Alemanya rebaixa la previsió de creixement a un mínim 0,2%
El Periódico. El Govern de Scholz estima que la inflació es contindrà i que passarà del màxim de 5,7% de l’any passat al 2,8% el 2024.
El Govern del canceller Olaf Scholz ha deixat el seu pronòstic de creixement per a aquest any a un mínim del 0,2% del producte interior brut (PIB). És una forta retallada respecte a l’1,3% que estimava fa uns mesos, després d’haver tancat el 2023 en recessió, amb una contracció confirmada del 0,3%. “La guerra iniciada per Putin continua afectant la nostra economia dos anys després de l’agressió sobre Ucraïna”, va dir el ministre d’Economia, el verd Robert Habeck, al presentar les seves noves estimacions.
“Continuem en aigües complicades”, va admetre Habeck. Un dels motius és que el motor tradicional de l’economia alemanya, les exportacions, van a la baixa: hi haurà un increment mínim del 0,6% davant l’1,8% del 2023. S’atribueix aquesta pèrdua de ritme als efectes persistents de la inflació i a l’impacte que té en el mercat internacional.
Habeck insisteix en la necessitat d’atraure mà d’obra estrangera, ja que pràcticament tots els sectors industrials, però també el sector serveis, gastronomia i sanitat, tenen falta de personal. Segons Habeck, el ministeri del qual engloba Economia i Protecció del Clima, cal invertir en el sector de les energies renovables.
La rebaixa a mínims dels pronòstics de creixements es produeix en una fase de profunda tensió en la coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals de Scholz. El pols entre el verd Habeck i el liberal Christian Lindner, ministre de Finances, és públic i accentuat. El titular d’Economia, com el conjunt del seu partit ecologista, insisteix en la necessitat d’aixecar el fre al deute. Lindner defensa aquest instrument, ancorat en la Constitució alemanya i que limita l’endeutament al 0,35% del PIB. Aquest mecanisme va ser introduït el 2009, amb Angela Merkel en el poder. Es contempla la possibilitat de flexibilitzar-lo en situacions d’emergència. De fet, va quedar en suspens en els últims quatre anys, sigui pels estralls econòmics derivats de la pandèmia o per la crisi energètica precipitada per la guerra a Ucraïna.
Suspendre, aixecar o fins i tot enterrar aquest mecanisme és motiu d’enfrontament continu en la coalició, un conflicte que Scholz va intentar tancar amb el compromís a Lindner que el 2024 sí que es respectaria el mínim. És un compromís que no convenç ni el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Scholz ni molts experts i instituts econòmics, partidaris d’aixecar o almenys reformar aquest instrument.
El pols en la coalició ha agreujat la crisi de credibilitat de Scholz i el seu equip alhora que un sector dels liberals amenaça fins i tot de deixar la coalició. Des de fa mesos, els sondejos apunten a l’opositor bloc conservador com a primera força en intenció de vot a escala nacional, que arribaria a un 30 %.