L'economia gironina crea 12.400 llocs de treball el mes de juliol | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Imatges per web (1)

L’economia gironina crea 12.400 llocs de treball el mes de juliol

  |   Novetats

Diari de Girona. La província registra un nou rècord amb 401.082 treballadors tot i que el mes es tanca amb 218 desocupats més i l’atur puja lleugerament un 0,8% ● Actualment, hi ha més de 27.000 persones inscrites com a demandants de feina

El mercat laboral de les comarques gironines tanca el mes de juliol creant 12.436 llocs de feina. Segons recullen les dades del Ministeri de Treball, la província supera la barrera dels 400.000 afiliats a la Seguretat Social -com ja van anticipar les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA)- i ja suma 401.082 treballadors, un 3,2% més que en el mateix mes del 2024, la xifra més alta de tota la sèrie històrica, que es remunta a l’any 2012.

Si comparem les dades amb les registrades ara fa un any, l’ocupació també millora. Actualment, les comarques gironines tenen un 2,46% més de treballadors que el juliol del 2024, en concret, 9.628 persones ocupades més.

D’altra banda, la millora del mercat laboral també es reflecteix en el nombre de contractes formalitzats. Durant aquest juliol, a les comarques gironines s’han signat fins a 33.715 nous contractes laborals, dels quals 16.540 van ser indefinits. Aquesta xifra representa un increment del 9,5% respecte el juny, el que equival a 2.925 contractes més.

Repunt de l’atur

Tanmateix, l’augment de treballadors no es trasllada a millors xifres d’atur. Després de sis mesos consecutius de baixades, el juliol l’atur a la demarcació ha fet un petit repunt. Segons el Ministeri de Treball, durant l’últim mes 218 persones s’han inscrit a les llistes, amb un augment del 0,8%.

Si es mira per activitats, el sector serveis concentra el gruix de l’augment: al juliol s’han registrat 145 nous demandants. Per darrere s’ha situat la construcció, amb 50 aturats més. La tendència no es replica a la indústria ni a l’agricultura, on hi ha hagut lleugeres baixades: nou persones menys a la indústria i vuit menys a l’agricultura. Tot plegat, però, no compensa el saldo global, també perquè 38 persones que no tenien feina es van inscriure a les llistes durant el darrer mes.

A Catalunya, el comportament va ser similar: el juliol l’atur ha crescut un 1,38%, amb 4.339 persones més. Per demarcacions, l’augment ha estat de l’1,53% a Barcelona (3.623 aturats més), de l’1,12% a Lleida (170) i del 0,90% a Tarragona (328).

Malgrat el repunt del juliol, les comarques gironines continuen per sota del volum d’atur registrat un any enrere. Actualment, hi ha 27.347 persones inscrites com a demandants de feina a la província, 1.127 menys que fa dotze mesos, és a dir, un descens del 3,96%.

Per sectors, el gruix dels desocupats es concentra en els serveis (18.863). A continuació hi ha la indústria (3.065), la construcció (2.469) i l’agricultura (584). A més, consten 2.366 persones sense experiència laboral prèvia. Pel que fa al perfil, les dones representen el 57,73% del total (15.789). L’estadística del Ministeri també indica que 1.808 dels demandants a les comarques gironines tenen menys de 25 anys.

A Catalunya, les dades publicades pel Ministeri d’Inclusió i Treball revelen un increment de l’ocupació de 6.887 persones respecte el mes precedent, fins a un total de 3,91 milions de catalans donats d’alta a la Seguretat Social. L’increment li serveix per consolidar aquesta xifra dels 3,9 milions d’ocupats que ha guanyat fa poc i que pugnarà per no perdre a la recta final de l’any, sempre més escassa pel que fa a la signatura de nous contractes. Actualment i gràcies més a aquesta inèrcia positiva que al guany d’aquest darrer mes, Catalunya es troba en màxims històrics d’ocupació.

En un mes en què la frenada ha estat transversal a tot Espanya, hi ha hagut autonomies que han aconseguit salvar les xifres -com ha estat el cas de Catalunya, Balears o Galícia- i d’altres s’han vist arrossegades als números vermells com Madrid, els territoris interiors del nord i Andalusia.

L’atur, per la seva part, també va registrar variacions testimonials, si bé en sentit invers. Si l’ocupació a Catalunya ha augmentat mentre a moltes parts d’Espanya ha baixat, l’atur ha baixat al conjunt de l’Estat i ha pujat a Catalunya, amb un repunt respecte el mes anterior de 4.339 persones més inscrites a l’atur. La xifra total de desocupats se situa així en 319.423 persones.

La meitat d’aquests aturats tenen menys de 25 anys i més de 45. «En tots dos casos hi ha una associació entre atur de llarga durada i baix nivell formatiu», va analitzar el secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos, que va avançar més oferta de Formació Professional (FP) per als primers i nous programes amb acompanyament personalitzat per als segons. Aquests darrers s’activaran, previsiblement, durant el darrer trimestre de l’any.

Frenada a l’inici de les vacances

Per la seva banda, el mercat laboral espanyol ha patit al juliol una frenada i ha sumat la testimonial xifra de 4.408 ocupats respecte el mes anterior, cosa que li permet dir que va clausurar el mes en verd i poc més. Si bé ja és habitual que el juliol deixi registres modestos, llastat pel tancament de col·legis i acadèmies, aquest any les contractacions a altres gremis han perdut força i tot plegat deixa l’increment de l’ocupació més fluix des del 2012. L’atur, en canvi, ha baixat, però també ha registrat un descens mínim, de només 1.357 persones menys apuntades al Sepe que al juny i ha tancat el mes en 2,4 milions d’aturats.

El mes de juliol històricament es veu llastat pels acomiadaments al sector educatiu. Tanquen col·legis, acadèmies i altres centres fins al setembre i part dels seus treballadors -des de monitors, fins a treballadors de menjador i altres- veuen el seu contracte liquidat fins tornar a reenganxar-se després de les vacances.

Aquest any no ha estat una excepció i el sector educatiu ha perdut 123.000 assalariats. No obstant, altres anys la resta de sectors productius van compensar més aquest tradicional forat que deixa l’educació i aquest 2025 no ha estat així.