L’economia catalana creixerà menys per la «incertesa» i els aranzels
Diari de Girona. Agricultura, indústria i serveis veuran caure aquest any i el següent la seva aportació a la riquesa de la comunitat autònoma a la meitat o més.
Núvols negres a l’horitzó. Després d’un primer trimestre més fluix del que s’estimava, i tenint en compte l’«elevada incertesa geopolítica» i l’«erràtica política aranzelària dels Estats Units», la Cambra de Comerç de Barcelona ha rebaixat lleugerament la seva previsió de creixement de l’economia catalana. Ho ha fet en una dècima, la qual cosa no sembla molt significativa, però si s’ha de jutjar pel missatge llançat, la situació podria empitjorar en funció del resultat de les negociacions comercials entre el país nord-americà i la Unió Europea. Sobre la taula hi ha, a més, altres amenaces.
En concret, aquest organisme calcula que el producte interior brut (PIB) de Catalunya creixerà un 2,6% enguany i que ho farà un 2,4% el 2026. Ho farà especialment influïda pel bon comportament del consum privat i la bona resposta del sector serveis, encara que en tots dos casos s’identifiquen taxes de creixements més discretes de les que hi va haver el 2024.
El consum privat, per exemple, va augmentar un 3,5% el 2024 i els càlculs de la Cambra apunten al fet que ho farà un 2,7% el 2025 (i un 2,5% el 2026); la despesa pública passa de créixer un 5,3% el 2024 a un previsible 2,6% el 2025; i la formació bruta de capital, d’un 3,2% a un 2,5%. El mateix passarà en els grans sectors productius que alimenten l’economia catalana: el valor afegit brut (VAB) de l’agricultura passarà de ser un 4,2% més gran el 2024 a avançar un discret 1,1% el 2025; la indústria passa de fregar el +4% a superar per poc +2%, i el sector serveis, d’una taxa de creixement del 4,1% a quedar-se per sota del 3%.
Les amenaces
«El resultat de les negociacions comercials entre la UE i els Estats Units podria modificar aquestes previsions, tant per l’impacte directe sobre el comerç exterior com per les repercussions indirectes sobre l’activitat econòmica europea», va advertir la Cambra en un comunicat, sumant, a això, que els acords comercials que els Estats Units tanquin amb altres països també poden «desencadenar una allau d’exportacions d’excedents comercials –especialment procedents de la Xina– cap al mercat europeu, amb possibles efectes desestabilitzadors a diferents sectors».
Entre la llista d’amenaces, la Cambra també va fer referència a la «contínua apreciació de l’euro respecte el dòlar americà», un fenomen que «perjudica la competitivitat de les exportacions europees»; també el fet que el sector exterior mantingui un creixement moderat (sense anar més lluny, admet, les exportacions catalanes s’han frenat a partir de març i el turisme estranger comença a moderar-se) o que el ritme de creixement del nombre d’afiliats es redueixi.
Els vents favorables
A l’altre costat de la balança apareixen diferents factors, com que l’apreciació monetària podria abaratir el cost d’importacions clau com el petroli, una cosa que alleujaria la pressió inflacionista, que la taxa d’atur segueix a la baixa, el fet que les famílies mantenen una taxa d’estalvi «històricament elevada» (encara que això
La «contínua apreciació de l’euro respecte el dòlar americà» suposa una de les amenaces
tingui també el seu costat negatiu, perquè significa que no es gasta tot el que es podria) o que segueixi a l’alça la inversió empresarial.
Joan Ramon Rovira, director d’Anàlisi Econòmica de la Cambra, es va referir ahir als nivells d’estalvi existents apuntant que la previsió és que la dinàmica «es corregeixi» i pugui tenir un impacte «molt important i dinamitzador per al creixement econòmic». En el mateix sentit, va parlar de la inversió de les empreses, que «comença a repuntar, però no amb la mateixa intensitat», va apuntar. «No té sentit que les empreses augmentin la taxa d’estalvi perquè ja s’han desendeutat molt i tenen solvència per emprendre un cicle inversor», va assegurar Rovira.