Oferir allotjament als treballadors turístics, un incentiu convertit en imprescindible
324. A la Costa Brava els empresaris guarden habitacions per a la plantilla i a la Costa Daurada reclamen millores en el transport públic per facilitar els desplaçaments des dels municipis d’interior
Amb l’auge de la temporada turística s’agreugen els problemes del sector per trobar mà d’obra, i una de les causes és l’encariment de l’habitatge, sobretot a les zones de Catalunya més estacionalitzades. Hi ha treballadors que renuncien a una feina en una altra ciutat perquè no troben un lloc per viure-hi amb el sou que cobraran.
El secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, considera que el fet de no poder cobrir la demanda de treballadors del sector no és només un problema “d’índole social”, sinó que es tracta d’un “problema econòmic de primera magnitud”.
“Ningú amb dos dits de front es mourà 700 quilòmetres per treballar si ha de dedicar la meitat del seu sou, o més, a pagar un lloguer o una hipoteca.”
Per això hotels i establiments de restauració han de fer mans i mànigues perquè els treballadors tinguin, com a mínim, un lloc on dormir després de la feina.
Rosa Maria Fraguell, doctora en Geografia Humana i experta en turisme, posa de manifest que els empresaris habiliten baixos d’edificis o magatzems perquè els treballadors hi puguin dormir, i afegeix: “Hi tenen els mitjans bàsics per poder pernoctar, però no els que voldríem per a nosaltres mateixos.”
“No els poden donar habitatge, és impossible al preu que està.”
Costa Brava, la zona zero de la manca d’habitatge assequible
Un dels territoris on aquesta problemàtica és més evident és la Costa Brava. Tant és així que els empresaris de l’hostaleria d’aquestes comarques habiliten habitacions dels hotels per als seus treballadors de temporada o els ofereixen habitatges a preus baixos.
Són algunes de les solucions que han trobat davant la falta d’allotjament per als professionals que arriben per treballar a l’estiu. El gerent del Grup Golden –amb hotels a la Costa Brava–, Enric Aragonès, explica que calculen que han de facilitar allotjament a fins a un 15% dels seus treballadors.
“Cedim allotjaments als treballadors en unes condicions molt avantatjoses i, si no, també tenim una antiga pensió habilitada com a part de l’activitat d’un hotel.”
Segons el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras, han de dedicar recursos propis a aconseguir habitatges: “Si ho fas al mateix establiment, són unes habitacions que no pots posar a disposició del públic, i si ho fas en un allotjament extern, doncs és un cost que has d’assumir.”
“El que tots tenim molt clar és que les empreses sense els treballadors no funcionen.”
Al Baix Empordà, els hotels són més petits. La gerent del Grup Costa Brava Centre, Judith Lloberol, assegura que els empresaris no troben allotjaments disponibles i que això agreuja la falta de professionals.
“Els establiments que tenen l’oportunitat de poder llogar un pis per poder fer venir aquesta gent, és que no troben allotjament.”
I segons el president del Gremi de Bars i Restaurants de Lloret de Mar, Marc Linares, alguns empresaris han de bloquejar habitacions amb mesos d’antelació per oferir-les a bon preu als seus treballadors de l’estiu. Però això no resol el problema del tot i els dificulta captar talent.
“El mes de març vaig bloquejar tres habitacions dobles en un hostal. Aleshores, quan es negocia el salari, es negocia també l’allotjament.”
A la Cerdanya hi ha més aviat hotels petits amb pocs treballadors. Una situació que van gestionant com poden per la crisi de l’habitatge de la comarca.
Costa Daurada: hi ha habitatge però manca transport públic
La problemàtica també existeix a la Costa Daurada, però amb algunes diferències. Segons els empresaris, no hi ha problemes d’allotjament per als treballadors del sector turístic gràcies a la desestacionalització.
Asseguren que el fet que la majoria de llocs de treball ja siguin de llarga durada, de més de sis mesos, ha generat estabilitat laboral. Segons el portaveu de la Federació d’Hoteleria i Turisme de Tarragona, Xavier Guardià, aquests treballadors troben opcions d’habitatge més econòmic al rerepaís.
“Poden, per exemple, treballar a Cambrils i viure a Riudoms, o treballar a Coma-ruga i viure a Bellvei, on segurament deu ser més fàcil trobar-hi allotjament.”
El problema en el seu cas, afirma Guardià, ve més donat per la manca d’un transport públic que facilitaria el desplaçament laboral entre aquests municipis.
“El hàndicap per a nosaltres és la mobilitat. Nosaltres tenim més problemes de transport que no pas d’allotjament.”