Rodalies, nous eixos i tramvia
El Punt. La xarxa ferroviària és la gran aposta per a la mobilitat del futur, a partir del traspàs i profunda millora del servei més utilitzat. També es projecten una nova línia orbital i una de transversal, i sistemes tramviaris al Pirineu, Tarragona, l’Ebre, Girona i el Bages.
La xarxa ferroviària és sens dubte la gran aposta per millorar la mobilitat a Catalunya en el proper quart de segle. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, hi posava context en el ple d’infraestructures la setmana passada: les àrees a menys de 10 km de Barcelona han crescut un 12% des del 2000; les de la segona corona, fins a 30 km, ho han fet prop d’un 30%, i les que hi ha a entre 30 i 60 km, un 51%. “És una realitat que demana una nova política ferroviària des de fa dècades, no comencem ara”, argumentava. L’augment de la població i de la mobilitat en aquest radi, unit a la desinversió acumulada durant dècades per part de l’Estat, ha fet que el dèficit més sagnant es trobi en el servei de Rodalies, on segons els responsables ja s’ha posat fil a l’agulla i hi ha avui vora 200 actuacions en marxa. “A la xarxa sud en especial eren indispensables”, assenyalava Paneque, que anunciava que la següent gran obra serà “posar al dia” l’R3 fins a Ripoll, amb un desdoblament per trams que comportarà d’entrada tallar-la durant 16 mesos a partir del setembre. Això sí, aquí Junts ja demana que es prevegi també desdoblar fins a Puigcerdà, amb un cost estimat d’uns 540 milions més. El president, Salvador Illa, recordava que les dues grans estacions del país, Sants i la Sagrera, també estan en plena fase d’obres, i que el servei haurà de millorar igualment amb l’entrada de 110 nous trens l’any vinent. Abans d’acabar el 2025 s’ha d’haver completat també un altre pas fonamental, la integració tarifària única a tot el país i per a tots els títols de transport a través de la T-Mobilitat.
És clar que la gran esperança ve d’un punt d’inflexió històric, el canvi de gestió, amb el traspàs en marxa des de Renfe –amb qui l’Estat ja ha eixugat el deute de més de mil milions que hi tenia el govern– a la nova operadora mixta Rodalies de Catalunya, d’entrada amb majoria de capital estatal però controlada per la Generalitat. Aquest mateix juliol es completa el doble tràmit d’autorització dels governs, que donarà pas a la seva constitució formal abans d’acabar l’any per iniciar l’activitat el 2026. Igualment, estan en marxa els canvis de titularitat de les línies, començant per l’R1 del Maresme que ha de culminar enguany mateix, a la qual hauran de seguir l’R2 i l’R3 i, en un segon estadi, l’R4 i l’R16, segons ratificava una moció d’ERC aprovada en l’esmentat ple. Un altre dels projectes que s’ha d’endegar en breu, i que és dels pocs que es va aprovar per unanimitat, és l’estació central del Camp de Tarragona, que s’ha d’ubicar en un punt més central a Vila-seca entre Reus i Tarragona, que connectarà les diverses línies de regionals del sud, el corredor mediterrani i l’alta velocitat, estarà més ben connectada a la xarxa viària principal i també donarà servei a l’aeroport.
Eix transversal i eix orbital
L’estratègia a llarg termini passa per l’impuls, també aprovat en el ple arran de diverses iniciatives, de la redacció i presentació el primer semestre del 2026 d’un pla ferroviari de Catalunya fins al 2050, estructurat en dues etapes, abans i després del 2030. En tot cas, el govern ja n’ha avançat les línies mestres, ratificades també al Parlament, amb dos grans projectes que busquen trencar la configuració radial de l’actual xarxa. D’un cantó, una nova línia orbital de Vilanova a Mataró, de 120 km, aprofitant alguns trams i estacions ja en servei i resseguint el traçat del quart cinturó, amb una inversió estimada d’uns 4.000 milions. De l’altra, la recuperació d’un projecte històric: una nova línia transversal d’uns 300 km que descongestioni les del litoral, entre l’aeroport d’Alguaire i Girona on connectaria amb l’alta velocitat, passant per Igualada i Manresa en paral·lel en part a l’eix transversal, i amb un cost d’uns 7.000 milions. En la planificació també es dibuixen un nou ramal ferroviari entre Cervera, Igualada i Martorell, a més d’actuacions importants d’integració urbana a la capital de l’Anoia o a Manresa. En canvi, el que s’ha esfumat de tots els plans i demandes és una línia d’alta velocitat de Tarragona a Castelló, que permeti completar la ruta Barcelona-València.
Pel que fa al transport de mercaderies, l’estratègia a llarg termini recull un pla de terminals, que serien grans plataformes logístiques que s’implantarien al Penedès, el Far de l’Empordà, la Catalunya Sud (Terres de l’Ebre) i la plana de Lleida, amb una inversió d’uns 265 milions. En aquest sentit, serà clau l’acabament en breu –Illa va indicar la data del 2027–d’una infraestructura històricament reclamada, el corredor mediterrani, amb la instal·lació del tercer fil a tot l’eix. Això sí, les mocions aprovades en el ple deixen clar que aquesta és una solució provisional, i insten a construir una altra línia segregada per no conviure amb els passatgers i evitar el pas per dins de nuclis urbans.
Nous sistemes tramviaris
Els sistemes tramviaris locals també tindran un paper molt rellevant en la futura mobilitat. Abans de final d’any s’iniciaran les obres de la primera fase del Tramcamp, que unirà Tarragona amb Cambrils el 2028, mentre es prepara ja la segona fase, Reus-Tarragona. Serà el primer tramvia fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, on el gran projecte de futur és la unió del Trambaix i el Trambesòs pel mig de la Diagonal, que vindrà a tancar la xarxa de la capital. A banda, el govern té previst encarregar l’estudi informatiu d’un tramvia entre Girona i Banyoles, amb previsió d’arribar a Olot, i començarà a pensar en un traçat per les Gavarres, fins a Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell. També estudiarà una connexió a les Terres de l’Ebre entre Tortosa i l’Aldea, amb possible perllongament fins a Roquetes i després Alcanar, i un tramvia des d’Andorra a la Seu d’Urgell, fins on arribarà en el futur la línia fèrria des de Puigcerdà. Al Bages, en breu el govern tindrà aprovat l’estudi per unir el centre de Manresa amb el parc de l’Agulla, un eix que allargarà fins a Santpedor en una segona fase, i que al final vol desenvolupar fins a Sallent i Súria. A instàncies d’ERC, també es va reclamar allargar-lo fins al Berguedà, així com altres línies com una de Lloret a Blanes.