La patronal gironina aplaudeix el fre a la reducció de jornada
Diari de Girona. La FOEG recorda que un vuitanta per cent de les empreses gironines van alertar dels efectes negatius de la mesura.
La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) valora positivament que el Congrés dels Diputats hagi descartat l’aprovació per llei de la reducció obligatòria de la jornada laboral a 37,5 hores. La patronal gironina considera que aquesta mesura, plantejada de manera unilateral, sense consens i sobre la qual ja es van pronunciar les empreses a la consulta realitzada aquest estiu, hauria tingut conseqüències negatives per a la productivitat i la competitivitat de les empreses del territori.
Tanmateix, debilita la capacitat competitiva de les empreses, compromet llocs de treball i posa en risc la continuïtat de serveis essencials en sectors que han de funcionar tot el dia, com la sanitat, la dependència o el transport.
Enquesta de la FOEG
Segons l’enquesta realitzada per la FOEG durant els mesos de juny i juliol, amb participació d’empreses de tots els sectors de les comarques gironines, posava de manifest una oposició a la proposta: un 80% hi veia un impacte negatiu i una minoria de les empreses enquestades percebia la mesura de manera neutra o positiva. Les respostes recollides alertaven principalment de l’increment directe dels costos laborals, la possible necessitat de reduir plantilla o activitat, i l’augment de preus per mantenir la viabilitat econòmica.
A més, l’entitat recorda que la proposta no provenia del diàleg social ni de la negociació col·lectiva, sinó que era una ingerència unilateral del Govern central. A Catalunya ja hi ha 101 convenis col·lectius signats amb jornades per sota de les 37 hores pactades lliurement fins al 31 d’octubre de 2024, fet que demostra que la concertació social funciona i que imposar-ho per llei, segons la patronal, trenca el consens, genera inseguretat jurídica i debilita un dels grans avenços democràtics: la negociació col·lectiva.
Les dades econòmiques de la FOEG diuen que la reducció de jornada sense una disminució proporcional del cost horari hauria implicat un impacte estimat de 12.000 milions d’euros addicionals per a les empreses. Si s’hi sumen els 37.000 milions anuals derivats de l’absentisme laboral, la factura global s’enfila fins als 49.000 milions d’euros, l’equivalent al 4,1% del PIB espanyol. Per a les pimes i els autònoms, això hauria significat una pressió financera insostenible i, en molts casos, un risc real per a la continuïtat del negoci. Diagnòstic que posa en relleu altres factors com que més del 60% de les empreses consideren l’absentisme i les baixes mèdiques un problema greu i un 85% denuncia la manca de reconeixement i l’excés de burocràcia per part de les administracions públiques. Aquestes circumstàncies agreugen encara més l’impacte que hauria tingut aquesta reforma.
La patronal catalana
En la mateixa línia, ho valora Pimec que ja havia qualificat d’inviable en els termes en què estava plantejada i sense consensos a tots els nivells. Des de la patronal catalana es recorda que les petites i mitjanes empreses constitueixen la columna vertebral del teixit productiu català i espanyol, i que han de ser actors imprescindibles en la definició de qualsevol canvi que afecti l’organització del temps de treball.
El president de Pimec, Antoni
La patronal aposta per trobar fórmules realistes amb les institucions i els agents socials
Cañete, ha insistit que «ens cal avançar en la manera de treballar, afrontant reptes com l’absentisme laboral, la productivitat i les dificultats per disposar de professionals qualificats en molts sectors, entre d’altres, per tal de poder abordar conjuntament la millora del temps de treball amb una visió integral.»
La patronal reitera la seva voluntat de treballar amb les institucions i els agents socials per impulsar fórmules realistes i consensuades que assegurin un equilibri just entre la millora de les condicions laborals, el manteniment de la productivitat i la competitivitat empresarial. Per defensar una millora de l’organització del temps de treball basada en mesures de flexibilitat pactades i adaptades a la realitat de cada sector i de cada empresa.