Aena preveu un increment de vols a Girona durant les obres d’ampliació del Prat
Diari de Girona. El president de l’ens gestor admet un “efecte rebosador” mentre es limita la capacitat de l’aeroport barceloní
Aena preveu que part de l’activitat aeroportuària es desviï cap a l’aeroport de Girona mentre durin les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. El president de l’ens gestor, Maurici Lucena, admet que es produirà un “efecte rebosador” cap a aeroports alternatius a causa de les limitacions de capacitat de la infraestructura barcelonina durant el període d’obres.
Lucena considera “impossible” que el Prat pugui mantenir ritmes de creixement del 4% o el 5% anual en els pròxims anys mentre no estiguin enllestides les actuacions previstes. En una entrevista al diari Expansión, assenyala que, amb una previsió de 58 milions de passatgers el 2025, l’aeroport de Barcelona és el que està “més proper al seu límit” dins la xarxa d’Aena.
Segons explica, actualment el Prat està “apurant eficiències” i aprofitant les hores vall i determinats dies amb menor intensitat d’operacions per poder absorbir la demanda. Tot i això, adverteix que aquestes mesures tenen un recorregut limitat i que, mentre s’executin les obres d’ampliació, part de l’activitat es veurà desplaçada cap a altres aeroports de l’entorn, com Girona i Reus. L’abast d’aquest efecte, precisa, “dependrà de quant duri l’ampliació”.
Un “hub emergent”
El president d’Aena defineix Barcelona com un “hub emergent” orientat cap a l’est, amb “connexions raonables” amb l’Amèrica Llatina, però admet que les restriccions d’espai i operatives condicionen el seu creixement a curt i mitjà termini. En aquest context, defensa que la xarxa aeroportuària permet redistribuir part de la demanda quan les grans infraestructures s’acosten al seu límit de capacitat.
En contraposició, Lucena descriu Madrid com un “hub molt poderós”, amb una “fortalesa original” a Llatinoamèrica i amb un “intent d’orientació cap a l’Àsia”. Segons explica, hi ha exemples internacionals que demostren que és possible conviure amb més d’un gran node aeroportuari. “Hi ha països que mostren que es pot tenir un doble hub: els Estats Units en tenen diversos, Alemanya compta amb Frankfurt i Munic, i Berlín ho intentarà”, assenyala.
Pel que fa al conjunt de la xarxa, Lucena indica que durant les obres d’ampliació dels diversos aeroports de l’Estat es podrà continuar atenent la demanda, però reconeix que es farà “amb menys flexibilitat”. Aquest escenari obliga, segons apunta, a optimitzar recursos i a redistribuir vols en funció de la capacitat disponible en cada moment. Sobre l’aeroport de Madrid-Barajas, destaca que la seva ampliació és la que es planteja “en les millors condicions”, ja que pot créixer tant pel costat aire com pel costat terra “sense contestació de cap mena”. En aquest sentit, afirma que és “l’aeroport que amb més facilitat creixerà en les pròximes dècades”.
Finalment, preguntat sobre les tarifes aeroportuàries, Lucena avança que entre els anys 2027 i 2031 “hauran de créixer moderadament”, tot i que ho faran de manera menys significativa que el 2026. Segons admet, sense aquests ajustos “no surten els números”. Per a aquest any, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha autoritzat un increment del 6,44%.