La factura del clima extrem de l’estiu s’acosta als 400 milions a Girona
Diari de Girona.Un estudi afirma que el cost per les condicions meteorològiques a les comarques gironines superarà els 2.300 milions l’any 2029 ● Espanya és un dels estats europeus més perjudicats per la crisi climàtica
Segons un nou informe de Sehrish Usman (Universitat de Mannheim, Alemanya) i dos autors del Banc Central Europeu, el cost macroeconòmic per a Europa de les onades de calor, les sequeres i les inundacions d’aquest estiu (juny, juliol i agost) s’estima en 43.000 milions d’euros a curt termini (el 2025) i en 126.000 milions d’euros a mitjà termini (per al 2029). En el cas de la província de Girona, l’informe situa la factura climàtica per condicions meteorològiques extremes en 397 milions d’euros per a l’estiu de 2025 i en 2.357 milions d’euros el 2029.
Aquestes noves estimacions del cost de la inacció davant del canvi climàtic arriben en un moment crucial, ja que els ministres de Medi Ambient de la UE debatran l’objectiu climàtic de la UE per al 2040 el dijous 18 de setembre.
Els autors subratllen que «aquestes estimacions són probablement conservadores», atès que no inclouen altres perills com els incendis forestals, que han estat molt importants durant juliol i agost. No obstant això, aquestes estimacions són substancialment superiors als 31.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques directes de tots els desastres naturals a Europa durant tot l’any 2024 (segons dades de reasseguradores).
Espanya és un dels estats europeus més afectats (juntament amb França i Itàlia), amb pèrdues estimades de 12.000 milions d’euros a curt termini (el 2025) i de 34.000 milions d’euros a mitjà termini (per al 2029) només per les condicions meteorològiques extremes d’aquest estiu. Això correspon al 0,8 % i al 2,4 % del Valor Afegit Brut (VAB) total d’Espanya el 2024, respectivament. De fet, Espanya registra la pèrdua de VAB més gran entre tots els països de la UE analitzats, tant a curt com a mitjà termini.
En el cas de Catalunya, els autors estimen que les onades de calor suposaran unes pèrdues de VAB de 1.000 milions d’euros el 2025 i de 6.000 milions d’euros el 2029, cosa que equival al 0,3 % i al 2,2 % del VAB de Catalunya el 2024. L’anàlisi ofereix estimacions de l’impacte macroeconòmic de les onades de calor, les sequeres i les inundacions en aquelles zones geogràfiques on aquests fenòmens s’hagin produït de manera significativa aquest estiu.
L’anàlisi mostra que 96 regions d’Europa van patir onades de calor, 195 van haver de resistir sequeres i 53 van patir inundacions. Cada fenomen impacta de manera diferent. La calor, segons la recerca, redueix la productivitat laboral a sectors com la construcció o l’hostaleria. La falta d’aigua, en canvi, colpeja principalment l’agricultura, mentre que les inundacions provoquen destrosses en infraestructures, a més de pèrdues indirectes per interrupcions de les cadenes de subministrament.
Mapa de riscos desigual
Com succeeix normalment en aquests casos, el mapa de riscos és desigual. Els països del sud, com Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia i el sud de França, concentren el perill més gran per calor extrema i sequeres prolongades. En canvi, al nord i el centre d’Europa s’incrementa el pes de les inundacions, com ha passat recentment a Alemanya, Dinamarca o Suècia. Les economies petites, com Malta, Xipre i Bulgària, resulten especialment vulnerables, perquè les pèrdues representen una proporció molt elevada del seu producte econòmic. L’estudi conclou amb un missatge clar: el canvi climàtic ja està remodelant el desenvolupament econòmic europeu i la factura de no actuar pot ser molt més gran que la d’invertir en mesures d’adaptació.