Activistes contra la despoblació rural fomenten l’habitatge a l’Alt Empordà
Diari de Girona. Cada cop més persones es decanten per deixar la ciutat i iniciar un projecte al poble, però topen amb la manca de residència per poder-s’hi instal·lar. L’Estatut de Municipis Rurals preveu ser una eina per regular les seves vulnerabilitats.
«Frenem el despoblament del món rural, i per això busquem persones amb ganes d’omplir de vida els pobles de tot Catalunya i pobles amb ganes d’omplir-se de gent. Amb aquesta carta de presentació, els impulsors del portal d’ofertes Repoblem ha vist com des de la pandèmia cada cop més persones es decanten per deixar la ciutat i viure als pobles petits. Un dels problemes principals en aquests casos és la manca d’habitatge. En el meu cas, tenia molt clar com arribar als interessats de la zona, però m’era molt difícil fer arribar l’oferta a persones de fora l’Alt Empordà», explica la lladonenca Aida Vilar. Fa uns mesos va posar-se en contacte amb el portal Repoblem per donar a conèixer entre el sector d’emprenedors que traspassava el negoci de restaurant familiar, que incloïa habitatge.
Unir habitatge i negoci
En aquest cas en particular, l’inconvenient principal era el fet d’haver d’unir habitatge i negoci: els professionals de la restauració de la zona ja tenien habitatge propi, i els possibles ocupants de la casa no els interessava el negoci. «El fet de poder trobar una pàgina com Repoblem, que uneix necessitats residencials amb inquietuds de negoci, va ser perfecte per donar visibilitat al nostre projecte, que està pensat per una sola unitat familiar». Vilar explica que, una setmana després de publicar el contingut a la pàgina, ja havia contactat amb més d’una vintena de famílies interessades amb el tema. La majoria dels postulants es tractaven de famílies que vivien a grans ciutats del voltant de Barcelona i que tenien l’objectiu d’escapar cap a una vida menys massificada on poder construir un projecte laboral i social des de zero.
El món rural es troba en un moment en què l’habitatge és l’eina fonamental per revertir la situació demogràfica. «Ens trobem en un context en què l’habitatge és poc assequible per a persones que s’hi volen instal·lar, però també ho pateix la gent del territori que quan volen independitzar-se no poden viure al mateix poble», assenyalen des del portal. Des de Repoblem, fomenten l’habitatge i l’ocupació publicant ofertes de feina i d’habitatge per llogar. Juntament amb Ricard Grau i Carla Fernández, el maldanenc Sebastià Mata gestiona les xarxes socials d’aquest portal, un perfil que s’ha convertit en un punt de trobada entre aquells que volen viure en un poble i aquells que tenen interès a donar una segona oportunitat a negocis i habitatges situats en entorns rurals. El creador va ser Ton Lloret, qui després de posar-lo en marxa va passar-los el relleu.
Tot i que el portal va néixer en plena pandèmia, amb el pas del temps aquella fal·lera per anar a viure al món rural s’ha calmat, tot i que continua havent-hi gent que es planteja un canvi i anar a viure a un poble, «ara són decisions més meditades» explica Mata.
Per altra part, per lluitar contra totes les mancances del món rural, l’Estatut de Municipis Rurals «es perfila com una bona eina d’inici per reconèixer el que ja s’esmentava a l’Agenda Rural i que el Parlament va aprovar» explica Xavi Camps, president de la Sectoral d’Atenció a les Persones de l’associació de Micropobles de Catalunya.
La vulnerabilitat del món rural no és la pobresa, sinó la manca de serveis. «A partir del moment que pesa més la segona residència o el turisme rural de primera residència, els pobles comencen a tenir certs problemes».
Mobilitat
Els pobles no volen deixar de ser pobles, però necessiten habitatges perquè els pobles es puguin quedar i a un preu raonable. La mobilitat és un altre taló d’Aquil·les dels micropobles, no hi ha transport públic adequat al territori i accedir a serveis en altres pobles o ciutats és difícil. L’altre repte és la connectivitat i els serveis, els micropobles estan habituats a mancomunar serveis, però els serveis bàsics com la seguretat o les escoles són serveis que els municipis han de gaudir.
«A partir del moment que pesa més la segona residència o el turisme, els pobles comencen a tenir certs problemes»