El litoral català lliure de fum, cada cop més extens
El Punt Avui.
- Prop de 80 platges de fins a 22 municipis d’arreu de Catalunya estan declarades lliures de fum
- Els experts addueixen raons de salut pública, sobretot pensant en els infants, i de preservació del medi
- Les autoritats sanitàries catalanes defensen que la nova llei antitabac prohibeixi fumar al litoral
Per trobar la primera platja de Catalunya, i de tot l’Estat espanyol, que es va declarar lliure de fum, ens hem de remuntar fins a 19 anys enrere. La pionera va ser la platja del Riuet, a l’Escala (Alt Empordà), l’any 2006, per decisió de l’Ajuntament. Des d’aleshores, aquesta iniciativa s’ha anat estenent progressivament com una taca d’oli per tot el litoral català, i aquest estiu, fins a l’1 d’agost, l’Agència de Salut Pública de Catalunya tenia constància d’una vuitantena de platges sense fum de 22 municipis, compresos entre el Baix Ebre i l’Alt Empordà. Això no obstant, respecte a les 350 platges de Catalunya, representen un 23%.
Però per què és important que un espai a l’aire lliure com una platja sigui lliure de fum? El cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de la secretaria de Salut Pública, Josep Maria Suelves, exposa que fonamentalment hi ha dues raons. D’una banda, hi ha la necessària protecció de l’entorn natural, atès que els residus que es generen de fumar tabac són un gran problema mediambiental. “Els filtres de les burilles de les cigarretes estan fets d’acetat de cel·lulosa, un contaminant ambiental molt important a bona part del món, al litoral de totes les costes europees i, en particular, a la mediterrània. Les burilles no són biodegradables i amb el temps es converteixen en microplàstics que, a més contaminar la sorra, contaminen l’aigua i afecten la fauna marina”, exposa Suelves. En concret, s’estima que a escala mundial es llencen 845.000 tones de puntes de cigarretes al medi natural. Al Mediterrani s’acumula una mitjana diària de 250.000 restes diverses per quilòmetre quadrat, que en època estival es tripliquen. I en algunes platges molt freqüentades la quantitat pot arribar a ser set vegades més gran. Un 36% d’aquestes deixalles són restes de plàstic i un 30,6%, burilles.
En aquesta línia, Suelves hi afegeix que netejar les platges és incompatible amb la preservació de les seves característiques naturals, perquè suposa arrossegar sorra, amb la consegüent pèrdua en quantitat i en qualitat. “Les burilles són objectes d’una mida molt reduïda que costen especialment de recuperar sense malmetre la sorra”, adverteix. A més, s’hi ha d’afegir la despesa pública que comporta mantenir net el litoral.
L’altre aspecte a tenir en compte a l’hora de valorar la necessitat de tenir platges lliures de tabac té a veure amb l’impacte del fum de les cigarretes sobre la salut dels banyistes. “Es pot percebre que el fet d’estar a l’aire lliure elimina completament els riscos derivats de fumar, però sabem que, fins i tot a l’aire lliure, quan una persona és a prop d’una altra que està fumant, rep alguns dels tòxics del fum del tabac que perjudiquen la salut, com la nicotina. Per tant, l’objectiu és estendre els espais lliures de fum, que ara tenim assegurats per llei en els llocs tancats, a llocs a l’aire lliure d’ús col·lectiu amb una densitat de persones molt elevada”, argumenta.
L’OMS estima que cada any moren 1,2 milions de persones com a conseqüència de malalties causades per l’exposició involuntària al fum del tabac. En concret, aquesta exposició augmenta un 21% el risc de càncer de pulmó i un 30% el risc d’infart de miocardi.
A banda de la densitat i de la proximitat entre individus que sol haver-hi a la platja a l’estiu, Suelves destaca com un element a tenir en consideració l’elevada presència de menors. I és que, segons alerta Salut, el fum ambiental del tabac és particularment perjudicial en el cas dels infants, ja que tenen una freqüència respiratòria més elevada que els adults, i la immaduresa immunològica i el desenvolupament incomplet els fan més vulnerables.
Amb relació als menors, les autoritats sanitàries pretenen també desnormalitzar l’hàbit tabàquic: no ha de ser un comportament normal a l’edat adulta. “Volem transmetre la idea que els nostres pulmons estan fets per respirar i que fumar no és un comportament normal”, raona Suelves. “A més d’un tema de salut pública, també afecta la salut del planeta i entronca amb la idea de one health. No només ens preocupa la nostra salut com a banyistes i la imatge que transmetem als fills que ens acompanyen, sinó que, si volem preservar l’ecosistema, si volem continuar menjant peix i marisc que no estigui contaminat, és important impulsar aquest tipus d’accions encaminades a aconseguir unes platges sense fum i, per tant, sense abocament de residus”, exposa a tall de resum el cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme. El Departament de Territori fa costat al de Salut en aquesta campanya ajudant els ajuntaments a trobar les eines necessàries per afegir-s’hi a través, per exemple, dels plans d’usos de les platges.
El paper dels ajuntaments
La implantació de polítiques a favor de les platges lliures de fum i de residus de tabac ha anat a càrrec dels ajuntaments. En l’àmbit normatiu, es pot parlar de dos moments: abans i després del 2022. Tant la llei 22/1988, del 28 de juliol, de costes, com la llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, atorguen als ajuntaments competències amb relació al manteniment de les platges i dels llocs públics de bany pel que fa a les condicions de neteja, higiene i salubritat. Però la llei 7/2022, del 8 d’abril, de residus i sòls contaminants per a una economia circular, ha transposat a la normativa estatal la directiva europea de plàstics d’un sol ús, incloent-hi alguns preceptes que afecten les burilles i altres residus dels productes del tabac. En concret, l’article 18 de la llei estableix que els ajuntaments poden adoptar en les seves ordenances municipals la prohibició de fumar i establir un règim d’infraccions i sancions.
Suelves exposa que ha estat amb la normativa del 2022, que coincideix amb el moment postpandèmia, quan més ajuntaments s’han atrevit a fer el pas perquè es troben emparats per una llei més clara a l’hora d’adoptar mesures i fins i tot d’arribar a aplicar sancions. “Recordem que durant els estius del 2021 i del 2022 hi havia mesures de separació entre persones, de control d’aforament, i això va ajudar a reconsiderar una mica la manera en què s’utilitzaven les platges. Tret d’alguns casos pioners, la major part de les mesures s’han implantat en els darrers tres o quatre anys, després de la pandèmia. A aquests avenços, s’hi afegeixen diversos factors, entre els quals hi ha la norma que dona seguretat jurídica als ajuntaments”, raona Suelves. És per això que les autoritats sanitàries, que visualitzen en l’horitzó un litoral català lliure de fum, defensen que la nova llei antitabac que prepara el govern espanyol inclogui aquesta prohibició adduint, entre altres raons, que reforçaria la cobertura legal dels consistoris a l’hora de ser més estrictes.
I és que cal tenir en compte que, majoritàriament, els ajuntaments opten per prohibicions parcials, amb limitacions que afecten només algunes platges o determinades zones. D’altra banda, tot i senyalitzar les platges amb la prohibició, molts consistoris no poden perseguir els possibles infractors per falta de recursos i, per tant, de personal destinat a vigilar. De manera que la prohibició funciona en molts casos com a recomanació. Com en tota regla, però, hi ha excepcions. En aquest apartat, hi trobem ajuntaments que han apostat per declarar totes les platges del municipi lliures de fum. Entre els quals, cal destacar la ciutat de Barcelona, on, després d’una prova pilot, l’estiu del 2022 la prohibició de fumar es va estendre al conjunt de les platges. Infringir aquesta normativa es considera una infracció lleu i només es posen multes si algú persisteix en la conducta. A Lloret de Mar, a la comarca de la Selva, des de l’estiu passat, la restricció engloba totes les platges del terme municipal. En aquesta destinació turística per excel·lència de la Costa Brava, l’ordenança de civisme preveu multes de fins a 750 euros per a qui incompleixi la normativa. La regidora de Seguretat, Mobilitat i Via Pública de Lloret, Cristina Aymerich, explica que, de moment, no s’han vist obligats a posar cap sanció perquè els fumadors responen molt bé als tocs d’atenció. “Els banyistes fan cas de les advertències i, o bé apaguen la cigarreta, o bé surten de la sorra”, indica Aymerich. Per contra, on sí que s’ha començat a multar fumadors reincidents ha estat a Vila-seca, al Tarragonès, després que l’any passat es dugués a terme una campanya informativa. Aquest estiu, ja han posat més d’una dotzena de sancions a la Pineda. Les multes van dels 100 als 600 euros.
Campanya insòlita per avaluar l’exposició infantil al tabac
Amb motiu de la darrera edició de la Setmana Sense Fum (del 26 al 31 de maig), la Comissió Garrotxa Sense Fum, vinculada a l’hospital d’Olot, va dur a terme una campanya insòlita als centres de salut de la comarca encaminada a conèixer la concentració de cotinina en l’orina dels infants i, per tant, saber si estaven exposats al fum del tabac. La cotinina és la substància en què el cos transforma la nicotina per poder-la eliminar. Durant la campanya, adreçada a les famílies amb infants d’entre 0 i 14 anys, es van recollir 55 mostres de menors. I el 13,8% van donar un resultat positiu de cotinina, la qual cosa vol dir que un de cada set infants està exposat de manera rellevant al tabac. Aquestes dades dupliquen les estimacions de l’enquesta de salut de Catalunya (Esca) que publica periòdicament el Departament de Salut. “A banda de prendre la mostra d’orina als nens, als pares els fèiem tres preguntes: si hi havia algú que fumava a casa, quins criteris tenien a casa a l’hora de fumar (si ho feien a dins o a fora o en alguna estança en concret) i, l’última, que és la més interessant, si creien que el seu fill estava exposat al fum del tabac i a quin nivell. I en els casos positius en cotinina els pares havien respost que no creien que els fills hi haguessin estat exposats, o molt poc. La gent creu que ho fa bé, però hem detectat que no és així”, explica Anna Gelis, infermera de la unitat de salut mediambiental pediàtrica Garrotxa, que és de referència a Catalunya. “Aquestes dades són per tenir-les en compte, perquè, quan es parla de platges sense fum, és justament perquè a l’estiu hi ha una presència important de mainada”, indica Gelis.