Aposta per un nou model de gestió de les àrees comercials
El Punt. La llei de les APEU, Àrees de Promoció Econòmica i Urbana, és una reivindicació del comerç de fa molts anys. Aposta per un model de gestió publicoprivada en territoris d’activitat empresarial.
Ha passat molt desapercebuda per la pandèmia, però la notícia que el Parlament va aprovar el 18 de desembre (amb el suport d’un 88% de la cambra) la llei de les APEU, (Àrees de Promoció Econòmica i Urbana) és d’una gran importància per al sector del comerç, que feia anys, més de deu, que l’estava treballant i la reivindicava.
Aquesta llei estableix les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat empresarial ( ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis), unes àrees que s’inspiren en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (BID), implementats, sobretot, en països com ara Alemanya, el Regne Unit, els EUA o el Canadà, on van néixer el 1969. “La figura del BID APEU, una àrea geogràfica delimitada on empresaris i administracions es posen d’acord per dinamitzar, promoure i modernitzar la zona, amb quotes obligatòries, és una eina i no una finalitat, i serveix per articular la competitivitat del territori”, explica la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta.
La llei impulsada pel govern, a través d’Empresa i Coneixement, facilitarà que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col·laboració entre agents públics i privats. “Aquesta llei potencia l’excel·lència perquè permet que una àrea comercial pugui gestionar-se i treballar, per exemple, perquè hi hagi millor il·luminació, més vigilància, més neteja, més zones de vianants si fan falta o aparcament si és possible”, recorda Àlex Goñi, president de PimeComerç. En tot cas les APEU es podran crear però sempre sota la tutela pública de cada municipi, que en cap cas quedarà exempt de les seves obligacions i de la gestió dels impostos.
“Els establiments, siguin del sector que siguin, que acceptin formar part d’una APEU, que serà un territori delimitat, com si fos un eix comercial, hauran de pagar de manera obligatòria la seva quota perquè hi haurà una gerència que vetllarà per aquell espai i ho farà en connivència amb l’administració”, puntualitza Goñi, que hi afegeix que el pagament de les quotes serà obligatori i posarà fi al que passa ara, que “en alguns eixos comercials hi ha establiments, i solen ser els més grans, grans franquícies, per exemple, que es neguen a pagar”.
“La creació d’una APEU no és una cosa fàcil perquè per poder-se constituir caldrà que els sectors econòmics d’un territori delimitat hi estiguin d’acord i hi votin favorablement”, recorda Joan Carles Calbet, president de Retailcat. Calbet no amaga que el sector del comerç està content amb el fet que el Parlament hagi aprovat aquesta llei, “que semblava una missió impossible” perquè fa molts anys que hi estaven treballant. “Per fi s’ha aprovat i ens podem posar la medalla que som els primers de l’Estat a tenir una llei com aquesta”. Aquest model de gestió podria ser important a l’hora de sortir de la crisi provocada per la pandèmia.
“En el nostre model de comerç, ara molt centrat a les ciutats, és important la dinamització dels centres de les ciutats”, assegura Muntsa Vilalta. La directora general de Comerç manté que avui a Catalunya hi ha una bona xarxa d’associacions territorials que dinamitzen el comerç, però que el model associatiu té encara recorregut de millora i que les APEU “serà l’impuls definitiu de col·laboració de les associacions més professionalitzades i l’administració”.
Una eina que va néixer fa 50 anys al Canadà
El projecte per a la delimitació de l’APEU haurà de contenir la identificació de les persones que exerceixen la iniciativa, un plànol a escala on s’identifiqui la delimitació de l’APEU i es localitzin els locals amb accés directe des de la via pública, amb indicació de la superfície construïda de cadascun d’aquests, detallant els locals inclosos i els no inclosos, el projecte de constitució i d’estatuts de l’entitat gestora, un pla d’actuació de 3 a 5 anys (que inclogui memòria econòmica i pressupost), i amb la proposta de conveni, que hauran de subscriure l’Ajuntament i l’entitat gestora de l’APEU. Les APEU són, en realitat, el mateix que els Business Improvement District (BID). El primer es va crear el 1969 a Toronto, al Canadà, i pocs anys després van néixer a Nova Orleans. Entre els anys 80 i 90 es van implantar diferents BID a l’Amèrica del Nord i el 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres. Actualment, n’hi ha més de 2.500 arreu del món, amb una gran implantació a Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units o el Canadà, entre molts altres països. A Catalunya, el 2017 es va impulsar una prova pilot als barris barcelonins de Sant Andreu i el Born, el mateix any que l’actual llei de comerç, serveis i fires (art. 54, llei 18/2017) instava a desplegar la llei de les APEU. Amb la llei aprovada al Parlament es dona compliment al mandat legal previst en la llei del comerç.