Bolaños: «Les acampades aixequen la bandera d’una causa justa»
Diari de Girona. El ministre argumenta que «el 29N va de triar entre els nostres dimarts socials o els divendres de retallades del PP». «El cap de l’Estat visita Ceuta i Melilla sempre amb governs socialistes», afegeix.
Félix Bolaños (Madrid, 1975) és un dels pilars dels governs de Pedro Sánchez. En aquesta entrevista amb El Periódico, capçalera que com el Diari de Girona pertany de Prensa Ibérica, feta aquest passat divendres a la tarda a Barcelona, es mostra convençut que el projecte socialista guanyarà les eleccions i continuarà al govern, perquè els partits de dreta —que engloba en una mateixa coalició— són el «no-res» i només tenen un projecte de «retallades».
— Comencem per la Llei de Nets. El Tribunal Suprem s’ha donat fins aquest cap de setmana per prendre una decisió. Com creu que acabarà?
— Defensem que la Llei de Nets és absolutament legal, tant pel que fa a la resolució de la mateixa disposició que conté la llei de memòria com a la instrucció interpretativa, que és del 2022, el mateix any que la llei. És una instrucció que durant quatre anys s’ha aplicat sense controvèrsia. De fet, amb aquesta mateixa llei i aquesta mateixa instrucció interpretativa es va votar el 2023 i s’ha votat en les eleccions autonòmiques que hi ha hagut aquest any a Espanya. Que s’hi prenguin el temps que calgui, però que decideixin com més aviat millor, perquè estem parlant del dret de vot.
— Però el PP i Vox diuen que, si parlem de descendents, arribem fins als besnets. S’està inflant el cens?
— La interpretació que s’està fent de la Llei de memòria del 2022 és la mateixa que es va fer de la Llei de memòria del 2007. S’ha aplicat sense controvèrsia durant més de quinze anys i, tanmateix, ara, arran d’aquesta nova mentida que la ultradreta intenta difondre —que s’està inflant el cens—, es presenten demandes judicials per part d’organitzacions d’ultradreta.
— Fins a quin grau de parentiu s’estén el dret dels descendents?
— La mateixa instrucció interpretativa és molt clara en aquest sentit. Demanem al Tribunal Suprem que resolgui com més aviat millor, no només sobre la mesura cautelar, sinó també sobre el fons de la qüestió, perquè cal determinar el cens i aclarir-lo al més aviat possible en un procés electoral. És un intent de retallar drets i, en aquest cas, el dret més sagrat que hi ha en democràcia: el dret de vot.
— De cara a les eleccions, què espera del que s’anomena Front Ampli?
— És fonamental que siguem molt respectuosos amb les decisions que prenen els partits polítics d’un espai polític diferent del nostre. En aquest espai hi ha persones molt competents, amb un lideratge social indiscutible. El màxim respecte perquè, els pròxims dies, adoptin una solució que permeti que la seva opció electoral sigui competitiva. Però el PSOE és una garantia per a totes les persones que vulguin frenar l’onada ultra que assola el món i Espanya. Ja la vam frenar el 2023 i també la podem frenar el 2026. Som un partit fort que sempre donarà la cara per lluitar contra la ultradreta i defensar els drets de la gent. La campanya ha de girar al voltant de les qüestions quotidianes, de les coses que afecten la vida de les persones. I la dreta no diu res sobre cap d’aquests assumptes. No diu absolutament res, perquè no té res a oferir. Si la gent vota allò que li convé, hi haurà un govern progressista.
— Per frenar aquesta onada, els partits d’esquerres es presentaran amb llistes unitàries al Senat?
— Encara no és el moment. Hi ha altres opcions polítiques que primer han de prendre decisions. Quan arribi el moment, estudiarem totes les alternatives, perquè la clau al Senat és evitar que es repeteixi una legislatura nefasta com l’última, en què el Partit Popular ha fet un ús espuri de la cambra alta. No han adoptat ni una sola decisió útil per a la ciutadania. Tot el que han fet ha estat entorpir, bloquejar i intentar fer mal, pensant que perjudicaven el govern, quan al final qui en sortia perjudicada era la ciutadania. L’últim exemple és el seu vot en contra del tractat d’amistat i cooperació entre Espanya i França. Cal superar aquesta legislatura nefasta al Senat, protagonitzada per la majoria absoluta del PP. És important que hi hagi una majoria progressista que treballi pel bé de la ciutadania.
— Fins quan duraran les concentracions? Es poden desallotjar aquestes places?
— El dret de manifestació i la llibertat d’expressió són drets reconeguts constitucionalment. A més, en aquest cas, aquestes manifestacions i concentracions alcen la bandera d’una causa justa: l’accés a un habitatge assequible. Estem fent tot el que podem. Hem fet tot el que hem pogut, tot el que estava a les nostres mans, i, per descomptat, soc el primer a reconèixer que no ha estat suficient. Cal continuar treballant. Per això, compartim les reivindicacions i les idees que es plantegen en aquestes manifestacions, que defensen una causa tan justa com un dret fonamental: el de l’habitatge.