Retenir talent i atreure’n de nou
Diari de Girona. Opinió Pere Cornellà, president de Pimec Girona
Les petites i mitjanes empreses de Girona es troben, cada vegada més, amb un repte que limita el seu creixement i competitivitat: la dificultat per trobar personal qualificat. Paradoxalment, molts joves gironins continuen buscant feina sense èxit. Aquesta situació, aparentment contradictòria, posa de manifest un desajust profund entre l’oferta i la demanda del mercat laboral.
Aquest desequilibri no és fruit de l’atzar, sinó el resultat d’una desconnexió persistent entre el sistema educatiu i les necessitats reals de les empreses del territori. Durant massa temps, la formació acadèmica i el món laboral han avançat per camins paral·lels, i això ha generat un buit en les competències que les empreses gironines reclamen i les que ofereixen els perfils professionals disponibles.
En un territori amb un teixit empresarial format majoritàriament per pimes -amb presència destacada als sectors agroalimentari, turístic, logístic i tecnològic-, aquesta manca d’encaix és especialment preocupant. És imprescindible que els centres educatius, les universitats, les entitats de formació professional, les administracions i el teixit empresarial gironí treballin plegats per corregir aquest desajust.
Només amb una col·laboració estreta i continuada serà possible dissenyar itineraris formatius realment adaptats a les necessitats dels sectors productius de les comarques gironines. Cal agilitat per actualitzar plans d’estudi, flexibilitat per adaptar-los a l’evolució del mercat i comunicació constant entre tots els agents implicats.
Segons dades recents del Baròmetre de les Competències i Ocupacions a Catalunya, elaborat per Pimec i la Universitat Oberta de Catalunya, les pimes catalanes -i per extensió les gironines- tenen dificultats per cobrir perfils clau com el suport administratiu, els comercials o els oficis especialitzats. També es fa evident la necessitat de competències transversals com la comunicació efectiva, la capacitat d’organització, la proactivitat i, sobretot, el domini de competències digitals, en les quals les empreses catalanes ja superen la mitjana estatal.
Pel que fa a les ocupacions amb més dificultats de cobertura, el mateix informe destaca perfils com comptables, professionals dels recursos humans, netejadors/es i assistents/es d’oficina, entre d’altres. Aquesta realitat es trasllada també a Girona, on moltes pimes tenen vacants sense cobrir i processos de contractació que s’allarguen massa temps.
Tot i això, el repte també és una oportunitat. Les empreses no només han d’esperar que els perfils s’adaptin a les seves demandes; han de contribuir activament oferint condicions laborals atractives, plans de carrera clars i entorns de treball que incentivin el talent a quedar-se al territori. Cal retenir el talent local i atreure’n de nou, especialment a zones més allunyades dels nuclis urbans, promovent una mobilitat laboral real i una descentralització de les oportunitats.
Girona té potencial, talent i un teixit empresarial viu i divers. Però cal una aposta ferma i conjunta per fer front a aquest desajust estructural. Només així podrem garantir un mercat laboral més equilibrat, competitiu i inclusiu per al futur de la demarcació.