Girona és la província de Catalunya on més creix el consum dels estrangers
Diari de Girona. Les operacions de segona residència i de foranis van suposar més del 50% de les compravendes d’habitatges entre el 2019 i 2024 a les comarques gironines
El consum per part dels estrangers a les comarques gironines creix durant la primera meitat de l’any. De fet, Girona és la província de Catalunya on més s’ha incrementat la despesa amb targeta d’estrangers a TPVs de BBVA, amb una pujada de gairebé el 20% en comparació als primers sis mesos del 2024, segons l’informe «Situació Catalunya. Primer Semestre del 2025» presentat ahir per BBVA Research.
En aquest sentit, el centre d’estudis de l’entitat bancària sosté que l’increment del consum és general. En el cas de la despesa realitzada amb targetes nacionals aquesta continua creixent, encara que de manera menys intensa que en anys anteriors. Tant al conjunt de Catalunya com a Espanya, el creixement interanual el primer semestre se situa en el 9,1%, lleument per sota de l’11,2% del 2024.
En la primera meitat de l’any,
Lleida lidera el creixement (11,4%), seguida de Barcelona (9,2%) mentre que Girona (7,6%) i Tarragona (8,0%) registren una evolució més moderada. «La reducció progressiva de la inflació i dels tipus d’interès podria continuar donant suport al creixement del consum», assegura BBVA Research.
Habitatge
Un altre dels grans temes que tracta l’informe és l’habitatge. Segons BBVA, els visats d’habitatge nou han crescut amb força a Girona en els últims mesos, per sobre de les altres províncies. Dins d’aquest apartat, l’estudi destaca el pes que tenen les segones residencies dins del mercat immobiliari de les comarques gironines. En concret, les operacions de segona residència i d’estrangers van suposar més del 54% de les compravendes d’habitatges entre el 2019 i 2024.
En aquesta línia, l’estudi exposa que el preu de l’habitatge a Catalunya en termes reals va créixer al voltant del 2% entre el 2022 i el 2024, una mica per sota de la mitjana d’Espanya. Per províncies, l’augment més intens dels preus es va donar a Girona, amb un avanç del 3,2% en el mateix període, situante-se com la província amb «més pressió de demanda».
Creixement del 2,6%
A més, BBVA Research preveu que l’economia creixerà un 2,6% el 2026, tot i que adverteix d’una desacceleració de cara al 2026 fins a l’1,5%. Així ho va explicar ahir l’economista en cap per a Espanya del servei d’estudis de l’entitat financera, Miquel Cardoso, en la presentació de l’informe, que va precisar que es tracta d’un pronòstic tres vegades més que al previst al conjunt de la zona euro (0,9%) i una dècima per sobre de l’Estat (2,5%). Cardoso va explicar aquesta previsió del PIB pel consum de les llars, l’evolució de les exportacions i la recuperació de la producció industrial. D’altra banda, va apuntar una moderació del turisme i va identificar un cert «esgotament» del model, segons recull l’agència ACN.
El document del centre d’estudis del BBVA també ha estimat que la taxa d’atur se situaria en el 8,5% el 2026 i es podrien crear fins a l’any vinent 155.000 nous llocs de treball. Aquests càlculs, segons va subratllar Cardoso, si es compleixen mostraran que es «recupera la tendència que es venia donant als anys previs a la pandèmia». Un fet que «no s’observa al conjunt d’Europa», va remarcar.
Tot i això, l’economista va recordar una disminució del creixement per al 2026 per la «incertesa» generada amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i la seva política d’aranzels. En aquest sentit, ha precisat que l’impacte directe «és relativament limitat» i, més aviat, va posar l’accent sobre l’indirecte, per les cadenes de producció. Tot plegat, ha finalitzat l’especialista pot fer que les exportacions disminueixin entre un 2% i 3%.
En ser preguntat sobre els efectes de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, Cardoso ha xifrat al voltant de l’1% del PIB. Va detallar que afectarà més a empreses petites, tot i que ha matisat que dependrà de les característiques dels negocis, el sector al qual està enfocat i a «la situació cíclica» de l’economia en el seu moment.