L’economia catalana supera la pandèmia
El Punt. L’any 2023 és l’any de la recuperació, de la superació de la crisi econòmica generada per la pandèmia de la covid-19. Per primera vegada després de la patacada del 2020 –sobretot en l’àmbit dels serveis a les persones, que han estat el nostre fort econòmic– els números finals són millors que els del 2019. Així ho asseguren els economistes que han elaborat l’Anuari econòmic comarcal 2024, un estudi del BBVA dirigit pel catedràtic emèrit (UAB) Josep Oliver i que va ser presentat ahir a Barcelona. Potser el creixement de l’economia catalana aquest 2023 (un 2,6%) no ha estat tan gran com el del 2021 i 2022 (un 6,8% de mitjana), és cert, però venim d’on venim, amb una inflació i uns preus disparats i també uns tipus d’interès desorbitats, i amb un consum dels locals una mica contret. El consum intern ha crescut un 1,9%, un punt menys que el 2022. De fet, la moderació de l’increment del PIB el 2023 s’explica principalment per aquest menor consum.
El més important de l’estudi: aquest 2,6% de creixement de l’economia catalana el 2023 està per sobre ja del que vam experimentar el 2019, que va ser del 2,2%. Un 2,6% el 2023 significa també superar àmpliament la mitjana de la zona euro, que va ser d’un 0,6%. A la vegada, hi ha hagut també un creixement de l’ocupació, de més del 3%. Ja hi ha més gent ocupada que el 2019. L’estudi no entra a analitzar les característiques d’aquesta ocupació. En paraules del director de l’estudi, el catedràtic Josep Oliver: “En termes de PIB, el 2023 vam superar els estralls de la crisi. El 2023 es podria considerar el final del que l’anuari anomena cicle pandèmic.”
Quant a sectors, s’han observat uns canvis que aquest 2024 tot indica que es consolidaran. Caldrà estar atents. El 2021-2022 l’economia catalana va créixer, de mitjana, un 6,8%, però ho va fer sobretot per l’expansió dels serveis privats a les persones, és a dir, els que tenen a veure sobretot amb el turisme, directament o indirectament, i el comerç. L’hostaleria, l’oci i el lleure, els transports… Aquest 2023 ha estat diferent: s’està produint una recuperació industrial intensa, amb un increment més intens encara dels serveis privats que són productius, és a dir, els que estan vinculats a les activitats industrials o de les empreses turístiques que van liderar l’expansió del 2021 i 2022. “El 2023 reflecteix que hi ha un canvi de tendència en els motors del creixement, més reequilibrat, més cap als sectors amb més capacitat de generar creixement i augments de la productivitat”, va explicitar ahir Oliver. I és que tot i ser un país eminentment terciari –un 79% de l’ocupació és al tercer sector–, hi ha l’esperança que el creixement industrial signifiqui realment un canvi de model. La indústria ha crescut un 3,5%, un registre molt millor que el negatiu -1,6% que es va obtenir el 2022. La construcció ha crescut de manera molt moderada, només un 1,8% (un 5,4% el 2022). Els que, definitivament, ho han tingut pitjor són aquells que treballen en el secor primari. Han pagat car la sequera i l’alça de preus de les primeres matèries i de l’energia. Han fet un decreixement: -17,6%, gairebé el doble de la caiguda que ja van patir el 2022: -9,2%.
La lupa al territori
L’estudi fa mitjanes i ofereix números rodons, però el cas és que les xifres són molt diverses si es mira a peu de territori. Cada contrada té la seva pròpia dinàmica. El mapa de Catalunya té tres grans àmbits de creixement. D’una banda, la part més reeixida, la línia costanera que va des del Camp de Tarragona fins a les comarques de Girona, passant per les metropolitanes, que han presentat creixements per sobre o al voltant del 3%. Una altra zona són les Terres de l’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià, que van créixer entre el 2% i el 2,5%. Lleida i les comarques de muntanya van presentar un creixement més moderat però també per sobre del 2%. Si parlem en termes de recuperació de la crisi de la pandèmia, Girona ha superat de llarg els valors del 2019, mentre que a l’altre extrem es troben les Terres de l’Ebre, on segons l’estudi del BBVA farà falta aquest 2024 i potser alguns mesos del 2025 per recuperar les dades del 2019.
Les comarques que lideren el creixement
En edicions anteriors de l’anuari hi ha hagut molta diferència entre demarcacions. El 2022 la demarcació de Girona es va avançar clarament a la resta amb un creixement del 8,1%. Ara, el 2023, totes les demarcacions –llevat de Lleida– estan en un 3%, igualades. Es pot superar l’àmbit de la demarcació i baixar encara més al detall, per veure on s’ha demostrat més la vigoria econòmica. Són les comarques que han crescut per sobre del 3%. A Girona, són la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès. A l’àrea de Barcelona destaca un eix, del Bages al Baix Llobregat, passant pel Vallès Occidental. Les altres comarques que han tret bona nota per la seva activitat el 2023 són la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, el Segrià i la Terra Alta. Cap al sud, el Tarragonès i el Baix Camp.
Del dret i del revés, en la presentació d’ahir es va insistir que els números són inferiors als del 2021 i 2022 però són també “més sòlids”. Cal recordar també, però, que en termes generals ens hem recuperat, sí, però hi ha territoris concrets que encara estan per sota de les dades del 2019.
El director territorial del BBVA a Catalunya, José Ballester, va destacar la validesa de l’anuari. “És l’únic estudi amb una anàlisi detallada en l’àmbit comarcal. I la seva llarga trajectòria ens permet estudiar-ne l’evolució.”