Només un de cada tres càmpings catalans té pla contra inundacions
Diari de Girona. El sector argumenta que hi ha hagut canvis normatius i que la tramitació és lenta, a més d’afirmar que es treballa intensament per tenir-los a punt aviat. La Generalitat prepara un nou decret per regular l’activitat.
En els últims cinc anys, només 119 càmpings dels més de 300 existents a Catalunya disposen d’un pla d’autoprotecció (PAU) davant inundacions validat per l’autoritat competent. Són dades facilitades pel Departament d’Interior i Seguretat després d’una pregunta formulada pel Partit Popular en seu parlamentària. Desenes de càmpings catalans són a prop de rius i rieres i, després de la dana a València, el Govern va posar el focus sobre aquestes instal·lacions «no rígides» -a diferència d’escoles, residències i hospitals en sòl inundableper reduir riscos davant possibles riuades.
Actualment, en plena temporada d’estiu i després de les pluges intenses de fa una setmana, que van causar inundacions puntuals a diversos punts de Catalunya, una tercera part dels càmpings encara no té «homologat» el pla d’autoprotecció. «Els documents es consideren no homologats quan presenten defectes importants, sigui perquè no es contemplen tots els riscos, perquè són massa teòrics i no preveuen simulacres o perquè són poc concrets, entre altres causes», detalla Sonia Alpín, responsable d’aquest tipus de plans.
Per a Alpín, aquesta eina és imprescindible per abordar les emergències en primera instància: «Més enllà d’avisar el 112 i abans que Protecció Civil es faci càrrec de la situació, és necessari que els treballadors estiguin formats i sàpiguen com procedir». La responsable d’aquests plans recorda que són obligatoris i adverteix que un pla mal elaborat pot «provocar errades» durant una emergència. Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings, assegura que si no estan tots validats és, en bona part, per les dificultats burocràtiques que els propietaris de càmpings s’han trobat fins ara.
«Entre 2018 i 2024 hi ha hagut quatre canvis normatius», explica Gotanegra. «Això genera incertesa al sector i obliga a realitzar modificacions constants», afegeix. A més d’aquests ajustos, de mitjana un PAU triga més d’un any a completar-se pels temps de resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Protecció Civil: «El tràmit sol durar més de 12 mesos, però, en els pitjors casos, pot allargar-se fins a dos anys».
Dificultats burocràtiques
Gotanegra denuncia que molts càmpings estan encara pendents de respostes d’administracions per acabar d’adaptar els plans d’autoprotecció. «S’està treballant molt i hi ha la voluntat de tenir-los enllestits», diu. «Els càmpings estan preocupats per aquesta qüestió i estan treballant per oferir els millors serveis i ser llocs totalment segurs», sentencia. Ara mateix, la conselleria està en diàleg constant amb el sector per redactar un nou decret sobre els càmpings en risc d’inundació, després que el Govern retirés el que havia presentat per falta de suports al Parlament. La publicació del nou text, però, no té data prevista. Fonts d’ERC, que a l’abril va forçar l’Executiu català a fer marxa enrere amb el decret, també consideren que ara s’està treballant bé el nou text i que s’està avançant. Confien que la consellera d’Interior, Núria Parlon, que està liderant les converses, presenti al més aviat possible una nova proposta per tancar aquesta regulació. Al mes de desembre, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va plantejar la possibilitat de prendre «decisions difícils», especialment en aquells càmpings més exposats a possibles riuades.
No obstant, la Generalitat va decidir postergar aquestes decisions immediates i va optar per impulsar un decret que oferís cobertura legal per determinar, cas per cas, si un càmping havia de tancar totalment o parcialment o podia continuar operant. Aquest primer decret, que incloïa ajuts econòmics directes, no va aconseguir el suport necessari ni entre els socis del Govern ni al mateix sector del càmping.