Turisme desestacionalitzat
El Punt Avui.
- La iniciativa planteja el repte d’atraure un perfil turístic tranquil, que generi activitat sostinguda fora de la temporada alta
- Seguint el model rossellonès del “mar i munt”, podria dinamitzar també poblacions i patrimoni al ric rerepaís del prelitoral
En ple debat sobre la massificació turística i ja ben entrat l’estiu, el Camí de Mar es presenta com una iniciativa per desestacionalitzar l’arribada de visitants i fomentar estades de llarga durada i amb escàs impacte, sobretot durant les temporades mitjanes de primavera i tardor, que són les preferides per als senderistes.
El perfil, destaca Josep Lluís Martínez Masferrer, seria el d’un nou turista emergent, que ja s’ha deixat veure els darrers anys, per exemple, en forma de cicloturista a les comarques gironines, allunyat de les estades d’equips ciclistes amb perfil més esportiu. La filosofia seria la de caminants que completen el recorregut de les 21 etapes cada matí i, un cop a destí, aprofiten la tarda per fer altres activitats. Aquí és on l’oferta gastronòmica, patrimonial i cultural entrarien en joc, al marge d’altres activitats més centrades en l’economia blava.
Aquest nínxol de mercat va generar, segons les tres cambres de comerç gironines, un negoci global d’uns 561,1 milions als 22 municipis del litoral de la Costa Brava, d’acord amb el darrer estudi publicat sobre els números del 2021, un any postpandèmic. Tot plegat, amb la suma d’impactes directes i indirectes, va implicar uns 7.000 llocs de treball, que un flux constant de visitants contribuiria que saltessin, en part, de l’estacionalitat actual a una estabilitat més gran.
Per Bonmatí, tot plegat pot ajudar –a més de consolidar el teixit econòmic existent, d’allotjaments o l’hostaleria en general– a l’aparició de noves empreses o llocs de treball, amb serveis per als caminants. Aquí hi entrarien solucions de transport a demanda –motoritzat o amb lloguer de bicicletes elèctriques per als desplaçaments interiors al final de cada jornada– i camp obert per a artesans o productors de quilòmetre zero. O per als guies turístics professionals, sempre disposats a oferir experiències paral·leles com ara excursions en bicicleta, vies ferrades a l’entorn de la vall d’Aro, caiac i navegació recreativa.
Tecnològicament, amb l’amplificació de les xarxes socials, l’opció de desplegar experiències i apps paral·leles, amb els clàssics carnets o butlletes segellables al final de cada etapa i en punts intermedis. I l’opció que els senderistes es puguin beneficiar d’algun descompte o bonificació, estratègia que beneficia turista i empresari. És la inèrcia que han observat en l’exemple del Camí de Cavalls menorquí, fora de la voràgine dels mesos estivals, amb visitants d’arreu del món.
Enfortir també el rerepaís
Entre els cinc municipis nord-catalans, l’alcalde de Cervera de la Marenda, Christian Grau, ha destacat el poder del que anomenen “mar i munt” al nord de l’Albera en les diverses reunions que l’associació ha fet per divulgar el projecte, una tendència també arrelada a l’Empordà i que estén l’impacte econòmic cap als municipis i nuclis de població de l’interior. Al Rosselló, per exemple, una de les visites possibles és la de l’antiga Maternitat d’Elna. Però ja a l’Empordà, dins d’un radi d’escassos quilòmetres, el primer tram del Camí de Mar inclouria atractius com ara el castell trifini de Querroig –punt fronterer entre Portbou, Cervera i Banyuls– o el castell de Verdera i el monestir de Sant Pere de Rodes, ja de camí fins al Port de la Selva. Més cap al sud, superat el Montgrí, el conjunt pendent de resoldre a Ràdio Liberty, entre les dunes de la platja de Pals, o el nucli antic medieval del poble, i algun punt relativament desconegut i poc accessible, com ara el semàfor de Begur –que els agradaria poder recuperar com a punt d’interpretació. Les combinacions són infinites.