De la terra a la història: les pedres que han aixecat Girona
Diari de Girona. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostra en una exposició a Barcelona com les roques autòctones de les comarques gironines han donat forma a castells, esglésies, ponts i muralles al llarg dels segles.
Girona també s’explica a través de les seves pedres. Les roques que han sortit del seu subsòl han servit durant segles per aixecar castells, catedrals, muralles i ponts. Ara, una exposició a Barcelona mostra com aquest patrimoni geològic ha donat forma a la història: «De les roques en fan pedres: aprofitaments dels materials geològics en les construccions de les comarques gironines al llarg de la història», a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a Montjuïc.
La mostra ha volgut posar en valor la relació íntima entre el territori i les construccions, i explicar com la disponibilitat i les característiques de cada roca han condicionat les tècniques, els estils i la mateixa evolució dels edificis. Amb un format didàctic i visual, l’exposició recorre deu exemples emblemàtics on la geologia i l’arquitectura s’entrellacen.
Cada roca, cada pedrera, cada bloc tallat explica una història. El recorregut comença amb el pont medieval de Sant Joan les Fonts, construït amb blocs de basalt extrets de les colades volcàniques que encara avui s’observen als marges del Fluvià. La porositat i la resistència d’aquesta pedra negra van donar forma a les arcades del pont, dels segles XIII al XV. A tocar del pont encara es poden veure les zones d’extracció, abandonades però visibles.
El castell de Montgrí
D’un altre color, però igual de emblemàtic, és el castell de Montgrí. Les seves muralles quadrades i les torres cilíndriques estan fetes amb les calcàries bioclàstiques del massís, del Cretaci superior, tallades amb precisió i apilades com si fossin peces d’un gran joc d’estratègia. Les pedreres d’on es van extreure encara marquen el paisatge al peu de la muntanya.
Una de les protagonistes indiscutibles és la coneguda «pedra de Girona», que dóna textura i identitat a la catedral i al claustre. Aquesta calcària de l’Eocè, plena de fòssils de nummulits, és tan característica que amb el temps ha acabat batejant la pròpia ciutat. A la mostra es pot veure un detall d’un carreu on els nummulits sobresurten, testimoniant el pas de milions d’anys abans de convertir-se en mur.
Altres exemples de la mostra porten el visitant a llocs menys coneguts però igualment fascinants. Les lloses de granodiorita del dolmen de la Creu d’en Cobertella, les pissarres i metagresos del monestir de Sant Quirze de Colera, el travertí de l’església de Crespià, el granit de la muralla de Tossa de Mar o els còdols i blocs fluvials del castell de Cervià. Tots aquests materials expliquen com, al llarg dels segles, les comunitats han après a treballar la pedra de casa per construir refugis, llocs de culte i defenses.
La inauguració, que es va fer el 19 de juny dins la jornada Geoarqueologia: de la terra a la història, va reunir especialistes i curiosos que volien redescobrir el llegat geològic gironí. A més de les mostres de roca i les fotografies, les explicacions també situen el visitant a les pedreres originals i expliquen com s’extreien i es transformaven aquests materials.
Extensions de la terra
Amb aquesta iniciativa, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya recorda que la història no només es llegeix als llibres o als murs, sinó també al subsòl. Que el patrimoni és alhora natural i cultural. Que una ciutat, un castell, una muralla són també extensions de la terra.