La Generalitat vol aplicar el sistema «2+1» a tretze carreteres gironines
Diari de Girona. Aquest sistema consisteix en l’habilitació d’un carril addicional per habilitar trams d’avançament segurs amb l’objectiu de reduir els xocs frontals
La Generalitat vol aplicar el sistema «2+1» per millorar la seguretat a tretze carreteres gironines, des d’ara i fins el 2030. Aquest sistema consisteix en la transformació de carreteres que actualment només tenen un sentit de circulació (1+1) a l’esquema anomenat 2+1, que configura tres carrils de circulació en què el carril central es va alternant en un sentit i un altre per tal d’habilitar trams d’avançament segurs per als vehicles. Aquestes carreteres compten amb una separació forçada dels dos sentits de circulació -per exemple, una mitjana de formigó, elements d’abalisament o senyalització horitzontali el seu objectiu és reduir els accidents mortals i greus com a conseqüència dels xocs frontals. El Govern va aprovar ahir el programa de carreteres 2+1 a tota la xarxa viària de Catalunya, que estendrà aquest model a 425 quilòmetres de carreteres convencionals catalanes amb actuacions valorades en més de 660 milions d’euros d’aquí al 2030.
Aquest model ja s’ha aplicat en alguns punts de Catalunya, com la carretera C-66 al seu pas per Banyoles, i el Govern està satisfet amb els resultats obtinguts. Per això, vol seguir impulsant aquesta iniciativa arreu de Catalunya, i té previst fer-ho en tretze carreteres de la província de Girona. Per aquest 2025 està prevista la inversió de 8,8 milions d’euros per fer transformació a la C-66 a Serinyà, en un tram de 2,9 quilòmetres.
A curt termini
Per l’any que ve, està previst que s’inverteixin 8,5 milions d’euros per a convertir en 2+1 la C-63 a Vidreres.
En aquest cas, el tram on s’actuarà tindrà 3,4 quilòmetres de longitud. L’any que ve també està previst la inversió de tretze milions d’euros per la conversió a 2+1 de sis quilòmetres de la C-31 entre el Far d’Empordà i Torroella de Fluvià.
De cares a 2027, es preveu portar aquest model a dues carreteres gironines més. Es tracta de la C-35 entre Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, amb una inversió de 8,5 milions d’euros, i la C-66 entre Serinyà
i Sant Ferriol, on es requerirà una inversió de 6,1 milions.
Finalment, per al període 20282030 hi ha previst convertir al model 2+1 vuit carreteres gironines més: tres trams de la carretera C31 (de Palafrugell a Torroella de Montgrí, a Torroella de Fluvià i d’Ullà a Viladamat), la C-35 entre Sant Feliu de Buixalleu i Hostalric, la C-37 entre Torelló i la Vall d’en Bas, la C-63 entre Lloret de Mar i Vidreres (un tram que ha generat grans protestes per la seva elevada sinistralitat), la C-65 entre Llagostera i Girona i la C-66 entre Palafrugell i Bordils. Aquests dos últims seran els trams més llargs, amb 19,8 quilòmetres de longitud entre Llagostera i Girona i 22,5 de Palafrugell i Bordils. En el cas de les actuacions per al període 2028-2030, encara no hi ha pressupost consignat.
La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va explicar ahir que l’objectiu d’aquest programa és, per una banda, modernitzar la xarxa viària catalana, però sobretot, «millorar la seguretat i disminuir la mortalitat vinculada als xocs frontals». Segons el Govern, aquest tipus de xocs són els que més víctimes greus i mortals provoquen a les carreteres catalanes, de manera
A llarg termini hi ha previstes la C-66 de Palafrugell a Bordils i la C-65 entre Girona i Llagostera
que volen reduir entre el 80 i el 100% els accidents mortals en els trams on s’actuarà.
Segons Paneque, aquest programa «és una mesura essencial i fonamental per a reduir la sinistralitat», ja que la majoria de les víctimes per xoc frontal «ho són per avançaments mal efectuats o per la pèrdua de control o falta d’atenció». A més, defensa que la solució 2+1 «té un impacte més sostenible en l’entorn», ja que requereix ocupar menys espai que altres opcions (per exemple, desdoblaments), i també permet «millorar la fluïdesa del trànsit», segons la consellera.
El nou programa incidirà en un 7% de tota la xarxa viària de titularitat de la Generalitat al conjunt de Catalunya, que abasta 6.000 quilòmetres.