizum. El 2023 va suposar la fita dels 25 milions d’usuaris, la meitat de la població espanyola. El 2024 ja eren 28,5 milions, 1.093 milions d’operacions i un milió de donacions a ONG a través de la plataforma.
Conclusió irrefutables
Les comparacions entre les xifres d’adopció de Bizum dels inicis i les actuals permeten arribar a una conclusió irrefutable: un èxit rotund. La xifra d’usuaris des del desembre de 2016 s’ha multiplicat per 137. Les operacions realitzades anualment han passat de 3 milions a 1.237 milions, és a dir, s’han multiplicat per 412. El volum anual de fons mobilitzats, de 180 milions a 67.700 milions, ha augmentat més d’un 37.000%. Finalment, els usuaris han passat de només 230.000 el 2016 a 31,5 milions aquest mateix any.
L’últim avenç de Bizum arriba amb l’assalt al comerç físic a través de l’anomenada Bizum Pay, la seva aposta per esquivar el quasi monopoli que exerceixen les companyies nord-americanes de targetes en els pagaments. Mitjançant aquesta tecnologia, els clients pagaran a través d’una experiència molt similar a la de les targetes virtuals al mòbil, apropant els seus dispositius al TPV mitjançant la tecnologia NFC. La novetat consisteix en el fet que, amb Bizum, la transferència serà directa des del compte del client al del comerç, sense la intervenció de les companyies de targetes, fet que agilitzarà l’arribada dels fons.
Fa just deu anys, fer un Bizum només significava enviar diners a una altra persona. Avui, la companyia pretén multiplicar els significats d’aquest verb: comprar per Internet i fins i tot pagar en comerços físics. I això només a Espanya. A Europa, l’objectiu principal de Bizum durant la pròxima dècada és integrar-se completament en una infraestructura europea que converteixi el Vell Continent en un territori més sobirà i independent.