Alcaldes i empreses critiquen la gestió de l’alerta a Girona
Diari de Girona. Patronals i alguns municipis reclamen la «zonificació» de Catalunya en avisos d’emergèncian El Govern demana «confiança» en les decisions i apunta que el vent «no entén de divisions administratives»
Les escasses afectacions en bona part de les comarques gironines del temut temporal de vent i les alertes i mesures restrictives decretades pel govern català van provocar la crítica dels empresaris i a alguns alcaldes de les principals ciutats de la demarcació.
La Cambra de Comerç de Girona, la FOEG i Asetrans van coincidir a demanar que les decisions sobre els episodis meteorològics adversos es prenguin amb més criteri territorial i van alertar de l’impacte directe que tenen sobre l’activitat econòmica.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va indicar que la jornada s’havia traduït en una baixada notable del ritme d’activitat i que això va afectar especialment el comerç i els negocis que depenen del moviment al carrer. «Es veu un ritme molt baix amb poca circulació i menys concurrència de clients», va relatar a Diari de Girona. També va avisar que el cop va ser més dur per a les petites empreses, perquè amb plantilles reduïdes «només que falli un treballador» el percentatge d’absències és molt alt i, tot i així, s’ha de mantenir el servei.
Fàbrega va considerar que s’havia aplicat un criteri massa uniforme i ho va atribuir a un «centralisme barceloní» en la presa de decisions. En aquest sentit, va assegurar que «tractar tot Catalunya per igual» en un episodi com aquest no era «bo» i va defensar que la tecnologia permet «discriminar perfectament per zones» en funció de l’afectació real.
En la mateixa línia, la FOEG (Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona) va expressar el seu desacord i va apuntar que, a les comarques gironines, «en la major part del territori» la situació no va tenir una afectació equiparable a la de l’àrea metropolitana, i va advertir que qualsevol aturada tenia conseqüències directes sobre la productivitat, el compliment de comandes, la logística i els costos, especialment per a les pimes. En un comunicat, la FOEG va reclamar protocols clars i territorialitzats per poder ajustar les decisions a cada realitat i evitar aturades generals.
La crítica la va compartir el director d’Asetrans (Associació de Transportistes de Girona), Jordi Esparraguera, que va defensar que les decisions han de prioritzar la seguretat, però «han de ser molt a peu de territori». Va recordar que el transport és un sector «global» que va d’un lloc a l’altre i va posar exemples d’experiències prèvies amb restriccions totals que no sempre es corresponen amb el que passa sobre el terreny. En el seu cas, va remarca que l’afectació d’ahir tenia conseqüències directes: «El transport internacional estem bloquejats a la Jonquera perquè hi ha un tall», va exposar a aquest diari.
També la Pimec considera que el Govern hauria d’haver llançat advertiments «molt més quirúrgics i acurats» davant la previsió desigual de ventades aquest dijous a Catalunya. «L’impacte no ha sigut el mateix a Lleida i a Girona que a Barcelona», van apuntar. A més, la patronal veu «injust» que les petites i mitjanes empreses hagin d’assumir el cost dels permisos retribuïts dels treballadors en situacions com aquesta i apel·la al «sentit comú» per tal de no perjudicar l’activitat econòmica.
Mentrestant , l’entitat Empresariat Cerdanya va reclamar que es tingui en compte la realitat del Pirineu a l’hora de gestionar situacions meteorològiques adverses i que no es prenguin decisions de forma «centralitzada». Van afirmar que, fent referència a dades oficials d’AEMET, que els fenòmens meteorològics d’ahir són habituals a la zona i es poden gestionar amb criteri tècnic i territorial.
Des d’alguns ajuntaments gironins també es va apuntar a aquesta petició de gestió diferent. L’Ajuntament de Girona va reclamar territorialitzar i esglaonar les mesures per la ventada . L’alcalde, Lluc Salellas, va dir que no s’ha «d’esperar fins a les vuit del vespre» per esglaonar les mesures, i creu que hi ha d’haver «situacions diferents» segons l’alerta que hi hagi a cada territori (vermella, taronja o groga) pel que fa a la «mobilitat o les activitats». La petició es va fer per poder «recuperar la normalitat en la mesura que es pugui allà on la previsió sigui més bona». Mentrestant, l’homòleg a Figueres, Jordi Masquef es va mostrar indignat. «A Figueres es va suspendre l’activitat i avui no es mou ni una fulla en tota la comarca», va assegurar. I va afegir que «des de qualsevol mòbil i aplicació de predicció de temps ja es podia veure que aquí a l’Empordà no bufaria el vent», criticant el centralisme de l’administració. «Hi ha més vida més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona». I va recalcar que «cada decisió que es pren des d’allà afecta també a centenars de milers de persones que avui han hagut de paralitzar tota la seva activitat i han comprovat atònits que el vent no bufa ni a 15 quilòmetres per hora».
Des del Govern es van justificar les mesures restrictives a la població per l’alerta del pla d’emergències Ventcat, El portaveu de la Presidència i president de la Generalitat en funcions, Albert Dalmau, va assegurar que gràcies a aquestes mesures i a la col·laboració ciutadana s’havien «reduït els riscos». A través de la xarxa social X, Dalmau va assenyalar que Catalunya «és diversa» però que el vent «no entén de divisions administratives». També va demanar fer confiança a les decisions tècniques que es prenen «amb rigor i ciència».
Salellas demana esglaonar alertes i Masquef recorda que hi ha vida més enllà de l’àrea de Barcelona
La Cambra, FOEG, Pimec i Asetrans lamenten que es tractés tota Catalunya per igual en l’episodi