El Govern engega la màquina per aprovar els seus primers pressupostos
La Vanguardia. Illa convocarà els pròxims mesos totes les comissions bilaterals amb l’Estat.
El Govern de Salvador Illa posa en marxa avui la maquinària per dissenyar i aprovar, al gener, els seus primers pressupostos, els de l’any 2025. La consellera d’ Economia, Alícia Romero, va anunciar ahir al Parlament que en la reunió d’aquest dimarts el Consell Executiu té previst donar el vistiplau al sostre de despesa que marcarà el perímetre dels nous comptes –després d’haver renunciat a presentar els del 2024 per qüestions de calendari–, i va assenyalar que la prioritat del Govern és tirar endavant els números amb els socis d’investidura, tot i que la consellera també va llançar una crida a la responsabilitat a Junts pel seu paper al Congrés dels Diputats.
El Govern dissenyarà els pressupostos d’acord amb la senda d’estabilitat aprovada per l’ Executiu central, la mateixa que ja va rebutjar el Congrés per l’inesperat vot en contra de Junts, i que situa el dèficit de les comunitats autònomes en el 0,1%. Però aquesta senda encara s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats, on el vot de formacions catalanes com ERC i Junts tornarà a ser determinant. Per això, Romero va instar aquests grups, en especial Junts, a votar a favor d’aquest sostre de despesa a les Corts, perquè si no hi dona suport Catalunya perdria 2.584 milions d’euros, va alertar.
Aquesta minva vindria de la no aprovació dels pressupostos generals de l’ Estat i, per tant, de la liquidació del sistema de finançament autonòmic, que amb la millora dels ingressos –més recaptació per la bona marxa de l’economia– ha anat augmentant. Així, en el cas que el Govern central no aprovi els seus comptes, la liquidació es calcularia sobre el pressupost prorrogat i d’aquí la pèrdua de marge per als comptes catalans.
Romero va comparèixer ahir en comissió al Parlament per donar compte dels objectius i prioritats del seu departament, entre els quals va situar els pressupostos, la fiscalitat i el finançament autonòmic. En la segona carpeta, la consellera va apostar per un model “verd, just i progressiu”, que permeti “corregir desigualtats i ineficiències del sistema”, però va rebutjar la baixada d’impostos que duen a terme a Andalusia i Madrid. “Estem per sota de la pressió fiscal d’altres països europeus” i “avançarem en aquesta línia”, va assegurar. Per tant, només va donar marge per “revisar alguns impostos”, però només per esbrinar si la recaptació compleix el que està previst, “no per treure’ls”. També va allotjar la possibilitat de realitzar “ajustos” en d’altres, en àmbits com l’habitatge, el joc o el turisme, en què hi ha compromisos adquirits amb els comuns.
En matèria de finançament, la consellera va demanar paciència i temps per treballar en la concreció de l’acord pactat amb ERC per investir Illa. En 39 dies encara no hi ha hagut temps per negociar amb l’ Estat els marges del nou model, del qual tot i això va assegurar que serà beneficiós “per a tothom”, tant per a Catalunya com per a la resta d’autonomies. A més, la conselleria encara ha de nomenar alguns alts càrrecs, entre els quals el nou director de l’ Agència Tributària de Catalunya serà clau.
Romero avisa Junts de la minva de recursos per a Catalunya si vota en contra del sostre de despesa a Madrid
En aquest sentit, Romero va indicar que la tasca que tindrà d’ara endavant aquesta entitat, que serà l’encarregada en el futur de recaptar, gestionar i liquidar tots els impostos, serà “gegant”, però va voler deixar clar que l’objectiu que Catalunya recapti el 2026 l’IRPF es manté, tal com recull l’acord amb ERC.
En qualsevol cas, el nou Govern “té, tossudament, la voluntat” de tirar endavant un nou sistema de finançament singular per a Catalunya, i Romero ha recordat que l’ Executiu de Pedro Sánchez s’ha mostrat sensible i predisposat a donar-hi suport.
Per aconseguir-ho, la Generalitat haurà d’afinar la negociació amb el Govern central. La voluntat de Romero és “ocupar totes les cadires”, amb referència als fòrums multilaterals a què l’anterior govern català va renunciar assistir, com el Consell de Política Fiscal i Financera. En això va coincidir amb el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que també al Parlament va informar de la intenció de convocar totes les comissions bilaterals entre l’ Estat i la Generalitat.
En els pròxims sis mesos es convocaran aquestes comissions, que recull l’Estatut. Són la comissió bilateral amb l’ Estat, que es va reunir per última vegada el febrer del 2022; la comissió mixta d’ Assumptes Econòmics i Fiscals, que ho va fer més recentment, al juliol; la comissió de Transferències –no es reuneix des del 2010– i la comissió sobre Inversions Estatals en Infraestructures, activa per última vegada fa dos anys.
El conseller va prometre “lleialtat institucional i confiança” amb l’ Estat, però també exigència per fer complir els pactes acordats amb ERC i els comuns, entre els quals va indicar qüestions pendents com el traspàs de l’ ingrés mínim vital i Rodalies.
Dalmau fixa com a prioritat la reforma de l’administració pública amb diàleg amb els sindicats
Dalmau també va fixar com a prioritat del seu departament la reforma de l’administració pública, per a la qual aposta pel diàleg amb els sindicats, amb l’objectiu de simplificar processos però sense aprimar el cos administratiu.