Montserrat Serra, Premi Nacional de Cap de Sala 2025: “La sala del restaurant Miramar de Llançà és un espai ple de vida”
Diari de Girona. Ànima del l’establiment amb dues estrelles Michelin, ha estat reconeguda per la seva hospitalitat, excel·lència i arrelament al territori de la Mar d’Amunt
Comparteix passió i visió amb el xef Paco Pérez i junts han convertit el negoci en un referent de l’alta gastronomia
Montserrat Serra, cap de sala del restaurant Miramar de Llançà amb dues estrelles Michelin, ha estat recentment reconeguda amb el prestigiós Premi Nacional de Cap de Sala 2025, concedit per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Quarta generació al capdavant d’un projecte familiar amb més de vuit dècades d’història, Serra destaca per la seva vocació d’oferir una experiència gastronòmica d’alta qualitat amb un tracte humà proper i una profunda connexió amb la Mar d’Amunt. “Treballem en un espai on la gent ens ve a visitar i volem que s’enduguin una bona experiència, que surtin feliços”, explica Serra. “Al final, és una feina d’equip: és la suma de moltes persones i petits gestos compartits”, afegeix.
Un petit hotel familiar a peu de platja
La història del Miramar comença el 1939, en plena postguerra, quan els avis de Montserrat Serra van aixecar un petit hotel familiar a peu de mar. “Llavors tot costava molt. Ells van venir acompanyats dels meus besavis”, recorda. Amb esforç i constància, “els meus pares van agafar el relleu, van adaptar-se a l’arribada dels primers turistes i van consolidar el negoci: “Van fer una molt bona feina per arribar on som ara”. Serra recorda que “amb vuit o deu anys ja venia gelats al bar de l’hotel familiar de temporada que va obrir la família. Després vaig començar a servir àpats als estiuejants de la pensió, i més tard vaig passar al restaurant”.
Lluny de les sales d’alta gastronomia, els seus inicis estan marcats per l’aprenentatge natural i vivencial, dins d’un negoci familiar on l’hospitalitat es vivia com una manera de fer. L’arribada, als anys vuitanta, de Paco Pérez — xef del restaurant i company de vida i projecte— va significar l’inici d’una transformació constant al Miramar. Junts van renovar espais, van obrir una nova cuina i van fer créixer el restaurant fins a convertir-lo en un referent gastronòmic de primer nivell.
Transformació constant
Amb l’entrada del nou segle, la família va decidir donar més pes a la cuina i a la sala, i va reduir progressivament les habitacions. De les 45 originals, el 2017 en mantenien deu, i actualment només en conserven cinc. Amb dedicació i visió, han fet créixer un projecte que avui continua amb força, ara ja amb el suport de la cinquena generació, representada pels seus dos fills. Un dels darrers projectes es va dur a terme el 2023 obrint una finestra al poble: un obrador artesanal. “Fem pa amb massa mare i farines ecològiques. El restaurant no és assequible per a tothom, però amb el pa compartim la nostra essència amb Llançà”.
Aquest guardó s’afegeix al Premi Juli Soler que Serra va rebre l’any 2021 i consolida la seva figura com una peça clau dins la gastronomia catalana. “Abans el servei de menjador tenia molta rellevància. Amb el boom de la cuina, el cambrer va quedar una mica més amagat. Però el cap de sala sempre ha tingut un pes important, i ara el servei torna a estar en auge”, explica Serra.
La sala , un espai on allargar l’experiència
La gastronomia d’avantguarda ha tornat la mirada a la sala, on cada cop es tanquen més plats davant del client. Al Miramar, aquesta manera d’entendre l’experiència gastronòmica s’ha convertit en filosofia. “Els cuiners surten a sala, acaben plats davant del client i, entre cuiners i cambrers, acabem de servir. Interactuem, el cuiner explica, i allarguem l’experiència. No és només venir, menjar i marxar: volem que el client gaudeixi i s’ho passi bé. La sala és un espai viu”.
També reivindica el paper de les dones a la gastronomia. “Hi ha molt bones caps de sala, sommeliers, cuineres… Encara queda camí per fer, però anem avançant. Premis com aquest també serveixen per posar-hi llum”. I recorda amb orgull els orígens del restaurant: “Quan la meva àvia estava a la cuina, tot eren dones. Venim d’aquí”.
El seu lideratge serè, la seva mirada humanista sobre el servei i l’amor pel territori de la Mar d’Amunt defineixen el seu projecte. “No m’imagino enlloc més”, assegura, reivindicant l’arrelament a un entorn que considera únic i privilegiat. Tot i això, avui dia viu el servei a sala des d’una perspectiva més pausada. Ha fet un pas enrere en la gestió del dia a dia, que ara recau en el seu fill Guillem: “Jo vaig aprendre a força de fer, ara els joves arriben molt preparats”, reconeix.