Blog

El Punt. Publiquen un llibre en format de recorregut gràfic per 216 establiments antics o emblemàtics de la ciutat de l’estany, una part dels quals ja han desaparegut.

L’historiador i arxiver Josep Grabuleda i Sitjà s’ha submergit en el material gràfic disponible dels comerços i altres establiments de la seva ciutat i ha bastit Botigues de Banyoles. Recorregut gràfic pel comerç local del segle XX ( Rigau Editors ). Tal com s’entreveu en el títol, s’hi proposa un itinerari a base de fotografies –acompanyades d’una breu ressenya històrica–, partint del carrer de Mata i acabant a la carretera de circumval·lació de l’estany, creuant el centre de la ciutat. En total, 216 establiments del segle passat que, en molts casos, seran recordats pels lectors més veterans. D’altres en queda tan sols el testimoni de fotos en blanc i negre. En qualsevol cas, el llibre serveix, d’una banda, per comprovar l’evolució de la manera de vendre al detall i, de l’altra, per constatar que hi ha nissagues resistents al pas del temps i la crisi del sector. També hi haurà qui sentirà nostàlgia d’uns temps en què tot devia ser més senzill i no necessitàvem carregar el cotxe a les grans superfícies. Significativament, la foto de la coberta és de l’emblemàtic Can Brugada de la plaça Major, amb la popular Maria Àngels, la Brugui, asseguda a la porta.

El treball té diverses lectures possibles. En l’aspecte etnogràfic, resulten atractius els noms populars que tenien o tenen molts dels negocis: can blat del coure (el Garatge Oller), can Xumeia (Taller de motos i bicicletes Domènech), can Portbou (Teixits Ribera), can Pericus Ratera (Espardenyeria Fontané), can Trull (el complex de Nútrex i Agrienergia), cal Ros de la Plaça (Joguines Duran), can Mariano (barberia La Esmeralda), el baster pobre (el taller de Joan Frigola)… En les imatges de les cafeteries hi veiem els cambrers uniformats, amb corbata o corbatí; en les de farmàcies, aquelles bàscules de contrapesos i els pots de ceràmica amb remeis universals; al taller de can Quera, el joier Lluís Quera restaurant l’arqueta l’any 1953; a l’exterior de la sastreria Comalat, diferents tipus de teles mostrades a la vorera; a l’interior de la Patagònia, una gentada assistint a un concert… En algunes pàgines s’aporta publicitat perquè el lector es faci una idea del context, com els de Jabones Palau del carrer de Santa Maria: “Sin vacilar / debe comprar / la maravilla entre mil / la delicia de lavar / pidiendo sólo / Spum Mil”; de la rellotgeria de Patricio Oliveras, del carrer de Sant Martirià: “Surtido completo de toda clase de relojes y objectos de bisutería. Especialidad en compostura” o, és clar, de la pesquera d’en Lero parlant del peix més conegut de l’estany: “La Ramona. Visite este pez fenómeno valorada en más de un millón. Tiene más de 60 años y pesa 15 kg. Come cacahuetes con cáscara.”