Un rànquing situa Girona entre les vint ciutats d’Europa més saludables
Diari de Girona. Un rànquing situa Girona entre les vint ciutats d’Europa més saludables
Girona ocupa la posició 16 d’un rànquing que avalua un total de 917 ciutats europees segons el disseny urbà per a la salut i el benestar dels seus habitants.
Es tracta de l’Índex de Disseny Urbà Saludable (IDUS) que ha elaborat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Analitza tretze indicadors i els divideix en quatre àmbits: disseny urbà, transport sostenible, qualitat ambiental i accessibilitat a espais verds. Entre els indicadors hi ha la compacitat urbana, la densitat d’habitatges, les infraestructures per desplaçar-se a peu, en bicicleta i en transport públic, els nivells de contaminació atmosfèrica, la capacitat per mitigar i gestionar la calor i l’accessibilitat als espais verds. L’índex assigna una puntuació d’entre 0 i 10 a cadascun dels indicadors analitzats i estableix una puntuació combinada per a l’IDUS.
Les ciutats que encapçalen el rànquing d’entre les més ben valorades d’Europa segons l’estudi d’ISGlobal són Pamplona, Ginebra i Harlow (Regne Unit), que lideren l’IDUS amb puntuacions de 6,8, 6,65 i 6,64, respectivament.
Baixant fins a la posició setze hi ha Girona, amb una puntuació de 6,18. Es tracta de la tercera ciutat catalana amb més bona posició després de Santa Coloma de Gramenet i Castelldefels. Cal avançar fins a la posició 102 per trobar una altra ciutat catalana, que és Sabadell. Com a contraposició, la ciutat catalana pitjor valorada és Cerdanyola del Vallès, que està en la posició 715, amb una puntuació de 4,79. Pel que fa a la resta de capitals de província catalanes; Lleida està en la posició 476; Tarragona en la 400 i Barcelona en la 148.
Ítems més ben valorats
El nombre d’edificis d’alçada mitjana i la permeabilitat; la cara i la creu del disseny urbà gironí
Pel que fa a Girona, entre els ítems amb més bona puntuació hi ha el desenvolupament d’edificis d’alçada mitjana, amb un 9,49. Aquest indicador avalua el nombre d’edificis d’entre cinc o sis plantes. Seguidament hi ha l’espai compacte, amb un 8,6. Aquest ítem es basa en la concentració d’edificis i desenvolupament urbà. Les puntuacions més altes indiquen ciutats més compactes.
A continuació, l’accés a grans espais verds està avaluat amb un 7,41. En aquest apartat, es calcula el percentatge de persones amb accés a un espai verd d’almenys cinc hectàrees a un radi de 2 km des de casa. En aquest punt hi juga un paper molt important la Devesa, que té una superfície de gairebé 40 hectàrees; així com altres parcs urbans com el Migdia.
El següent ítem més ben valorat és el d’oportunitats per caminar, amb un 7,47. En aquest cas, es tenen en compte les infraestructures per anar a peu en proporció a la llargària de totes les carreteres. Tot seguit hi ha les illes de calor urbana, amb un 6,84. Es basa en l’efecte d’illa de calor urbana, on els valors més alts indiquen un efecte de calor més gran i perquè sigui més òptim hauria d’estar per sota de 7 o 8. Per últim, l’accés universal a espais verds d’almenys mitja hectàrea a menys de 300 metres de casa tanca el bloc d’ítems que tenen una puntuació d’entre 6 i 9 punts. Mentre que a prop del 6 de nota hi ha dos aspectes que avaluen la qualitat de l’aire que es respira.
Categories suspeses
Entre les categories suspeses hi ha la densitat d’habitatges amb 24,14 habitatges per hectàrea, quan el nombre òptim hauria de ser d’entre 45 i 175; l’ítem de verdor circumdant (persones que viuen en una zona que compleix els valors objectius de vegetació); les oportunitats per anar amb bicicleta amb un dèficit d’infraestructura ciclista; les parades de transport públic, amb un 37,79% de la població amb accés almenys a una parada d’autobús a un radi de 300 metres des del domicili i, per últim, l’ítem més mal valorat és la permeabilitat, és a dir, la facilitat del moviment de les persones i els vehicles en diverses direccions. L’equip espera millorar l’IDUS en el futur incloent-hi altres indicadors rellevants en el context de la salut urbana, com indicadors socioeconòmics, repartiment modal del transport o accés a serveis i equipaments i diversitat d’aquests.
Autors de l’estudi asseguren que l’IDUS ajuda els municipis no només a veure els indicadors en l’àmbit de la ciutat, sinó també a alta resolució espacial, cosa que és important per a l’equitat, ja que pot haver-hi grans diferències entre barris, sobretot en àrees urbanes més grans.