Alta cuina, arrossos i cassoles
El Punt Avui. Mirades Jordi Grau
Quatre anys després que tanqués Ca l’Arpa, el restaurant amb estrella Michelin de Banyoles, i després de diverses experiències portant les cuines del Mas Lazuli de Pau i de l’hotel Villa Gala de Cadaqués, de participar en la posada en marxa del Restaurant GiGi de Figueres, i ser el xef executiu de Casa Anamaria, l’hotel d’Ollers, el cuiner Pere Arpa ha obert un nou establiment en el qual pretén maridar la cuina familiar i tradicional amb l’alta gastronomia que l’ha portat a ser un dels grans xefs d’aquest territori d’estrelles que són les comarques gironines. Pere Arpa, ja fa un mes, ha reobert el restaurant Can Gelada, un històric de la cuina familiar de casa nostra, a Riudellots de la Creu, al terme municipal de Palol de Revardit, que havia tancat fa dos anys i mig per jubilació dels seus propietaris. L’aposta del xef banyolí a Can Gelada és combinar un client que buscarà els seus plats d’alta cuina amb una aposta pels amants de la cuina tradicional que tan bé coneix, pels seus orígens a l’Hostal Mas Ferrer, el restaurant familiar a peu de carretera, a Cornellà del Terri. Una cuina tradicional amb la novetat que cuinarà amb llenya i amb una carta a l’abast de tots els públics.
Pere Arpa és per a mi un dels grans cuiners de casa nostra. Catorze anys amb una estrella Michelin, a El Rebost d’en Pere i després a Ca l’Arpa, i sempre amb dos Sols de la Guia Repsol, mostren el perquè de la trajectòria d’un xef. M’agrada particularment que hagi reobert Can Gelada, un dels restaurants històrics del Pla de l’Estany, perquè Pere Arpa es podrà retrobar ell mateix amb aquesta combinació que li permetrà oferir menús d’alta gastronomia al costat de receptes catalanes tradicionals: arrossos, guisats, platillos, cuina a la cassola, peixos, amb el fet diferencial de la cuina a la brasa de llenya. I anuncia que, al marge de la brasa tradicional, oferirà, quan toqui, plats de caça.
Quan vaig conèixer en Pere vaig saber d’ell dues coses que em van fer pensar que tindria el reconeixement que s’ha guanyat. A part dels fogons del negoci familiar, es va foguejar amb grans restauradors. Soc un enamorat del Bodegón Alejandro, a la parte vieja de Sant Sebastià, d’on surt Martín Berasategui. Sempre que vaig a la capital guipuscoana passo pel Bodegón, un exemple de cuina de tota la vida a un nivell màxim de qualitat. L’altra és que en Pere va fer estades treballant amb referents de la cuina com Joan Piqué, a Cal Rei. A Joan Piqué, desgraciadament desaparegut, el vam conèixer al Quatre Vents, un restaurant de carretera al costat de la gasolinera de Sant Jordi Desvalls. Quin bé de Déu de carta que oferia. D’allà als seus propis restaurants i a gestionar la cuina del Mas Torrent. Amb Piqué, i també a la Fonda Sala, que no conec, es va formar en Pere.
Una nova oferta, amb carta gastronòmica i menú els migdies de cada dia menys els divendres. Al vespre, divendres i dissabtes. Una visió absolutament personal de la cuina catalana sorgida del pensament d’un dels grans cuiners de casa nostra. Un restaurant de brasa a la llenya, de cassoles i arrossos, amb innovació barrejada amb tradició, revisió actualitzada de la cuina de proximitat.