«Aspiro que les dones puguem ser igual de mediocres que els homes»
Diari de Girona. Anna Espelt serà una de les ponents de la tercera edició de la Nit de la Dona, una gala organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica, que se celebrarà el pròxim 7 de maig a les set de la tarda a l’hotel Carlemany de Girona.
Hereva d’una nissaga vinculada des de fa vuit generacions a la vinya i a l’olivera, Anna Espelt reivindica el paper de les dones al món agrari i defensa una manera de liderar arrelada a la terra i a la intuïció, mentre reflexiona sobre els reptes d’obrir-se camí en un sector tradicionalment masculinitzat i la necessitat de deixar enrere el mite de la superwoman. Serà una de les ponents de la 3a edició de la Nit de la Dona, una gala organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica, que se celebrarà el pròxim dijous 7 de maig a les set de la tarda a l’hotel Carlemany de Girona. La Nit de la Dona compta amb el patrocini de Toni Pons, Grup Pous, Volvo Turismes Girona, l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), Ormetal i Centre Verd, i amb la col·laboració d’INET, Prat Sàbat, Xuixos Can Castelló i Institut Guinot.
— Ha sentit la pressió d’haver de conciliar excel·lència professional, tradició familiar i expectatives socials pel fet de ser dona?
— En el món agrari, les dones sempre hi han sigut, però no se les veia perquè sempre estaven a l’ombra. La meva àvia, per exemple, va ser clau en el naixement del celler fa més de 20 anys [Espelt Viticultors]. I les meves besàvies eren les que més tiraven collint raïm. Quan jo vaig començar, a les reunions hi havia molts homes. M’hi vaig haver d’adaptar i, per adaptar-m’hi, em vaig masculinitzar, posant més el focus en la meva part masculina. Fa pocs anys que me n’he adonat i ara ho estic intentant treballar.
— S’ha hagut d’obrir camí en un sector tradicionalment vinculat als homes. Alguna vegada s’ha sentit qüestionada per ser dona?
— El que sí és cert és que t’has de guanyar el respecte. Però tampoc cal que ens fem les víctimes. Has d’acceptar la realitat tal com és i treballar per canviar-la. En el meu cas, vaig tenir la sort d’entrar en un programa de la Generalitat per ajudar càrrecs intermedis a liderar projectes. En aquell moment jo estava molt centrada en la viticultura i la vinya. La diagnosi era que a les dones, en general, ens faltaven tres coses: formació, haver vist altres dones fent aquella feina i aprendre a comunicar bé. Per això després vaig estudiar un MBA, vaig participar en un projecte de mentoria i ens van formar en comunicació. Tot plegat em va donar consciència.
— Les dones continuen havent de demostrar més que els homes?
— En general, sí. I aleshores, nosaltres tenim tendència a sobreformar-nos. Jo aspiro que les dones puguem ser igual de mediocres que els homes. Que no se’ns exigeixi ser excel·lents ni perfectes. Que se’ns accepti el mateix nivell de mediocritat que als homes.
— A què ha hagut de renunciar?
— El pare de les meves filles va deixar la feina i es va dedicar a cuidarles. Jo vaig poder fer moltes coses perquè ell era a casa. Vam intercanviar-nos els rols, però això també té uns costos. Jo no em veig com una superwoman, ni s’hauria d’aspirar a ser-ho. Si algun avantatge té l’empresa familiar, són dues: que pots mirar a molt llarg termini i que, quan dius que estàs embarassada, estan contents.
— Com definiria el seu lideratge al capdavant d’un projecte vinculat a la terra, al paisatge i a la família?
— Poder treballar a la terra, amb la natura, viure els cicles i fer coses físiques és molt important. Tocar la terra i fer coses que són de veritat em sembla molt valuós. Com més connectat a la terra estàs, més enllà pots anar. Potser la meva generació ens havíem intel·lectualitzat molt, i no cal. M’he adonat que es pot ser artesà i culte a la vegada.
— Què creu que aporten les dones al lideratge empresarial?
— Crec que cada persona aporta coses diferents. Hem de deixar de pensar en homes i dones, i pensar en què pot aportar cadascú. El que sí que hem de fer és desenvoluparnos des de les dues parts que tenim: la masculina i la femenina. Això vol dir poder treballar des de la raó, però també des de la intuïció, i així poder tenir una visió més global.
— Hi ha hagut dones referents en la seva vida o en la seva trajectòria que l’hagin inspirat especialment?
— Sí. La meva àvia i les meves besàvies.
— La seva aposta per una viticultura sostenible i respectuosa amb el territori també es pot llegir com una manera diferent de liderar?
— Per mi hi ha una part molt important de cuidar la terra i de connectar les unes amb les altres. També crec que, en el món rural, com que està molt arrelat i connectat amb la terra, tot és una mica més lent que en altres sectors. Quan vaig entrar a l’associació de dones del món rural, mirant les estadístiques, ens van explicar que el percentatge d’agricultores i pageses amb formació superior i treballant en ecològic es disparava en el cas de les dones.
— Creu que les noves generacions de dones arriben al món agrari i empresarial amb menys barreres o encara queda molt camí per recórrer?
— Moltes de les noves agricultores que arriben ho fan des d’altres llocs, no tant perquè siguin hereves de la terra de la família. En el meu cas és una mica menys comú, en aquest sentit. També hi ha gent que arriba buscant un canvi de vida, i això dona molta vida al sector. I no només són dones.
— Es valora prou el talent femení o encara queda en un segon pla?
— Sempre hi ha les dones que surten i les que no surten. Moltes vegades han acabat fent els papers, tota la burocràcia. El que diferencia més el meu cas és el fet d’estar davant i de ser visible.
— Què significa per a vostè participar com a ponent en la Nit de la Dona?
— Crec molt en la sororitat. Crec que ens podem ajudar i, sobretot, inspirar les unes a les altres per fer d’aquest un món millor. Tinc moltes ganes d’escoltar les altres ponents. Em consta que hi ha un històric de xerrades potents i em fa una mica de respecte.
— Què li agradaria que s’emportessin les dones que l’escoltaran?
— M’agradaria que ens inspiréssim les unes a les altres. Necessitem oportunitats i espais per trobarnos i compartir. Els homes tradicionalment han tingut aquests espais, i nosaltres hem de buscar els nostres moments per fer-ho. Soc molt fan dels dinars ràpids de connexió, de buscar espais a les esquerdes o en actes com aquest. Són bons moments per trobar-nos, compartir i connectar. Aquesta part de superwoman fa que moltes vegades perdem les amigues i el temps compartit, i per mi això és el que m’energiza més.