Totes les comarques de Girona perden competitivitat
Diari de Girona. Un estudi constata un «menor dinamisme» i reclama establir una «estratègia territorial més activa»
Totes les comarques de Girona van perdre competitivitat l’any passat respecte a l’anterior. Aquesta és una de les conclusions de l’índex de competitivitat territorial de la patronal FEGP que alerta d’un «risc d’estancament» generalitzat a tot Catalunya.
De fet, pèrdua de competitivitat no és un fet excepcional de la província de Girona. L’informe constatat una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques catalanes el 2024 en comparació amb l’any anterior. Aquesta situació provoca que per primera vegada des que es va començar a publicar l’informe el 2004 no hi hagi variació interanual en les deu primeres posicions. En aquest llistat, el Gironès, que ocupa la quarta posició, és l’única comarca gironina.
Malgrat registrar una caiguda de la competitivitat d’un 1,5, l’estudi remarca que el Gironès, tot i tenir una dimensió de mercat més reduïda que les principals comarques metropolitanes, destaca per un ecosistema empresarial «sòlid i altament dinàmic». A més, afirmen que l’entorn és especialment favorable gràcies a «un sistema educatiu fort, una estructura diversificada i una connectivitat territorial que ha anat millorant».
La comarca menys competitiva de Girona és el Ripollès, que ocupa la posició 34 al rànquing. Tanmateix, no és la que més cau en termes interanuals. La Cerdanya lidera la baixada de competitivitat, amb una pèrdua de 3,2 en l’índex, registrant no només la caiguda més alta de les comarques gironines, sinó també la més elevada de tot Catalunya.
Menys dinamisme
L’indicador pel conjunt de Catalunya cau 1,1 punts, cosa que la patronal penedesenca atribueix a un «menor dinamisme econòmic, tensions inflacionàries i ajustos en l’activitat empresarial i institucional». Així, reclamen a les administracions una «estratègia territorial més activa». Barcelonès i Vallès Occidental tornen a liderar el rànquing, i l’Alta Ribagorça cau a l’últim lloc, segons recull l’agència ACN.
L’índex, que arriba a la 21a edició, apunta que, a diferència dels darrers anys, la majoria de comarques van perdre competitivitat l’any passat respecte a l’anterior, i només set d’elles en van guanyar: el Moianès (1,8 punts), les Garrigues (1,6), la Noguera (1), el Berguedà (0,5), el Pallars Sobirà (0,5) i la Ribera d’Ebre (0,2), així com la Terra Alta (0,2).
Així, l’informe detecta «una pèrdua de dinamisme relatiu» a Catalunya respecte a la Comunitat de Madrid, el País Basc i Navarra, les tres que estan per sobre en competitivitat, i es veuen «certes mancances en innovació» i també en un «desequilibri territorial molt gran», amb el Barcelonès dominant en pràcticament tots els àmbits. «La mobilitat de les comarques s’alenteix i es consoliden les desigualtats», ha explicat el redactor del projecte i soci consultor d’Activa Prospect, David Moreno. Les ben posicionades «es consoliden», les intermèdies «no escalen posicions» i «es consoliden les febleses» en la part baixa del rànquing. Així, creu que queda clara la «necessitat de fer polítiques de reequilibri i oportunitat».
«Tenim una excessiva concentració territorial», ha emfatitzat Moreno, cosa que «té un impacte en la competitivitat de Catalunya». Segons ell, el país «no avançarà si només ho fan unes quantes comarques», així que «calen polítiques i inversions, no tant en l’àmbit metropolità, sinó en altres contextos». Els serveis, l’educació, la sanitat, o bé la mobilitat, així com avançar en què el coneixement arribi a l’economia són alguns dels reptes que ha apuntat, amb receptes que poden anar des de la innovació, fins a la bioeconomia, els projectes col·laboratius o l’R+D+i, segons ACN.
Millora en 15 anys
Ampliant el focus i comparant els resultats del 2024 amb els de 15 anys enrere, «la tendència general és a millorar la competitivitat», segons Moreno. Així, entre el 2009 i el 2024, totes les comarques han progressat –excepte la Noguera, que es queda igual–, amb les Garrigues encapçalant la pujada (11,1 punts), seguida del Priorat (10,9) i el Barcelonès (10,1).
■
L’informe constatat una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques catalanes el 2024
El Gironès és la demarcació més competitiva de Girona i la quarta de Catalunya