El nombre de turistes que arriben a la Costa Brava en creuer s’ha multiplicat per 60 des de l’any 2000
Cadena Ser. Un informe del CSIC alerta que dinàmiques com aquesta posen en risc la biodiversitat i demanen regulacions més clares sobre l’arribada de creuers, les barques d’esbarjo o projectes energètics com el parc eòlic de Roses
A la Costa Brava mentre la pesca tradicional retrocedeix, s’han perdut més de 300 barques en 25 anys, creix l’arribada de grans creuers als ports de Roses o Palamós, 52 mil passatgers l’any 2023, també creix la nàutica recreativa, de 9 mil barques a 15 mil en 23 anys, i van a més les grans infraestructures d’aigua i energia a la zona. Ara un article científic del CSIC publicat a la revista Scientific Reports pren la Costa Brava com a cas d’estudi per alertar de l’impacte d’aquestes activitats en entorns de gran valor per a la biodiversitat marina.
Un equip d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), amb el científic Josep Lloret com a primer autor, ha publicat un estudi que alerta de les implicacions ecològiques i socioeconòmiques de la nova onada d’industrialització que viu la Mediterrània occidental, especialment a la Costa Brava.
Segons Lloret, aquesta industrialització es deu tant al creixement de sectors tradicionals com la nàutica recreativa, com a l’arribada de noves activitats i infraestructures, com els projectes d’eòlica marina, les plantes d’hidrogen o l’augment del trànsit de creuers. Tot plegat configura un escenari de pressió acumulada sobre un territori marí amb un alt valor de conservació.
Pressió sobre les àrees protegides
L’estudi revela que el 58% dels ingressos portuaris de 2023 es van generar en ports situats a menys de dos quilòmetres de reserves marines de la xarxa Natura 2000, i que fins al 74% dels ingressos provenien de ports dins o propers a altres zones d’alt interès ecològic. Aquestes àrees protegides, recorda Lloret, aporten serveis essencials com el turisme i la pesca, i el seu deteriorament tindria un impacte directe sobre l’economia local.
Nàutica recreativa i creuers en expansió
Un dels focus d’atenció és el creixement de les embarcacions d’esbarjo a la Costa Brava. L’arrossegament d’àncores sobre les praderies de posidònia, la contaminació i el soroll són impactes locals que, sumats, posen en risc els ecosistemes costaners.
A més, el nombre de passatgers de creuers als ports de Palamós i Roses ha crescut exponencialment: dels 900 del 2000 als més de 52.000 del 2023. Malgrat que en altres ports del món ja s’han aplicat limitacions en nombre i mida de vaixells, a la Costa Brava encara no s’han establert restriccions clares.
El dilema de l’eòlica marina
Un altre dels punts calents és el projecte de parc eòlic marí a Roses. Els investigadors alerten que aquest tipus d’infraestructures poden desplaçar l’activitat pesquera i afectar els recursos marins. Per això, proposen que no s’ubiquin en àrees protegides ni en els seus voltants, establint una distància mínima de 10 quilòmetres respecte de les reserves marines, com ja s’ha fet en altres regions del món.
Evitar la deriva cap a la industrialització
Segons Lloret, la Costa Brava es troba ara en una situació intermèdia: “No està tan industrialitzada com la costa de Barcelona, però tampoc és un espai verge. És un mosaic entre natura ben conservada i activitats humanes. El perill és que la nova onada d’industrialització acabi decantant la balança cap a la degradació total”.
Per evitar-ho, l’estudi reclama més regulació de les activitats recreatives i turístiques, més control sobre el trànsit de creuers i la localització de les noves infraestructures energètiques en zones ja industrialitzades o degradades.