Audrey Doré, Premi Nacional: «Es beu menys vi però de més bona qualitat»
Diari de Girona. Audrey Doré, responsable del bar Vii de Girona, ha estat reconeguda aquesta setmana amb el Premi Nacional de Gastronomia a la Millor Sommelier d’Espanya, un guardó «inesperat» que li ha generat «sorpresa i satisfacció»
«La feina que fem és la mateixa en un restaurant amb tres estrelles Michelin o en un bar de vins: cuidar la gent, parlar de vi amb les persones que venen… Són llocs diferents i ritmes diferents, però al cap i a la fi fas el mateix». Audrey Doré feia aquesta reflexió dijous a la tarda al bar de vins i platets Vii de Girona, a la plaça del Vi. Dimarts li havia estat concedit el Premi Nacional a la Millor Sommelier 2025, una distinció que atorga la Reial Acadèmia de Gastronomia i que reconeix la seva «professionalitat, trajectòria i profund coneixement del món del vi», segons el veredicte del jurat, que destacava que «ha demostrat, demostra i continuarà demostrant una gran passió, tocant tota mena de referències, des de grans cellers a petits productors, als quals connecta amb el client».
«És un premi gros, aquest, i inesperat», comentava Doré, que el 2017 i el 2019 ja havia estat distingida com a Millor Sommelier de Catalunya. «Va ser una sorpresa perquè no sabia ni que estava nominada; em van trucar, em van dir que s’havia reunit el jurat i que m’havien donat el premi per la meva trajectòria i per la pedagogia que he fet del vi», detallava.
Nascuda a la Bretanya el 1980, Audrey Doré es va formar en filologia hispànica, però després de deixar França per completar els estudis, a Barcelona es va introduir en el món del vi, fent-ne un curs i treballant al bar de vins La Vinya del Senyor i en botigues especialitzades. L’any 2012 entra en contacte amb els germans Roca, i s’incorpora al ja desaparegut Roca Moo de l’hotel Omm de Barcelona, d’on va passar al Celler de Can Roca de Girona. Després de vuit anys, l’estiu de l’any passat va acceptar fer-se càrrec del nou projecte dels germans, el bar de vins i platets Vii.
«Sento sorpresa i satisfacció declarava dijous-, però sobretot sorpresa, perquè he estat vuit anys en un restaurant de tres estrelles Michelin i ara que estic en un bar, em donen el premi…». Audrey Doré afegia de seguida que «em sembla curiós però és bo, igualment, i a més dona visibilitat als llocs petits». I feia a continuació la reflexió que encapçala aquestes línies.
Tot i assegurar que la seva feina com a sommelier és molt similar, no amaga que el ritme de treball és diferent: «Aquí (Vii) és molt frenètic. Al Celler fas 60 persones en un servei que és molt llarg, amb molt de personal, per poder cuidar tothom, que està molt bé. Aquí en canvi fem molta gent, amb força personal també, però en una hora ja han menjat. Poden estirar més, però tot és molt més ràpid. El tipus de menjar també és molt diferent. Aquí oferim menjar bo, reconfortant, però no hi ha tantes textures ni tants ingredients en cada plat. Tot és molt més directe».
És més semblant, en canvi, la relació que s’estableix sobre el vi: «En parles de la mateixa manera. Què us ve de gust? Quin tipus de vi us agrada? I la meva feina és adaptar-m’hi, i buscar un vi que entri en un pressupost, que sigui confortable o inconfortable, segons el que volen. Hi ha gent que en sap molt, de vi, i ja van sols, gent que en sap poc i pregunten més. I sobretot has de deixar tastar a la gent…».
En el tracte directe amb les persones que cada dia que està obert omplen el Vii (que té una àmplia oferta de vins i una carta basada en plats de cuina tradicional), Audrey Doré ha detectat que «en general, la gent beu menys vi però de més bona qualitat. I això està bé. Hi ha com un retorn a menjar i beure coses que siguin més sanes. Que un tomàquet sigui un tomàquet de veritat. I en els vins també es nota, interessen més projectes petits que coses industrialitzades o de molt de volum».
Malgrat els guardons a la seva trajectòria, Audrey Doré (que també exerceix la docència en el món del vi) té clar que continuarà formant-se professionalment, coneixent coses noves: «És clar, mai no hi ha final, sempre hi ha productors nous, zones noves… Al contrari, sempre has d’estar al dia».