L’IBI hoteler supera el milió d’euros a l’any a 11 municipis
Diari de Girona. Barcelona encapçala el rànquing per davant de Salou, l’Hospitalet de Llobregat i Lloret de Mar
Els municipis de Catalunya amb més impacte turístic apel·len políticament als beneficis econòmics d’acollir visitants per argumentar que surten guanyant. A més dels ingressos per la taxa turística, la recaptació hotelera de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) ofereix una concreció d’aquesta contrapartida per a les arques municipals que defensen els alcaldes. Les últimes dades (2024) del cadastre immobiliari del Ministeri d’Hisenda reflecteixen que ja són 11 ajuntaments catalans, encapçalats per Barcelona, els que superen el llindar d’un milió anual de recaptació per IBI hoteler.
En termes d’IBI, la Catalunya que es nodreix dels hotels està integrada, a més de la capital, per Salou (Tarragonès), l’Hospitalet de Llobregat, Lloret de Mar, Santa Susanna (Maresme), Calella (Maresme), Sitges (Garraf), Castell-Platja d’Aro, Roses, Vila-seca (Tarragonès) i Cambrils (Baix Camp). Tots ells recapten actualment més d’un milió d’euros a l’any per IBI d’immobles dedicats a ús hoteler. Fa sis anys, el 2019, abans de la pandèmia de coronavirus, l’elenc era una mica més reduït: encara sense Vilaseca ni Cambrils en el grup, eren els nou municipis restants els que superaven el llindar d’un milió d’IBI hoteler anual.
Cas singular
Entre tots ells, fa anys que Santa Susanna (4.000 habitants) és un cas singular: és l’única ciutat catalana on els hotels aporten més ingressos per IBI que els que aporten els habitatges, concretament cinc de cada 10 euros recaptats (53%). Els habitatges, per la seva part, tres de cada 10 (31%). A la resta de ciutats, l’habitatge representa més del 50% de la recaptació de l’IBI (a Barcelona, per exemple, és un 64,3%).
Aquest fenomen tan propi de Santa Susanna explica que, malgrat ser la ciutat amb un rebut mitjà global -sumant tots els usos d’immobles, no únicament el d’habitatge- més alt, l’aportació
Lloret de Mar recapta 3,5 milions d’euros a l’any gràcies a l’IBI dels hotels
A zones com la Costa Daurada s’assumeix que els visitants són part de l’ADN de la regió
hotelera permeti compensar la pressió fiscal sobre els contribuents particulars. «Els hotels són el pilar de les finances de l’Ajuntament de Santa Susanna», explica l’històric alcalde Joan Campolier (Junts). Aquesta ciutat destaca entre els municipis catalans que tenen més places d’allotjaments turístics: 16.789, de les quals el 72,5% (12.172) són hoteleres, segons dades que ofereix la patronal Exceltur.
A Barcelona, les gairebé 90.000 places hoteleres, segment que només té per davant Madrid a tot Espanya, es tradueixen en uns 34,2 milions anuals d’IBI hoteler. Als quals, en concepte d’ingressos vinculats amb el turisme, s’han d’afegir als 156,5 milions anuals que l’ajuntament recapta per la taxa turística, inclòs el recàrrec municipal. Per darrere de Barcelona en el top 5 de recaptació d’IBI hoteler hi ha Salou (3,9 milions d’euros), l’Hospitalet de Llobregat (3,6), Lloret de Mar (3,5) i Santa Susanna (3,1). A la segona ciutat de Catalunya, l’IBI s’afegeix al creixement d’ingressos procedents de la taxa turística aquests últims anys, producte de la crescuda de les pernoctacions pels congressos -especialment el Mobile World Congress- al municipi.
500 milions a Barcelona
El director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, reivindica l’aportació econòmica del sector als municipis. Només a Barcelona, l’associació empresarial comptabilitza una aportació d’uns 500 milions anuals sumant la càrrega fiscal total de la taxa turística, IBI, IVA i Impost de Societats . «De vegades es posa en dubte si les externalitats del turisme compensen les ciutats. Però les dades no ofereixen cap mena de dubte que així és», defensa Casals.
A Catalunya, l’IBI representa, de mitjana, un 25% del total d’ingressos pressupostaris dels consistoris. I tot i que any a any s’incrementa, ho fa a una velocitat inferior que l’índex de preus de consum (IPC). Les dades analitzades en aquest reportatge són una estimació amb base a aplicar la proporció de l’ús hoteler dels immobles urbans a la quota líquida de l’IBI, que és la quantitat final que ingressa cada ajuntament per l’impost, segons els registres del cadastre.
Tot i que, com recorda Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques a la Universitat de Barcelona i expert en IBI, «és probable que les recaptacions per IBI hoteler siguin fins i tot superiors, perquè cada ajuntament pot decidir aplicar un tipus impositiu agreujat i diferenciat en funció de l’ús dels immobles».
Valor cadastral
L’habitual, de fet, és que els hotels tributin més a partir de cert valor cadastral. És a dir, que els hotels més importants suporten més pressió fiscal. Per exemple, Barcelona aplica als habitatges un tipus general del 0,66%, que es veu incrementat fins a un 1,17% per a hotels que tenen un valor cadastral superior a 5,2 milions d’euros. El màxim legal és un 1,3%. Santa Susanna, per la seva banda, és una mica més laxa amb els seus hotels: mentre grava els habitatges amb un 0,819%, als hotels els aplica un 1,16% a partir dels 7,1 milions d’euros de valor cadastral. I l’Hospitalet és encara més laxa: restringeix a hotels amb un valor cadastral superior a 25 milions d’euros el tipus agreujat de l’1,06% (en general per als habitatges és el 0,84%). Aquests tipus agreujats únicament es poden aplicar al 10% d’hotels que tenen més valor cadastral.
Malgrat que estan molt lluny de Santa Susanna en termes absoluts quant a recaptació, els hotels representen un pes específic en les finances d’altres pobles catalans. Són els casos que es produeixen a Queralbs, Lladorre (Pallas Sobirà) i Castell d’Areny (Berguedà), els tres amb menys de 300 habitants, on els establiments hotelers aporten més del 30% dels ingressos totals d’IBI.
«Un hotel gran del centre de Barcelona pot pagar mig milió d’IBI ell sol», exemplifica Casals. El responsable del Gremi d’Hotels al·ludeix a l’argument dels ajuntaments que lamenten la sobresaturació
24.779
de serveis municipals per l’increment estacional de visitants. «És clar que hi ha turistes, però també cal tenir en compte tots els que van a les seves segones residències», remarca Casals. Aquestes veus contràries a la massificació turística, que proliferen a Barcelona, contrasten amb el discurs predominant a la Costa Daurada, on s’assumeix que el turisme és part de l’ADN de la regió, en paraules de l’alcalde de Salou, Pere Granados.