Implantació desigual de les ZBE a Catalunya
El Punt Avui.
- Una seixantena de ciutats hauran de tenir en marxa, per llei, les restriccions al trànsit dels vehicles més contaminants l’1 de gener
- Hi ha municipis que ja multen des de fa mesos, mentre que d’altres estan tramitant encara l’ordenança que n’ha de permetre la implantació
A partir del proper 1 de gener, l’ús dels cotxes més contaminants es veurà limitat en 65 municipis catalans. Les 23 ciutats amb més de 50.000 habitants hauran de tenir en funcionament les zones de baixes emissions (ZBE), on quedarà prohibida la circulació dels vehicles sense el distintiu ambiental que atorga la Direcció General de Trànsit. A aquestes s’han de sumar les poblacions amb més de 20.000 residents que estan situades en zones on se superen els valors establerts pel que fa a la qualitat de l’aire, el que inclou municipis com ara Sant Quirze del Vallès, Valls, Salou i Olot. De dilluns a divendres, de les 7 a les 20 h, poden circular per les ZBE els vehicles amb etiquetes 0, ECO, B i C.
La implantació està sent desigual. Les cinc ciutats situades a l’entorn de les rondes de Dalt i Litoral –Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs– en van ser pioneres, ja que van activar la ZBE el 2020 en un àrea de 95 km2, però sense una empara legal prou sòlida, cosa que els va suposar una sèrie de denúncies que han obligat a refer les ordenances municipals que les regulen i a anul·lar milers de multes imposades. Altres ciutats metropolitanes també l’han implantada els darrers mesos, com ara Gavà, Viladecans, Sant Boi i el Prat, on es va començar a multar els vehicles infractors l’1 de gener després d’un període d’adaptació de quatre mesos.
Un bon nombre d’Ajuntaments estan tramitant les ordenances que regulen les ZBE per tenir-les en funcionament l’1 de gener. Tarragona va aprovar definitivament l’ordenança el passat juny, Girona ho va fer en el ple de juliol –la ZBE entrarà en funcionament el dia 15 d’aquest mes– i Lleida va començar a multar l’1 de juliol. D’altres, com ara Sabadell i Terrassa, ja les tenen aprovades, però multaran aprofitant la plataforma tecnològica de la Generalitat, que ja s’ha creat i a què els municipis s’han d’adherir. I els municipis governats pel PP, Badalona i Castelldefels, encara trigaran a multar.
L’objectiu de les ZBE és millorar la qualitat de l’aire que es respira a les àrees urbanes amb la reducció de la contaminació, que en aquests moments prové sobretot de la combustió dels vehicles a motor. L’origen de la mesura rau en la constatació, per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de l’impacte que té la contaminació en la salut de les persones. El Col·legi de Metges de Barcelona alertava, el desembre passat, que, el 2021, al món va haver-hi 8,1 milions de morts prematures relacionades amb la contaminació atmosfèrica, de les quals 700.000 de menors de cinc anys. A Catalunya, calculen que la contaminació de l’aire causa més de 3.000 morts anuals, superant les morts per accidents de trànsit. Els contaminants particularment perjudicials per a la salut són el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules fines i l’ozó troposfèric.
El trànsit rodat és la font responsable de més del 50% dels gasos i les partícules causants de la mala qualitat de l’aire, segons el Col·legi de Metges, i l’exposició prolongada a nivells de contaminació elevats augmenta el risc d’agreujar l’asma, la bronquitis crònica i altres malalties pulmonars. També hi ha una estreta relació amb l’augment del risc d’infarts de miocardi i altres malalties cardiovasculars, així com certs tipus de càncer —les partícules fines poden penetrar en els pulmons i l’OMS les qualifica de cancerígenes—, problemes en el desenvolupament infantil i impacte en la salut mental.
L’àrea de Barcelona és una zona on històricament s’han superat els valors límit de NO2 i partícules en suspensió inferiors a les 10 micres que establia la directiva europea del 2008. L’Estat espanyol va ser denunciat per la contaminació de l’aire a Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat, i també a Madrid. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar, el 2022, que les violacions van ser sistemàtiques entre el 2010 i el 2018. Les cinc ciutats de l’àmbit de les rondes van començar a posar fil a l’agulla el 2017 i van consolidar la ZBE el 2020, amb la restricció de dilluns a divendres entre les 7 i les 20 h a vehicles sense cap etiqueta ambiental. La ZBE no es va suspendre, tot i les denúncies judicials, però sí que es van haver de deixar sense efecte milers de multes posades. Barcelona ja va actualitzar l’ordenança denunciada –cada Ajuntament n’ha d’aprovar una perquè la ZBE entri en vigor al seu municipi. L’Hospitalet preveu aprovar el nou text de manera provisional en el ple d’aquest setembre. Cornellà va aprovar la nova ordenança, provisionalment, al juny, mentre que Esplugues ho va fer al juliol i Sant Adrià ja té la nova ordenança en vigor des del febrer del 2024.
Valors límit a la baixa
Tant l’OMS com la Unió Europea han revisat a la baixa els valors per establir la qualitat de l’aire per reduir l’impacte de la contaminació en la salut. El 2024, es va aprovar una nova directiva europea amb els nous paràmetres. Abans d’això, la llei espanyola 7/2021 del canvi climàtic i la transició energètica ja obligava els municipis de més de 50.000 habitants a establir zones de baixes emissions abans del 2023, i també als de més de 20.000 que superin els valors límits de contaminants regulat. Finalment, el termini s’ha allargat i, a Catalunya, la normativa es completa amb el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, aprovat el juliol del 2024.
Els ajuntaments han rebut subvencions per dissenyar i implantar les ZBE, ja que calen senyals informatius i càmeres per captar les infraccions. Cada municipi decideix l’àrea afectada i, en alguns casos, alternatives per facilitar l’aparcament de vehicles que no poden circular en un moment donat. Gavà, per exemple, ha establert una àrea extensa, la major part del nucli urbà, i ha creat unes 300 noves places d’aparcament a l’exterior de la ZBE. A més, la Generalitat va aprovar, a finals de maig, una plataforma tecnològica per facilitar als ajuntaments el desplegament d’aquestes zones. Aquesta eina integra càmeres de vigilància, defineix calendaris, horaris i restriccions i facilita el seguiment de les possibles infraccions. La ciutadania pot demanar a través de la plataforma les exempcions de vehicles sense etiqueta ambiental –que traslladin persones que requereixen tractaments mèdics periòdics o vehicles de persones amb rendes baixes– i els ajuntaments en poden fer el seguiment.
L’impacte de la covid va servir com a laboratori per provar, el 2020, l’impacte que tenen els vehicles a motor en la contaminació de les ciutats. José María Baldasano, catedràtic d’enginyeria ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, va analitzar l’efecte del confinament. “La pandèmia va significar l’experiment mundial més gran que s’ha fet sobre la qualitat de l’aire. Va haver-hi una reducció del 75% del trànsit i, a Barcelona, la qualitat de l’aire va millorar més d’un 50%. A Madrid, que té més problemes de qualitat, un 62%”, explica. Hi afegeix que el món científic ja era conscient de la relació entre el trànsit motoritzat i la qualitat de l’aire, però el confinament va servir per quantificar-ho.
També s’ha pogut veure l’impacte de la ZBE a l’àmbit de les rondes, que fa cinc any que funciona. “La reducció de l’NO2 a Barcelona es valora en un 32%, les de les PM10 en un 10% i les de les PM2,5, en un 23%. I això que no és una ZBE excessivament exigent”, destaca Baldasano. Quan es va posar en marxa, la restricció va afectar el 20% dels vehicles. “I a més, es pot circular per les rondes, que concentren el 30% del trànsit de Barcelona”, detalla el catedràtic de la UPC.
Malgrat aquests efectes positius, no hi ha unanimitat en la implantació de les ZBE, com s’ha pogut veure en els diferents ajuntaments. Per exemple, a Tarragona van votar en contra de l’aprovació de l’ordenança el PP i Vox, i no ha estat pas l’únic municipi on aquests partits s’han mostrat contraris. L’argument que més utilitzen és el de les dificultats per a persones amb pocs recursos per canviar de vehicle –en aquest sentit, la normativa preveu una autorització d’un any, que es pot renovar anualment, per als conductors que acreditin uns ingressos inferiors a 1.200 euros mensuals. El govern de Badalona, presidit pel popular Xavier Garcia Albiol, va establir una moratòria fins al 2027 de les sancions per als conductors que infringeixin la normativa de les zones de baixes emissions. L’alcalde ha assegurat que el seu govern està compromès amb la sostenibilitat i la salut, però reclama que, abans de demanar esforços a la ciutadania, es millori el transport públic, com ara la xarxa de metro i de tramvia.
Manu Reyes, alcalde pel PP a Castelldefels, al·ludeix al trànsit aeri que sobrevola la seva ciutat. “Per mi és molt més greu la contaminació dels avions, i a aquests no els puc multar”, diu, i defensa que la contaminació a Castelldefels, envoltada pel mar i per la zona natural del parc del Garraf, és inferior a la de moltes ciutats i prové més dels avions que no pas dels cotxes. En compliment de la llei, Castelldefels ja té càmeres i senyals comprats i preveu aprovar l’ordenança abans de finals d’any, però no començarà a multar fins al 2030. També l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona –formada per deu ciutats, incloses Sabadell i Terrassa– va demanar a la Generalitat millores al transport públic per pal·liar l’impacte de la mesura per a part de la ciutadania.
El 2028, més restriccions
Les ZBE limiten, ara, la circulació dels vehicles que no tenen l’ etiqueta ambiental 0, ECO, C o Bl. És a dir, tenen restriccions turismes i furgonetes d’abans del 2001 i vehicles dièsel d’abans del 2006. També ciclomotors i motocicletes matriculats abans del 2003 i autobusos i camions d’abans del 2003. El 2028, la restricció s’ampliarà als vehicles amb etiqueta B, que tenen, entre altres, turismes i furgonetes de gasolina matriculats a partir del 2001, i del 2006 en cas del dièsel.