Blog

Aires de canvi al Cercle d’Economia, on van coincidir ahir per primera vegada després de les eleccions el president sortint de la Generalitat, Pere Aragonès, i el presidenciable amb més opcions, Salvador Illa. Aragonès es va acomiadar del Cercle alertant que l’ Estat de benestar a Catalunya està en risc sense un nou model de finançament que atorgui més recursos a la comunitat. “O hi ha un acord significatiu en finançament o la Catalunya dels vuit milions d’habitants no la podrem pagar”, va avisar durant la sessió inaugural de la 39a Reunió Anual del Cercle, que es prolongarà fins demà.

Segons Aragonès, es pot arribar al sostre de despesa l’any que ve, especialment amb la reintroducció de les regles fiscals a Europa, que limitaran el creixement dels pressupostos públics. Ho va dir durant el col·loqui que va mantenir amb el president del Cercle, Jaume Guardiola, que va enaltir el gest que va tenir Aragonès anunciant la setmana passada que deixava la primera línia de la política una vegada es constitueixi el nou govern.

El president del Cercle també va voler agrair la disposició que sempre ha mostrat Aragonès amb el Cercle, a diferència de la discreta relació establerta amb els dos anteriors presidents, Carles Puigdemont i Quim Torra. Alguns socis recordaven que es va passar directament de l’expresident Artur Mas (també present ahir a la sala) a Aragonès.

Illa coincideix amb el president en funcions per primera vegada després de les eleccions

Durant la presentació de les jornades, Guardiola va insistir a reclamar als partits polítics “transversalitat” i “sortir dels seus blocs” per “pactar amb els que tenen visions confrontades”. Si bé a la nota d’opinió feta pública la setmana passada el Cercle suggeria l’opció d’un acord entre el PSC i Junts, ahir Guardiola va obrir el ventall de possibilitats i va dir que “cal explorar totes” les opcions de pacte per no caure en una repetició electoral. Va recordar que els últims 14 anys hi ha hagut sis convocatòries electorals. Aragonès va declinar comentar possibles pactes postelectorals per coherència amb la seva decisió de deixar la primera línia de la política.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també hi va intervenir, com és tradicional, amb un breu discurs en què va fer una crida a frenar la ultradreta en les eleccions europees.

L’edició d’aquest any de les jornades porta per títol “El món a prova. Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi”. Guardiola va repetir les advertències llançades la setmana passada sobre els perills de continuar amb una productivitat baixa, si bé no va ser tan catastrofista. Aragonès es va reivindicar i va enaltir les fites aconseguides en matèria econòmica, més enllà de la productivitat. “ Deixem el país millor de com ens el vam trobar”, va reflexionar.

El Cercle agraeix a Aragonès la seva col·laboració, a diferència de Torra i Puigdemont

Aragonès va assegurar que l’economia catalana avui és una economia “robusta” i que ho pot afrontar tot “amb més solidesa”. No va oblidar que durant el seu mandat la comunitat es va haver d’enfrontar a una pandèmia, una inflació extremadament alta i problemes com la guerra a Ucraïna o la sequera. Pel que fa a les xifres, va destacar que la taxa d’atur està al nivell més baix dels últims 16 anys. El primer trimestre de l’any es va situar en el 9,5%. I va defensar –com ha fet durant tota la legislatura– l’esforç per reindustrialitzar el país. Va posar com a exemple les inversions de Kronospan, Lotte i Chery. Pel que fa a innovació, el president va destacar l’aposta d’ Astrazeneca per Barcelona.

Específicament sobre la productivitat, Aragonès va reconèixer que hi ha marge de millora després que els últims anys l’economia hagi patit un procés de “terciarització” amb l’auge de sectors molt intensius en mà d’obra. Primer, la construcció, i després, el turisme i el comerç. Per això va lamentar que la no-aprovació dels pressupostos ha deixat sense repartir uns 1.000 milions d’euros destinats a innovació.