«La Ryder Cup obrirà la porta a la desestacionalització»
Diari de Girona. «Som un aeroport de primer nivell adaptat a les últimes tecnologies», apunta el directiu, que considera que la instal·lació de Vilobí «està ben posicionada a Europa» amb l’actual denominació.
Director de l’Aeroport Girona-Costa Brava
Vicent Pallarès dirigeix l’Aeroport Girona-Costa Brava des del 2019. Pallarès analitza les oportunitats de futur, la importància de desestacionalitzar l’activitat i el paper que poden jugar la connexió amb l’AVE i nous mercats internacionals.
—Aquest primer semestre les operacions a l’aeroport han crescut un 30%, però només el 17% dels passatgers que hi han passat. Com s’explica aquesta diferència? Quina és la clau d’aquest augment d’operacions?
— Bàsicament, això s’explica per la diversitat de tipologies d’operacions que tenim a l’aeroport. L’operativa comercial segueix unes estadístiques pròpies, però en paral·lel desenvolupem tota una sèrie d’operacions complementàries: aviació privada, aviació corporativa, vols d’ambulància, vols d’Estat, escoles de vol, càrrega aèria… La suma i la distribució d’aquestes diferents tipologies fan que el nombre total d’operacions estigui més dispers segons la temporada. Especialment, aquesta primavera hi ha hagut bastants operacions d’escoles de vol, que solen concentrar-se en aquesta època. Pel que fa al tràfic comercial, és important destacar no només les xifres absolutes sinó també la qualitat de l’oferta i com es consoliden els passatgers. Crec que l’anàlisi qualitativa de les estadístiques és tant o més important que la quantitativa.
— Amb quants passatgers espera acabar el 2025? Creu que hi ha sostre per al creixement del GironaCosa Brava?
— El sostre el marca la demanda que generin la infraestructura i la destinació. Crec que el context per als pròxims anys és excel·lent. Tenim planificada la nova estació d’alta velocitat a tocar de l’aeroport, i a nivell institucional s’està treballant conjuntament entre Aena i les institucions del territori en estratègies comercials per desenvolupar tant la destinació com la mateixa infraestructura. Aquests factors faran que la demanda es vagi concretant. De fet, ja hi ha companyies que estan molt pendents del que passa amb els processos de contractació, licitació i execució d’obres públiques. La dinamització de l’aeroport passarà també per aquesta fase d’ampliació de la connectivitat i la intermodalitat. Pel que fa a aquest any, segons els seients programats, per a aquesta temporada d’estiu tenim més de dos milions de seients disponibles, la qual cosa implica un creixement d’un 10% respecte a la temporada anterior.
— Què passaria si el projecte de connexió amb l’AVE es retardés més enllà del 2030? El futur de l’aeroport depèn massa d’aquesta obra?
— El factor clau de l’aeroport és la destinació a la qual serveix. Una infraestructura per si sola no és una destinació: nosaltres som la porta d’entrada a la Costa Brava, el Pirineu de Girona i el sud de França. La infraestructura d’alta velocitat el que fa és ampliar l’àrea d’influència de l’aeroport, acostant-nos a un radi més gran en menys temps. Fa la infraestructura més atractiva, reforça la seva posició i millora la comoditat dels passatgers. Tot i això, crec que no hi hauria cap problema si l’obra es retardés més enllà del 2030. Al final, el mercat i la demanda s’adapten, i les decisions les prenen les companyies.
— La connexió amb l’AVE permetria canviar el tipus de passatgers? Per exemple, més passatgers de negocis o més residents?
— Això ho acabarà definint el mercat. L’oferta de les companyies aèries s’associa al perfil i a la demanda que detecten. Si decideixen integrar l’aeroport amb la ciutat de Barcelona, evidentment s’adaptaran a aquest potencial mercat ampliat. Però no som nosaltres qui definim ni el perfil, ni la tipologia, ni el mercat: són les pròpies companyies les que decideixen quines destinacions, rutes i programacions ofereixen, en funció de les seves anàlisis.
— Com podria afectar l’ampliació de l’aeroport del Prat al futur del Girona-Costa Brava? Creu que ajudaria vendre Girona com a «Barcelona Nord»?
—L’Aeroport de Girona- Costa Brava ja està ben posicionat al mapa aeroportuari europeu amb els noms i cognoms que té actualment. Dit això, considero que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona és una gran fortalesa per al conjunt de Catalunya, per a l’Estat i, evidentment, per al sistema aeroportuari català en conjunt. El desenvolupament del Prat també és una oportunitat per al nostre aeroport, perquè permet generar complementarietat i adaptar les infraestructures a la demanda futura. A mesura que Barcelona incrementi la seva vocació transoceànica i intercontinental, obrint-se molt més al món, això generarà una redistribució del mercat que beneficiarà Girona. Nosaltres tindrem més oportunitats per captar avions i companyies que operin vols punt-a-punt i que busquin un altre tipus de mercat. En definitiva, el creixement del hub de Barcelona també crea noves possibilitats per Girona, tant com a destinació pròpia com a complementària.
— Com està funcionant el conveni entre la Generalitat, la Diputació i la Cambra per impulsar la promoció de l’aeroport? Quins resultats s’esperen d’aquesta col·laboració?
—És una fórmula institucional fantàstica. Nosaltres hi col·laborem contínuament a través d’anàlisis estratègiques i d’estudi de noves rutes, i penso que és una decisió molt encertada per al territori. La majoria d’aeroports compten amb un model institucional de màrqueting i anàlisi del mercat, i aquí feia falta una eina així. És una eina excel·lent per treballar conjuntament, identificar mercats, nacionalitats i companyies sobre les quals cal actuar. Per si sol, l’aeroport no és un producte: el producte és el conjunt de territori, destinació, fortaleses i la capacitat operativa que nosaltres oferim amb els nostres estàndards de qualitat alineats amb la destinació. El fet que hi hagi iniciatives com el producte Girona Excel·lent també aporta un nivell qualitatiu al conjunt de la destinació. Totes les experiències que puguis oferir al passatger, de diferents maneres, ajuden a elevar la qualitat global de la infraestructura i posicionen els productes locals a la banda alta de qualitat, reconeguts a nivell europeu. Tot això contribueix al fet que el passatger valori més tant la infraestructura com la destinació.
—Com es ven l’aeroport a les companyies per captar noves rutes? Quins arguments o avantatges s’ofereixen per convèncer-les d’operar des de Girona?
— El que venem a les companyies aèries és un producte conjunt: la Costa Brava, el Pirineu, el sud de França i una part de Catalunya. La nostra missió és anar junts amb el territori i posar a la seva disposició la nostra capacitat operativa. La gran fortalesa és, sens dubte, la destinació: la gastronomia, el sol i la platja, la natura, la cultura… Aquest és el veritable atractiu que interessarà a les companyies. A més, com a director, la meva responsabilitat és que l’aeroport estigui a l’altura d’aquest nivell, mantenint els més alts estàndards de qualitat, seguretat i operativitat per estar a l’altura del prestigi de la destinació.
— Hi ha algun punt fort de l’aeroport que les institucions o les companyies encara no saben aprofitar prou?
— Hi ha mercats importants que encara no estan prou servits, com el propi mercat de l’Estat, el mercat nòrdic o el de l’Europa de l’est, que tenen molt potencial. Aquí és on podem créixer. Per això valoro molt la feina que han fet la Diputació i l’Ajuntament de Vilobí, conjuntament amb la Universitat de Girona, desenvolupant estudis d’impacte socioeconòmic de l’aeroport sobre el territori. Treballar amb dades fiables i neutres et permet orientar millor les estratègies. Per exemple, hem comprovat que el mercat polonès té una despesa mitjana diària gairebé tan alta com la d’un turista a Barcelona, i això et dona pistes de per on créixer.
— Hi ha alguna cosa que fan altres aeroports similars que vostè voldria copiar o implementar aquí?
— Tinc molt clar que l’equip d’Aena, a nivell global, és el gestor aeroportuari més gran del món, i això es nota. Treballem molt en equip: a l’Estat som 47 aeroports, i les dinàmiques de desenvolupament — tant tecnològiques, com d’infraestructures o de procediments— estan molt coordinades. Puc dir amb orgull que els aeroports de l’Estat, i d’Aena, som entre els millors del món. Amb diferents tipologies, categories i mides, tots mantenim uns nivells d’excel·lència en qualitat. Evidentment, les coses evolucionen a mesura que avança la tecnologia, canvien els procediments o les normatives, però a Aena sempre estem adaptats als màxims nivells europeus. Normalment som dels primers a adaptar les nostres infraestructures a les noves necessitats operatives, tècniques i de sostenibilitat. Els nostres plans són a curt, mitjà i llarg termini, i inclouen tots els factors de modernitat, seguretat i innovació necessaris per seguir tenint els millors sistemes aeroportuaris possibles.
— Quin percentatge de passatgers considera ideal que estiguin fora de Ryanair, i com es pot aconseguir aquesta diversificació?
— És un tema molt subjectiu. Sempre es diu que no has de posar tots els ous al mateix cistell, però si en tens molts i la dinàmica funciona, com és el cas, tampoc té sentit trencar-la. Ryanair ha estat, és i espero que continuï sent el nostre principal client, perquè aporta una operativitat molt elevada i una connectivitat molt àmplia a nivell europeu i fins i tot amb el Marroc. És una companyia que hem de cuidar molt. A l’hivern, Ryanair arriba a representar fins al 99 o 100% de l’activitat, mentre que a l’estiu baixa al voltant del 80%, perquè la temporada alta es diversifica amb l’entrada de companyies com Jet2, Air Arabia i altres operadors turístics. Això permet que la clientela es diversifiqui més en els mesos d’estiu. Ara bé, que el pes de Ryanair disminueixi o no ho decidirà el mercat.
— Hi ha algun mercat o ruta que creu que Girona podria cobrir i encara no ho fa?
— Abans de la pandèmia, el mercat rus era molt potent per a l’aeroport de Girona, i confiem que, quan la situació global es normalitzi, serà una gran oportunitat per rellançar-lo. També veig molt potencial en els mercats nòrdics, que ja ho havien estat en el passat, i en el futur podria ser clau el paper de la Ryder Cup. Si finalment es materialitza aquesta competició, la qual cosa segons sembla serà oficial dimarts, no només beneficiarà l’aeroport, sinó totes les comarques gironines, la Costa Brava i Catalunya en general. La Ryder Cup ajudarà a consolidar mercats estratègics del golf i a desestacionalitzar la temporada, especialment quan al nord d’Europa els camps estan nevats i no poden jugar-hi, a Noruega o Suècia, per exemple. Girona pot situar-se com a referència mundial durant aquest període, i això serà una revolució, de cara a 2031, quan està prevista.
— Com evoluciona el transport de mercaderies a l’aeroport? Quin paper hi pot jugar en el futur?
— Quan va arribar la pandèmia i es va aturar pràcticament tota l’activitat, vam veure en la càrrega aèria una oportunitat per donar sentit a la infraestructura i mantenir activitat. Des d’aleshores, hem aconseguit que la càrrega creixi més d’un 220% aquests últims anys. Es va acreditar un agent de càrrega aèria que treballa comercialment la nostra infraestructura, i això ha permès establir operatives molt especialitzades amb avions de petita càrrega, que operen sobretot a la nit. Això no només genera activitat, sinó que consolida llocs de treball i té un impacte econòmic clar per a l’aeroport i el territori. La càrrega té unes finestres operatives que encaixen molt bé amb l’aeroport, ja que no coincideixen amb els horaris punta dels vols comercials. Aquesta diversificació d’activitat és sempre positiva, perquè contribueix a consolidar la infraestructura en tots els sentits i a fer-la més resilient.
— Creu que la inversió feta fins ara per Aena ha estat suficient per mantenir competitiu l’aeroport?
— L’aeroport de Girona es troba als més alts nivells de qualitat i de tecnificació possibles per a una instal·lació de les seves característiques. Aena fa les inversions que corresponen en funció de la demanda, de les previsions de tràfic i de la tecnologia necessària per atendre les operacions. Som un aeroport de primer nivell.
— Quina és la principal crítica que li fan les companyies a l’aeroport i com respon?
— Et donaré una dada concreta: l’any passat, a les enquestes anuals que fem a les companyies aèries, la valoració va ser de 5 sobre 5. Les companyies se senten molt còmodes a l’aeroport de Girona perquè és una operativa senzilla, ràpida, amb infraestructures adaptades a les últimes tecnologies i també tenim uns procediments operatius que s’ajusten al seu tipus i model d’activitat.
«El producte que nosaltres venem és la Costa Brava i el Pirineu, no només un aeroport»