Acomiadaments en tres dels cinc «unicorns» catalans | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

image_1

Acomiadaments en tres dels cinc «unicorns» catalans

  |   Novetats

Diari de Girona. Wallbox, Glovo, Factorial, Paack i Badi son algunes de les startups que han dut a terme les retallades. Aquesta situació és deguda a la necessitat de les empreses d’apropar-se al llindar de rendibilitat per a demostrar viabilitat econòmica i accedir a présteccs de capital, amb condicions cada vega més dures.

Els aires de crisi tecnològica i estalvi del capital de risc assoten ja a l’ecosistema emprenedor català. Tres dels cinc `unicorns’ (empreses de base tecnològica valorades en més de mil milions de dòlars) amb els quals compta Catalunya, segons el portal de dades Dealroom, han recorregut a acomiadaments per a quadrar els seus comptes. El mateix camí han pres altres cinc de les 12 companyies que a principi d’any figuraven en el radar de la Generalitat com a empreses candidates a començar a jugar en aquesta lliga.

Wallbox va acordar amb els treballadors una retallada que ha afectat 92 persones ; Glovo va fer el mateix amb 140 acomiadaments en les seves oficines de Barcelona i Madrid; i Factorial, la incorporació més recent a aquesta llista, acaba d’acomiadar a una vintena de treballadors (un 2,5% del global).

Ja abans, en la segona meitat de 2022, la signatura logística candidata a unicorn Paack havia pactat sortides puntuals, i darrere va venir Typeform, que va acordar a principis de 2023 un ERO per a acomiadar a 50 treballadors a Espanya; la floristeria `en línia’ Colvin, que ha hagut de tancar l’àrea de negoci de venda a l’engròs per la seva insolvència i acomiadar a 75 treballadors, un terç de l’equip total; i l’empresa d’alimentació a base de proteïna vegetal Heura, que va retallar la seva plantilla un 9% l’any passat i ho farà un altre 10% aquest 2023. Pel camí, Badi ha reduït en un 75% la seva plantilla, encara que en el seu cas per problemes que venen arran de la pandèmia.

«És normal, venim d’una bombolla boja de moltíssima liquiditat, de valoracions que no eren racionals i, per tant, el normal és això d’ara. El cas estrany és que la incertesa econòmica i geopolítica que arrosseguem no es notés», apunta la investigadora de l’escola de negocis IESE Julia Prats. Més còmoda amb el terme «racionalització» que «alentiment», la docent descarta que els recents acomiadaments en l’ecosistema català generin un escenari similar a quant va esclatar la bombolla de les `puntocom.’

En la majoria dels casos es repeteixen les mateixes raons: fruit de la situació macroeconòmica i la crisi tecnològica dels Estats Units, el capital de risc ha endurit les condicions amb les quals prestava els seus diners, i això ha extremat la necessitat de començar a guanyar capital i demostrar que el negoci és viable.

Ajustos necessaris

« Les retallades venen perquè hi ha una necessitat de les companyies de posar-se prop del `break-even’ [llindar de rendibilitat]: ara mateix prioritzen resultats en lloc de creixement», analitza l’emprenedor i inversor Carlos Blanco. «Una `startup’ perd diners quan intenta arribar a nous mercats i llançar nous productes, així que quan hi ha crisis s’han de concentrar en els mercats i productes en els quals ja són bons», explica, apuntant que això implica acomiadar a gent que es dedica a aquestes àrees. Creu que es barregen dues coses: aquests ajustos, i aquells que responen a companyies que estaven sobrevalorades i que havien rebut més diners dels que mereixien.

De totes maneres, l’aposta d’Acció (l’agència pública que treballa en la competitivitat de l’empresa catalana) és que aquesta situació no restarà importància a l’ecosistema emprenedor català. «Això no és una crisi, és un pèndol», introdueix el director de transformació tecnològica i disrupció d’aquest organisme, Jordi Aguasca. La seva opinió és que aquestes companyies s’estan preparant per a tenir com més caixa millor davant la complexitat per a captar finançament.

La crisi d’uns, per tènue que sigui, pot representar una oportunitat per a uns altres, segons assenyala Prats, de IESE. I és que aquest sobrant de personal, altament qualificat, que estan deixant anar ara, les empreses més tradicionals el reben amb moltes ganes.