Principi d’ordinalitat
El Periódico. Diu la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que si la Generalitat vol negociar un “finançament singular” per a Catalunya, està disposada a escoltar quines són les “singularitats” que, des del punt de vista català hauria de tenir el futur model de finançament autonòmic. Recorda Montero que el model ja té en compte algunes singularitats dels territoris –com la insularitat, la densitat de població o l’edat de les habitants– i s’obre a debatre sobre altres que la Generalitat vulgui fer valer.
És la manera que té el Govern central d’encaixar l’envit que ha llançat el president Pere Aragonès al reclamar per a Catalunya un model de finançament similar al del País Basc, en el qual la Generalitat recaptaria tots els tributs i després pagaria a l’Estat pels serveis prestats (defensa, per exemple) i una quota de solidaritat en favor de la resta dels territoris.
L’actual Govern de Pedro Sánchez no es mostra disposat a dotar Catalunya d’un sistema de finançament “singular”. Però sí que ho està a encaixar el “singular” de Catalunya en un futur model. I potser, el més singular de Catalunya té a veure amb l’incompliment de l’anomenat “principi d’ordinalitat”.
Catalunya és la tercera comunitat que més recaptació fiscal per habitant aporta al sistema, per darrere de Madrid i de les Balears. No obstant, quan es tracta de rebre, el finançament per habitant baixa al desè lloc a Catalunya. Respectar el “principi d’ordinalitat”, com passa a països com Alemanya, implicaria posar un límit a la solidaritat que practica Catalunya amb la resta de territoris. Si és la tercera en aportar no hauria d’estar molt lluny del tercer esglaó a l’hora de rebre. L’Estatut de Catalunya, al seu article 206.5 avala aquest principi. I això podria ser una cosa singular de Catalunya en el disseny del nou model. Singular, però no exclusiu. Balears és la segona comunitat que més aporta per habitant i l’última en rebre (la quinzena). Madrid passa del primer al setè lloc.