Acabat Temps de Flors, els turistes continuen a Girona
Diari de Girona. Una simple passejada pel Barri Vell permet, sense necessitar de parar gaire l’orella, sentir molts idiomes diferents entre visitants d’excursions d’un dia, i d’altres amb estades més llargues, atrets pel ciclisme, la cultura o la gastronomia.
Encara no són les nou del matí, d’un dia laborable de principis del mes de juny, i una parella de ciclistes esgoten les últimes rampes de la pujada de Palau abans d’enfilar el Camí Vell de Fornells, travessar la població de Girona, i continuar cap a la carretera de Sant Andreu Salou. És una ruta molt coneguda on, cada dia de la setmana, sobretot els mesos de primavera i estiu, és gairebé impossible no trobar-se ciclistes de diferents nacionalitats que surten dels seus apartaments turístics del Barri Vell per anar a fer quilòmetres. «A Girona tenim diferents equips professionals entrenant-se aquí, ciclistes que després veiem corrent el Tour, el Giro o la Vuelta; fan de mirall a molts aficionats que així coneixen la ciutat i acaben venint a passar uns dies aquí», explica Glòria Plana, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament sobre un col·lectiu, els dels aficionats al ciclisme, que és només un dels molts grups de turistes que aquests dies volten per una ciutat que sembla viure una llarga ressaca de Temps de Flors.
Un parell d’hores més tard. Lluny de la pujada de Palau, però, també suats després d’enfrontar-se a les escales, en David i la seva família voltaven per la plaça de Sant Domènec amb cara de no tenir molt clar que els edificis que tenien al davant eren esglésies. O, efectivament, part de la Universitat de Girona. «Som de Londres i estem passant uns dies a Roses; hem vingut només avui a Girona; ens està agradant, realment és molt bonica», explica el pare mentre els tres fills, dues noies i un noi, entre adolescents i ja gairebé joves majors d’edat, fan cara de pensar que en algunes de les platges de Roses estarien passant menys calor. «No coneixíem Girona, però si la regió perquè un altre any havíem estat a Pals; també al juny perquè ens agrada viatjar quan encara no hi ha gaires turistes», apunta David que, tot i els intents de l’ajuntament gironí per canviar-lo, encaixa perfectament en el model de visitant que, des de la Costa o des de Barcelona, ve d’excursió a Girona. «Les nostres estadístiques de les Oficines de Turisme diuen que cada cop les estades són més llargues, és cert que també tenim moltes excursions d’un sol dia, però l’objectiu és aconseguir que la ciutat de Girona sigui el camp base des d’on els visitants facin sortides a Figueres, a Barcelona o la costa i la muntanya», argumenta Glòria Plana que, però, no amaga la bona cara amb què des de la plaça del Vi es percep la sensació que la darrera edició de Temps de Flors va ser un punt d’inflexió en el retorn del turisme després de la pandèmia.
Un part important del PIB
«És una bona notícia que es reactivi el turisme, perquè representa el 15% del PIB de la ciutat. Que, després de la pandèmia hagi tornat afectat directa o indirectament a l’economia i al benestar de la ciutadania de Girona», afirma Plana que, després dels 380.000 visitants que l’Ajuntament va calcular durant Temps de Flors, ara no té noves dades per corroborar el que és una evidència a ulls de tothom: aquests dies hi ha molts turistes voltant pel Barri Vell.
Passant menys calor que en David i la seva família a la plaça Sant Domènec, pujant i baixant del carrer de la Força un grup de dones franceses de mitjana edat debaten si entrar o no al Museu dels Jueus. El francès, en aquest cas més per la proximitat que no pas pel ciclisme, és un altre dels idiomes que més se senten pels carrers del Barri Vell. De més lluny han arribat en Michal, i la seva parella. Són polonesos i estan passant uns dies a Barcelona. «Hem vingut només avui, amb tren, la meva dona havia llegit coses sobre Girona i la volien visitar», detalla mentre mira encuriosit alguns dels patis de les cases del carrer de la Força.
«Després de la pandèmia hem comprovat que el turisme és més de proximitat; hi ha molts francesos i europeus, però, en canvi, encara no ha tornat gaire el visitant nord-americà i sobretot l’australià», detalla Glòria Plana tot i que, buscant bé, també és possible aquests dies trobar algun grup de nord-americans. Com, per exemple, una dotzena que escoltaven les explicacions del seu guia sobre el pont de les Peixateries Velles i la seva connexió amb la Torre Eiffel de París. «Sí, són americans; estan fent una estada a Sant Mori i avui han vingut a Girona», explica el guia que, com la resta dels seus companys de professió, no té perspectiva de quedar-se sense feina en aquesta ciutat.
La restauració continua agafant embranzida al Barri Vell amb obertures de nous negocis
La Miranda, del grup Andilana, obre ja al carrer Ciutadans, i La Brutal o La Tabarra ho faran en breu. Al número 14 del carrer Ciutadans, en els baixos d’un edifici històric reformat seguint el mateix model que va fer fa un temps la Tagliatella en un altre immoble situat a ben pocs metres, obrirà aquesta setmana La Miranda. Un nou restaurant del grup Andilana, que a la ciutat ja gestiona el Blanc del carrer Nord i té molts més locals a Palamós o a Barcelona entre altres llocs, per afegir-se al reguitzell d’obertures de nous negocis de restauració que s’han obert o s’obriran al Barri Vell. No gaire lluny de La Miranda, a la Cort Reial, està funcionant a ple rendiment el Normal dels germans Roca i, just davant d’aquest, l’hamburgueseria La Brutal de Marc Ribas obrirà les portes d’aquí a ben poc temps. Igual que, una mica més amunt, al carrer de la Força està al caure la inauguració de La Tabarra – un projecte del grup Mimolet especialitzat en cerveses, vermuts i vins – La Miranda, La Brutal i La Tabarra són tres dels darrers exemples d’aquesta potència de l’oferta gastronòmica del Barri Vell i del conjunt de la ciutat.
«El patrimoni monumental i cultural de Girona és molt important, i és la clau perquè vinguin aquest volum de turistes, però a tot i això s’hi afegeix la potència d’una oferta gastronòmica i ara aquesta potència del sector del ciclisme», argumenta Glòria Plana, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona. Plana té ben clar que «l’obertura de nous negocis, sigui de restauració o de botigues com ara les de Trek o Castelli, són una bona notícia per a la ciutat».
Una d’aquestes noves obertures, la de La Miranda al carrer Ciutadans, és una prova del reforç de l’aposta per la ciutat d’un dels grups de restauració més potents del país. Amb origen Palamós, on per exemple actualment regenten, entre altres locals, els restaurants dels hotels t Trias, al passeig, o la Malcontenta, a tocar de la Fosca, el grup Andilana va fer el gran salt amb l’obertura de la Fonda del carrer Escudillers a Barcelona. L’èxit de La Fonda va fer que, aviat, el grup anés obrint més restaurants tant a la mateixa ciutat de Barcelona com a la Costa Brava i, posteriorment, a Madrid, Alacant, Lleó o Múrcia. Fins ara, a Girona s’encarrega de la gestió del restaurant Blanc de l’hotel al carrer Nord.
El passat mes de març, en una entrevista a Diari de Girona, Marta Madrenas detallava que, en aquell moment, a la ciutat hi havia 285 llicències en actiu. Llavors, segons explicava l’alcaldessa, aquelles 285 ja eren 24 més que abans de la pandèmia (n’hi havia 261 a 31 desembre de 2019), en una escalada en el nombre de llicències que es va allargant des de bastant abans. Per exemple, a finals del 2014 n’hi havia menys de dos-cents (197). Ara com ara, i més amb les obertures, programades segur que la xifra de 285 llicències ja ha quedat superada.