Alícia Romero, consellera d’Economia: “Potser no ens calen més turistes, sinó que els que venen gastin més”
Diari de Girona. La consellera Romero ha iniciat aquesta setmana una ruta per explicar de primera mà els principals eixos de la proposta de nou model de finançament. Ahir va ser a Girona per defensar la proposta acordada amb l’executiu central davant d’alcaldes i agents econòmics i socials. Abans, ens va atendre per parlar de la negociació dels pressupostos, però també del futur Campus de Salut de Salt i Girona, de la taxa turística o de l’infrafinançament de molts municipis.
En matèria de finançament, han arribat on volien?
Just un mes després de prendre possessió del càrrec de consellera em vaig entrevistar amb la vicepresidenta María Jesús Montero per complir al màxim amb l’acord d’investidura. Feia dotze anys que el model havia caducat i, amb el temps, s’havia anat fent més desigual i injust. La distància entre comunitats autònomes és enorme en el finançament de les competències homogènies: salut, educació i drets socials. No s’entén, aquesta disparitat. Per això hem treballat molts mesos amb el Govern d’Espanya i amb ERC, i ja tenim sobre la taula una bona proposta.
Per què és bona?
L’Estat posa 21.000 milions d’euros al sistema. Són més recursos per corregir els desequilibris entre comunitats i compensar les que estem infra finançades, com Catalunya, València o Múrcia. I també perquè el model és més transparent, més senzill, més flexible. Canvia el paradigma: deixa de basar-se en la despesa i ho fa en l’ingrés.
O sigui…
Les comunitats ja no pararan la mà perquè se’ls pagui el que es gastin. A partir d’una cistella de tributs, es calcularà el percentatge d’ingressos que ens quedarem per a les nostres competències. El model és més adult. Hi ha corresponsabilitat. A Catalunya, tenim una gran capacitat d’autogovern, i sistemes com aquest ens interessen.
Llavors, això vol dir que han arribat on volien?
Jo havia dit en algun moment que estaríem satisfets amb 17.000 o 18.000 milions d’Espanya, i el Govern central n’ha acabat posant 21.000. Per tant, Catalunya guanya més del que pensàvem. No m’esperava aquests 4.700 milions que ens corresponen.
Quan es notarà el canvi?
Sabem que tenim una sanitat d’excel·lència, però alhora els serveis públics estan en tensió. En l’educació, cal millorar la inversió. Encara tenim mil barracons a Catalunya. Hem d’avançar en l’educació inclusiva. I en l’atenció a la dependència, les llistes d’espera són massa llargues. Si s’aprova aquest any, tot això tindrà efecte el 2027. És a dir, el nou pressupost podrà incorporar ja aquests recursos.
Si hi ha pressupost…
L’oportunitat, la tenim ara, i l’hem d’aprofitar. Hem de donar esperança a la gent. I bones notícies. Catalunya ha de guanyar de tant en tant. Portem massa temps sense fer-ho.
Aquestes setmanes de caos a Rodalies no ajuden.
La gent ho ha estat patint diàriament. Aquesta és la raó per la qual no poden deixar passar l’oportunitat. I, pel que fa al pressupost, nosaltres tenim la feina feta.
Hi ha més actors, però.
Els Comuns ja s’han obert a les negociacions per a l’any 26. Cal agrair-los la generositat i la responsabilitat.
I ERC?
Esperem complir amb allò que tenim pendent per seguir amb la negociació. És molt important tenir pressupost. Hem estat prorrogant els crèdits del 2023, sense suplements, i tenim problemes de tresoreria. Al 2023, el Govern era diferent. No existien departaments com Esports. El conseller, Berni Álvarez, té compromisos -el Grand Départ del Tour de França, la Copa de la Reina de bàsquet a Tarragona…- i necessita saber com els ha de gestionar.
La seva idea de fiscalitat no atemoreix els inversors i foragita el talent?
Estem a punt de rebre un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona que ens ha d’ajudar a trobar solucions. Amb tot, l’Impost sobre Successions, molt criticat per la dreta, ja bonifica el 95% de l’activitat econòmica. I els pagesos se’n beneficien. Una limitació és que no tenim tota la capacitat normativa que voldríem. Per exemple, no podem fer grans modificacions de l’Impost sobre el Patrimoni.
Això és pot resoldre amb els acords sobre el finançament.
Ens cal marge per bonificar, desgravar… Ho estem parlant amb l’Estat. Sigui com sigui, el 2024 vam rebre més de 1.000 milions d’inversió estrangera a Catalunya.
El Campus de Salut de Girona i Salt és el projecte que genera més consens a les comarques gironines, però, en els últims mesos ha patit alguns entrebancs. Si la situació de pròrroga pressupostària s’allargués, es garanteixen els recursos per avançar en el projecte sense afectar-ne el calendari previst?
L’aposta del Govern pel Campus de Salut és clara. El compromís per aquest any és el concurs d’idees de tot el projecte, i en paral·lel s’ha de fer és el pla econòmic financer. Hem de veure si els 740 milions d’euros d’inversió surten tots dels fons de la Generalitat, o si hi ha una part que es pot fer en col·laboració público-privada que ho pugui accelerar. De moment, cal avançar en aquestes dues línies.
El sector turístic gironí no està massa satisfet respecte a la pujada i al model de la taxa turística.
Primer de tot cal recordar que és una taxa creada al 2012 i que la paguen els visitants. I les xifres d’arribada de turistes no han parat de créixer a Catalunya, a Girona i la Costa Brava. O sigui, no sembla que la taxa turística hagi perjudicat precisament l’arribada de visitants, no? Al contrari. I aquí faria la reflexió de si cal que segueixi augmentant el nombre de turistes que ens visiten. Potser no calen més turistes, però que els visitants que venen gastin més, que augmenti la desestacionalització… Potser cal que els recursos no els dediquem només a promoció, sinó que els dediquem, potser, paquetitzar productes, o sigui, gastronomia, esports, cultura durant tot l’any.
Molts municipis asseguren que la llei d’hisendes locals ofega les seves finances. I en el cas dels municipis turísics s’agreuja, perquè reben ingressos en funció de la població que tenen censada però assumeixen despeses per atendre una població que es multiplica part de l’any. Plantegen alguna solució al dèficit d’inversió que pateixen aquestes poblacions?
Cal una nova llei d’Hisendes Locals. Estem treballant amb un grup d’experts i esperem que durant aquest 2026 puguem tenir ja un text. En el cas dels municipis turístics, es preveu que els ajuntaments que puguin generar un recàrrec a la taxa turística, que fins ara existia i que podran dedicar a aquestes externalitats negatives que genera el turisme, com la seguretat o la neteja.
Quines perspectives es poden obrir a un territori com les comarques interiors, amb comunicacions deficients, incertesa industrial i despoblament rural?
Les infraestructures són el gran repte. En els propers anys, augmentarem les inversions. Malgrat això, hi ha fortaleses evidents; per començar, una universitat. Estem fent una aposta clara per ella. Cal que la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) segueixi creixent, amb noves titulacions, sobretot vinculades a les necessitats del territori. La indústria agroalimentària és igualment potent. De fet, és la més important al país: genera el 19% del producte interior brut (PIB). Les oportunitats del sector forestal també són elevades i no estem explorant suficientment aquest camp.
Sense bones comunicacions, qui marxa ja no hi torna. Què espera l’economia catalana de la regió central? I què pot esperar la regió central de l’economia catalana?
La xarxa ferroviària i les carreteres han de millorar, sí. Ens cal equilibri territorial. I social. Ha d’haver-hi polígons industrials perquè s’hi puguin instal·lar empreses.
Tenen un pla B per superar el cop sofert a Sallent per la suspensió del projecte per fabricar material per a bateries elèctriques?
La indústria del vehicle elèctric està en un moment delicat. Pensàvem que evolucionaria més ràpidament, però no s’enlaira: pel preu dels automòbils, perquè no hi ha una bona xarxa de recàrrega, etc. Els Estats Units de Donald Trump han introduït molta inestabilitat.
Aquest factor és global. Què està fent aquí la Generalitat?
Estem buscant solucions, amb el Departament d’Empresa i Treball al capdavant. Volem que la meitat de les inversions estrangeres no es quedin a l’àrea metropolitana de Barcelona. Hem demostrat que ens interessa el conjunt de Catalunya. Amb un equilibri territorial superior, es poden combatre problemes greus com el de l’habitatge.