Blog

Diari de Girona (Article d’opinió). El passat dia 6 d’enguany el Diari de Girona va publicar unes declaracions del president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, el senyor Miquel Noguer, que també ho és de la Diputació, que si no fora perquè la meva capacitat de quedar astorat ja fa temps que la tinc esgotada al llegir-les m’haurien esparverat. Diu el màxim representant de l’ens públic responsable de la promoció turística de la costa i la muntanya gironina que: «Aquest any no s’arribarà als mateixos nivells que el 2019», però sí que té «bones sensacions, que serà un bon estiu malgrat la pandèmia» (sic).

Cal tenir en compte que, segons totes les informacions que ens arriben i són coincidents, la pandèmia s’estén cada dia més, els CAPs estan desbordats, el govern ha tornat a tancar els establiments d’oci nocturn per un mínim de quinze dies, ja es parla de tornar a imposar el toc de queda, diversos establiments de Cadaqués i altres poblacions són obligats a tancar, cada dia augmenta alarmantment el nombre de contaminats, el govern alemany desaconsella venir a Catalunya, igualment que el francès, l’anglès no ens inclou al llistat de països recomanables i l’aeroport de Vilobí està pràcticament sota mínims quant a operativitat. Davant d’aquesta situació, com és possible que el senyor Noguer es mostri tan optimista, que tingui bones sensacions i que afirmi irresponsablement que aquest estiu serà un bon estiu i, a sobre, es quedi tan panxo? O bé és un mentider compulsiu o és un irresponsable i desinformat integral que viu en una altra galàxia. En qualsevol cas, vista la seva evident falta d’idoneïtat per ocupar un càrrec de tanta responsabilitat com el que ocupa i que gosa faltar al respecte a tants empresaris del sector que ho estan passant mol malament, pel bé del turisme gironí hauria de ser destituït fulminantment o, com a mínim, se li hauria d’exigir la seva dimissió amb caràcter irrevocable.

Però el senyor president no s’està de res i no només diu les bajanades apuntades. També gosa dir que: «Aquest any es preveu tenir una bona temporada per l’elevada afluència de visitants locals i de proximitat». El problema és que aquest senyor ignora o no recorda que, pel que concerneix a l’hostaleria –el sector de restaurants és una altra història– el mes de juny ja s’ha perdut, el juliol només amb visitants de proximitat s’està salvant únicament els caps de setmana i poca cosa més i l’agost, si la situació sanitària no empitjora, salvarà únicament el més d’agost. Pensar que el mes d’agost, per bo que sigui, pot salvar la temporada és no tenir ni idea de què va la pel·lícula. Quant a l’allargament de la temporada gràcies als mesos de setembre i octubre, que el senyor Noguer intueix que seran extraordinàriament bons, el calendari escolar de Catalunya i les obligacions laborals dels potencials clients ja s’encarregaran de tirar per terra tals prediccions.

La realitat és que, si la situació sanitària no empitjora, les cases de turisme rural i els hotels familiars per ser ambdós tipus d’establiments de reduïda capacitat i treballar sobre tot amb clients particulars encara podran mig salvar la temporada, però la d’aquest any serà a mil anys llum de la de 2019. Altra cosa molt més crua és la situació de molts hotels de gran capacitat del sud de la Costa Brava i també d’alguns del nord que estan a mercè de com derivi l’actuació dels turoperadors la qual cosa avui per avui és pura incògnita, però les perspectives són més aviat negres atès que pràcticament ja no queda temps per formalitzar reserves massivament doncs a hores d’ara tothom o quasi tothom ja ha decidit on passar les seves vacances o simplement, vistes les dificultats per qüestions sanitàries, aquest any molts potencials clients europeus optaran o ja han optat per quedar-se a casa.

Però no cregui el lector que és únicament el president del Patronat el que menteix i desinforma quant a com s’està desenvolupant la temporada i com pot acabar, alguns responsables d’associacions empresarials cauen en el mateix pecat amb l’agreujant que aquestes persones disposen de més directa informació sobre la situació que el senyor Noguer. És una autèntica vergonya que alguns gerents o portaveus d’associacions d’hostaleria ens vulguin vendre la moto que per ara la temporada va bé, que tot s’arreglarà i que al final de temporada tots estarem feliços perquè s’hauran superat totes les previsions àdhuc les més optimistes.

Afortunadament no totes aquestes entitats funcionen així de malament. N’hi ha que els seus dirigents actuen amb responsabilitat i quan fan manifestacions es cenyeixen a la realitat per dura que aquesta sigui. És el cas del president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, l’Antoni Escudero i la portaveu de l’entitat, na Marina Figueres. Sovint les seves paraules no agraden a certes persones posseïdores de poder. És el preu que han de pagar per dir la veritat, veritat que de vegades és molt crua.