Barcelona constata l’èxode de població cap a la Costa Brava
Diari de Girona. La capital catalana va perdre habitants per primer cop en una dècada coincidint amb la pandèmia. Per primera vegada en una dècada, Barcelona no només ha trencat la seva tendència a anar guanyant gradualment població, sinó que ha perdut habitants: 13.094 persones entre l’1 de gener i l’1 d’octubre del 2020, segons indica el padró municipal.
Aquest fet ha portat l’Oficina Municipal de Dades (OMD) a elaborar l’informe -provisional, destaquen- «El moviment migratori a Barcelona en temps de covid», on demostren que una de les causes són aquelles persones d’uns sectors socials concrets -de classe mitjana/alta- que han decidit instal·lar-se a les seves segones residències. Com a resultat, 17 municipis gironins, la major part a la Costa Brava, van rebre habitants procedents de Barcelona l’any passat, coincidint amb la pandèmia. Destaquen especialment els de perfil turístic marcat o de segona residència com ara l’Escala o Castell-Platja d’Aro.
La implementació del teletreball, l’educació a distància i les compres en línia són algunes de les raons que han provocat aquest canvi de tendència en els fluxos migratoris. La hipòtesi amb la qual treballen des de l’OMD és que d’aquests 13.000 empadronats barcelonins menys, entre 3.000 i 5.000 són els que han decidit empadronar-se a la segona residència, encara que, com ha assenyalat el conseller Jordi Martí, «és molt difícil saber qui ha fet el canvi administratiu a causa de les restriccions de mobilitat per poder anar a les segones residències i qui ha decidit realment instal·lar-s’hi».
Aquestes entre 3.000 i 5.000 persones que han migrat -almenys administrativament- dins de Catalunya provenen essencialment de zones amb un nivell de renda alt. L’estudi analitza l’emigració que ha tingut com a destí els municipis situats en trams «atípics» -és a dir, municipis turístics on predominen les segones diferències- i es fa evident que els barris d’on han sortit més residents són d’alt nivell de renda: Pedralbes, les Tres Torres, el Putxet i el Farró, la Vila Olímpica o Diagonal Mar.
Totes les localitats gironines que s’han vist involucrades en aquest procés migratori són Banyoles, Castell-Platja d’Aro, l’Escala, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Llançà, Pals, Begur, Santa Cristina d’Aro, Maçanet, Sils, Caldes de Malavella, Breda, Sant Hilari Sacalm, Camprodon, Llívia i Alp. Altres municipis catalans costaners que destaquen són Sant Pol de Mar, Sitges o Roda de Berà, i pel que fa als d’interior, Bellver de la Cerdanya i la Pobla de Segur.
L’emigració a Barcelona -les persones que marxen- ha incrementat un 8%, mentre que la immigració -les que arriben- ha baixat un 43,7% (han emigrat 28.152 persones i han immigrat 23.469). Des del 2011 no es produïa un lleuger descens de població empadronada (0,9%).